Un valencià, l’autor de la primera tesi doctoral sobre Rosalía
La llengua materna de l’artista o l’efecte catalitzador sobre grups com Marala són algunes de les línies d’investigació del viler Daniel Gómez
Poques persones com Rosalia Vila dominen l’art de fer combinacions que abans semblaven, com a mínim, complicades. D’esta alquímia brollen cançons que barregen referències al reggaeton dels primers anys del mil·lenni amb tècniques vocals del flamenc o el fado. Per això no sembla estrany que dos sectors aparentment allunyats com la investigació acadèmica i la indústria musical hagen convertit la seua obra en un punt de trobada.
El disc de la catalana més aclamat per la crítica, El mal querer, ja va nàixer d’un treball de fi de grau i ara ha sigut un valencià, nascut a la Vila Joiosa, qui ha fet la primera tesi doctoral sobre l’artista. Sis anys i més de huitanta entrevistes han donat com a resultat vora 400 pàgines en què Daniel Gómez Sánchez estudia la figura de Rosalía des de dos punts de vista. D’una banda, fa l’anàlisi purament musical —amb el focus posat en la veu—, i d’altra, l'etnomusicològic, on aborda qüestions com el bagatge flamenc del cinturó urbà de Barcelona o la importància de la seua germana Pili en la construcció de l’imaginari i la identitat de l’artista.
Un treball de matrícula valorat per un tribunal d’excepció que en la branca musical ha seguit la pista de dos de les influències més importants per a Rosalía. La primera, que va arribar a través dels professors del Taller de Músics de Barcelona, la del mestre Enrique Morente i el terratrémol que va suposar el disc Omega per al flamenc, on l’autor va saber conjugar els pals que nodreixen esta tradició musical amb el rock. En segon lloc, la cantautora catalana Sílvia Pérez Cruz, amb qui Rosalía ha tingut en comú bona part de l’entorn musical i acadèmic dels seus primers anys i a qui Daniel considera “mestra indirecta de Rosalía”. Segons ha pogut saber Daniel Gómez a través de les entrevistes personals del treball, Rosalía li va confessar a Pérez Cruz que va aprendre d’ella a col·locar la veu; especialment, a executar els característics melismes en veu baixa.
"Considere Sílvia Pérez Cruz la mestra indirecta de Rosalía”
La importància de la llengua en la identitat de Rosalía
Encara que Daniel va deixar la Vila Joiosa molt jove, quan la seua família va mudar-se a Oxford per treball, el seu vincle cultural valencià ha fet que s'interesse molt per una de les potes clau de la identitat de Rosalía: la llengua. “Ha sigut molt especial per a mi, perquè m’ha permés retrobar-me amb la meua identitat” confessa el musicòleg quan parla de l’estudi de la influència que va tindre en Rosalía la seua llengua materna. L’acadèmic explica el poder que va tindre la cançó "Milionària", que va sonar per primera vegada en directe durant la gira del disc El mal querer, per a connectar l’artista internacional amb la seua comunitat. “Molta gent pensa que aquella va ser la primera vegada que va cantar en català, però no és així” ens revela Daniel. El projecte "Or verd" del Taller de Músics, en què l’artista catalana va participar junt amb altres com Judit Neddermann quan encara eren estudiants, conté la primera gravació de Rosalía en català: el poema "Herois obscurs" musicalitzat en flamenc.
“Molta gent pensa que aquella va ser la primera vegada que va cantar en català, però no és així”
Marala i altres coetànies: l’efecte catalitzador de Rosalía
A través de la llengua, Gómez Sánchez també relaciona la música i l’expressió artística de Rosalía amb la del trio Marala. Les seues integrants, la valenciana Sandra Monfort —que va estudiar a l'ESMUC, per on també va passar Rosalía—, la catalana Selma Bruna i la balear Clara Fiol —també alumnes del Taller de Músics— revisiten, cadascuna des del seu accent, les expressions folklòriques dels seus orígens. D'aquest, el musicòleg destaca, per exemple, les cançons dedicades als morts que han rescatat del folklore balear, una temàtica que vincula amb el disc Los ángeles de Rosalía, en què tots els temes giraven entorn del concepte de la pèrdua i el dol. Per al musicòleg és sorprenent com, “sent tan joves, produeixen esta obra conceptual basada en temes tan profunds com la mort”, reflexiona el viler.
"L'efecte Rosalia ha donat solvència i credibilitat internacional al que fem musicalment des d'Espanya”
Marala i també altres artistes com Judit Neddermann o María José Llergo formen part per a Gómez Sánchez d’un grup de dones coetànies que s’han vist influenciades per les sinergies que ha generat l’efecte Rosalía, un fenomen del qual ja han parlat altres acadèmics internacionals com el musicòleg Peter Manuel. Per a ell, Rosalía es va convertir en un autèntic catalitzador per a moltes artistes que “tenien propostes molt boniques”, i va posar “la proposta nacional en l’aparador internacional”, un fet que “ha donat solvència i credibilitat al que fem” explica l’investigador. En este posicionament, destaca també la irrupció de figures com Bad Gyal en l’escena urbana internacional, i altres propostes en plena eclosió, com la de l’artista Judeline.
La tesi ha tingut repercussió internacional
L’impacte mediàtic internacional que ha tingut la defensa de la tesi, amb mitjans com l’americana NBC fent-se ressò del treball del viler, ha pillat Daniel Gómez per sorpresa. “Per a mi, és un privilegi el fet que tant d’esforç estiga tenint esta visibilitat” celebra l’investigador, qui conclou que el missatge que deixa este impacte mediàtic és que “els treballs acadèmics en les músiques urbanes tenen un sentit”. Un dels reconeixements més importants per a Daniel, la felicitació de la mateixa Rosalía, també va arribar pocs dies després de la presentació del treball.
