Els sindicats prenen els carrers per a clamar per una jornada inferior a les 40 hores
Un finançament autonòmic “que faça justícia” i desvinculat de “tensions nacionalistes” es cola en un Primer de Maig que també ha reivindicat la plena ocupació
Sindicats, treballadors i alguns representants polítics de les forces d’esquerra han pres este dimecres, Primer de Maig, els carrers de les ciutats valencianes per a reivindicar la plena ocupació “respectant tots els drets”, una millora “raonable” del salari i la reducció de la jornada laboral. Esta tercera reclamació ha sigut precisament la que han remarcat els representants sindicats CCOO i UGT que encapçalaven una de les tres manifestacions que recorrien els carrers del centre de València.
Tots ells veuen viables les reivindicacions si se segueix la senda del diàleg empresa que, segons han assegurat, ha permés en els últims anys millores per la classe treballadora, amb iniciatives com la pujada del salari mínim interprofessional (SMI).
“Hem de deixar de ser el fanalet roig de l’ocupació a Europa”, manifestava Ismael Sáez, secretari general d’UGT a la Comunitat Valenciana, en referència a la plena ocupació que, des del seu punt de vista, es pot assolir a Espanya.
La reducció de la jornada laboral per davall de les 40 hores salarials màximes establides actualment o la millora de la innovació per a contribuir a un increment dels salaris ha sigut una altra de les reivindicacions que expressava el líder d’UGT.
Precisament una jornada laboral amb menys hores que l'actual ha sigut el lema central d'una altra manifestació que ha recorregut València, la convocada per la CNT. Aquest sindicat advoca per fixar-la en 30 hores.
Des de CCOO, subscrivien estes reclamacions. La secretària general de la Comunitat Valenciana, Ana García, apuntava que el diàleg que s’ha dut a terme en els últims anys entre el govern, la patronal i els sindicats ha permés que, després de la pandèmia, s’hagen adoptat mesures diferents de les de les crisis anteriors i que “han permés que l’economia cresca i es mantinga l’ocupació”.
“Ha sigut fruit del diàleg”, remarcava Ana García poc abans de col·locar-se darrere d’una de les pancartes de la manifestació que ha recorregut València.
Treballadors en els centres de decisions
Així mateix, al llistat de peticions García afegia la de la incorporació dels treballadors als centres de decisions.
Entre el formiguer de gent que s’ha unit a les reivindicacions per als treballadors també s’han deixat caure polítics com Joan Baldoví, síndic de Compromís, i Diana Morant, secretària general dels socialistes valencians i ministra de Ciència.
Compromís advoca per 32 hores setmanals
Baldoví insistia en la necessitat de rebaixar la jornada laboral, tant pel que fa a les hores com pel que fa als dies: “Volem una jornada de quatre dies, de 32 hores setmanals, amb el mateix sou, perquè els treballadors tinguen una vida el més feliç i tan digna com siga possible”, afirmava.
La líder dels socialistes valencians, per la seua banda, no s’ha pronunciat sobre la reducció de la jornada laboral, encara que insistia a seguir treballant per a assolir la plena ocupació i les condicions laborals “idònies” per a tots els que treballen. Morant recordava que el govern que integra ha contribuït a canviar la forma en què es comporta el mercat laboral: “Cuidem també les persones que no fa tant de temps se’n van haver d’anar, quan vam tindre la fuita de cervells”, afegia.
Finançament propi del respecte a les institucions
Entre les peticions que manifestaven els representants sindicals en el Dia Internacional del Treball també s’ha colat el finançament autonòmic. Ismael Sala aprofitava per a reclamar “un finançament autonòmic que faça justícia i que no ens faça dependre de tensions nacionalistes”.
Sala anava més enllà a demanar que siga el govern central el que faça una proposta de condonació de deute “que faça justícia a la Comunitat Valenciana i al sistema de finançament, que tinga a veure amb la normalitat democràtica i el respecte a les institucions”, segons assenyalava minuts abans de començar la marxa.
A més de València, on han partit fins a tres manifestacions –una d'UGT i CCOO, altra de la CNT i una tercera de la CGT– des del centre de la ciutat, les reivindicacions dels treballadors s’han sentit als carrers d’Alacant, Castelló de la Plana, Elx o Alcoi.
