Més d'11.600 xiquets van morir al món o van resultar mutilats en conflictes armats l'any passat
L'ONU inclou per primera vegada a Israel en la llista negra dels països que violen els drets dels xiquets, juntament amb l'Afganistan, Somàlia, Síria o Iemen
El 2023, 5.301 menors van morir violentament i altres 6.348 van patir mutilacions a causa de conflictes armats, segons l'informe anual que cada curs presenta el secretari general de l'ONU per al Consell de Seguretat. En total, 11.649, la xifra "més greu mai registrada", segons l'entitat, que calcula un augment del 35% respecte al 2022.
Si se sumen els xiquets i xiquetes segrestats, reclutats per a combatre amb alguna facció armada o els detinguts (moltes vegades, maltractats i torturats), la xifra de víctimes de greus violacions puja a 22.557. Alguns van patir-les en repetides ocasions i s'han registrat en 25 escenaris diferents.
El nombre més gran de casos es va registrar en els territoris palestins, seguits de la República Democràtica del Congo, Birmània, Somàlia, Nigèria i Sudan. Els seus responsables són, en la meitat dels casos, "actors no estatals", i en la resta de casos, forces armades oficials o actors no identificats. Alguns dels atacs més greus són els perpetrats contra escoles i hospitals, dels quals s'han reportat 1.650 exemples, així com la denegació d'auxili a xiquets víctimes de combats.
L'ONU inclou les forces armades israelianes
L'informe ha inclòs per primera vegada Israel en l'anomenada "llista negra" dels països que violen els drets dels xiquets, on apareixen sistemàticament altres països com l'Afganistan, Somàlia, Síria o Iemen, immersos en conflictes enquistats. L'informe destaca d'este conflicte que "presenta una escala i intensitat sense precedents" i que ha augmentat en un 155% les violacions greus només el 2023 -perquè no recull els fets del 2024-, ja que la gran majoria de xiquets que han resultat víctimes són palestins (4.360, enfront de 113 xiquets israelians).
En el llistat d'actors estatals, apareixen "les forces armades i de seguretat" israelianes, mentre que com "no estatals" s'inclou els braços armats de Hamàs i el Gihad Islàmic. A tots ells, l'informe els acusa de "matar i mutilar xiquets", mentre que l'atac a escoles i hospitals s'ha atribuït a les forces d'Israel i els segrestos a grups palestins.
Divendres passat, en filtrar-se eixos noms, l'ambaixador israelià davant de l'ONU, Gilad Erdan, va reaccionar de manera furibunda i va escriure en les seues xarxes socials que les forces armades del seu país "són les més exemplars del món" i que "l'únic que hauria d'entrar en la "llista negra" és el secretari general, "que incentiva i fomenta el terrorisme".
No totes les acusacions recauen sobre Israel i, de fet, el text recull un fenomen permanentment denunciat per l'Estat hebreu, com és la utilització demostrada almenys en una ocasió d'una escola com a base d'atac dels grups palestins, més "nombrosos informes" encara per confirmar de l'ús de xiquets com a escuts humans per eixes mateixes faccions.
En l'informe, el secretari general insta el govern d'Israel a tancar immediatament un pla d'acció amb les Nacions Unides, per a cessar i previndre la matança i mutilació de xiquets, i els atacs contra escoles i hospitals" i que acaben, a més, amb "la denegació d'accés humanitari als xiquets".
Divendres, el Consell de Seguretat celebrarà una sessió per a tractar els resultats d'este informe, que probablement reprodueix, de nou, la tensió geopolítica que la guerra de Gaza ha deslligat en els passats mesos de manera repetida en el màxim organisme de l'ONU.
