L'autoritat electoral de Veneçuela proclama vencedor Maduro amb el 51% dels vots i l'oposició denuncia frau

El Consell Nacional Electoral (CNE) de Veneçuela ha proclamat passada la mitjanit d'este diumenge l'actual president, Nicolás Maduro, vencedor de les eleccions presidencials amb el 51,2% dels vots (5.150.092 paperetes), mentre que atorga a l'opositor Edmundo González Urrutia un 44,2% (4.445.978). L'autoritat electoral del país sud-americà, controlada pel chavisme, ha emés un primer butlletí amb resultats provisionals corresponents a l'escrutini del 80% de les actes que, encara que hauran de confirmar-se en les pròximes hores, ja dibuixen una tendència "irreversible" i permeten afirmar que el successor d'Hugo Chávez tindrà un tercer mandat de sis anys. Estos resultats han sigut qüestionats per la coalició que dona suport al candidat de l'oposició, que ha denunciat irregularitats en el recompte electoral i es nega a acatar-lo.

El president del CNE, Elvis Amoroso, ha apuntat que els comicis han comptat amb una afluència massiva de votants durant tota la jornada i ha assegurat que "en les pròximes hores" es publicarà en el portal web el detall dels resultats, taula per taula. L'ens electoral també ha denunciat una agressió contra el sistema de transmissió de dades que, segons ha dit, hauria retardat l'anunci del guanyador, tot i que no s'han donat més detalls sobre l'assumpte. I s'ha compromés, igualment, a lliurar als 38 partits polítics que han concorregut en la contesa en les urnes un informe digital sobre el desenllaç.

Poc després de fer-se públics els resultats que n'han certificat la reelecció, Nicolás Maduro ha comparegut per a demanar "respecte a la voluntat popular". El mandatari hereu del chavisme, en el poder des del 2013, ha competit contra nou aspirants, entre els quals estava el banderer de l'oposició majoritària, Edmundo González, al capdavant de la coalició Plataforma Unitària Democràtica. Esta agrupació de partits és la que lidera María Corina Machado, que no es podia presentar a estos comicis perquè estava inhabilitada per les autoritats electorals. Per primera vegada, l'oposició es veia amb possibilitats reals d'arribar al poder.

Durant la campanya, Maduro ja va vaticinar que guanyaria les eleccions: en considerar que és l'"únic" capaç de mantindre la pau i la prosperitat al país, sobre el qual pesen nombroses sancions econòmiques, especialment imposades pels Estats Units. Precisament, la primera potència mundial és, segons el mandatari, la culpable de la crisi en la nació del Carib. En el discurs de la victòria, aplaudit per desenes de simpatitzants reunits prop del palau presidencial, el proclamat guanyador ha promés "respecte a la Constitució, als poders públics i a la vida sobirana de Veneçuela". I ha afirmat que donarà "la vida sencera per a portar avant tots els canvis que necessita esta pàtria". Veneçuela, governada pel chavisme des de fa 25 anys, ha viscut una crisi econòmica intensa entre el 2014 i el 2021, de la qual ha començat a recuperar-se lleument. El 10 de gener començarà el nou sexenni del govern Maduro.

Denúncies de frau

Des del tancament dels col·legis electorals, la tensió a Veneçuela ha anat en augment, sobretot després que el Consell Nacional Electoral haja avançat el triomf de Maduro. L'opositor González Urrutia ha comparegut per a denunciar que "s'han violat totes les normes". "Els veneçolans i el món sencer saben el que ha ocorregut en la jornada electoral de hui, ací s'han violat totes les normes, fins al punt que encara no s'han lliurat la majoria de les actes", ha dit l'exambaixador, que ha comparegut amb la seua principal valedora, la líder antichavista María Corina Machado. Ella, per la seua banda, ha afirmat que el "nou president electe" de Veneçuela és González Urrutia, i ha assegurat que tenen més del 40% de les actes transmeses pel CNE, segons les quals l'aspirant opositor hauria obtingut el 70% dels suports i Maduro —ha indicat— el 30%.

Les pròximes hores seran decisives, i el desenllaç dependrà de si les autoritats informen o no dels resultats amb el 100 % escrutat, i mesa per mesa. Veneçuela espera eixa informació després d'una jornada electoral marcada per una elevada participació que s'ha quedat molt prop del 60%.

Rebuig des d'Occident

Les reaccions que han començat a arribar en clau internacional apunten majoritàriament a un qüestionament de la transparència i legitimitat del procés electoral. Els Estats Units, l'Argentina, Xile, el Perú, Guatemala i Costa Rica han coincidit a qualificar de "fraudulents" els comicis. El secretari d'estat estatunidenc, Antony Blinken, ha manifestat en una compareixença des de Tòquio: "Tenim serioses preocupacions que els resultats anunciats no reflectisquen la voluntat dels vots ni del poble veneçolà". Per la seua banda, el president argentí, Javier Milei, ha rebutjat el triomf del candidat chavista i ha argumentat que la ciutadania de Veneçuela "ha triat acabar amb la dictadura comunista de Nicolás Maduro". Fins i tot el xilé Gabriel Boric s'ha pronunciat en contra dels resultats i els ha qualificat de "difícils de creure". I ha advertit que el seu país no reconeixerà "cap resultat que no siga verificable".

Les exigències dels líders europeus i d'altres països occidentals de transparència en el recompte contrasten amb les felicitacions expressades dels governs de la Xina, Rússia o l'Iran, propers al règim de Maduro. "M'agradaria reiterar la voluntat de prosseguir la tasca constructiva sobre l'actual agenda bilateral i internacional" ha afirmat el rus Vladímir Putin, que ha remarcat que el president veneçolà "sempre" serà benvingut al seu país. La mateixa tònica ha seguit la valoració de la portaveu xinesa Lin Jian, que ha remarcat que els dos règims són "bons amics i socis que es donen suport mútuament".