Manos Límpias admet que la denúncia contra la dona de Sánchez podria incloure informació falsa
Entre les notícies amb què la sustenta, n'hi ha una que atribueix erròniament a Begoña Sánchez una subvenció de què va ser beneficiària una dona amb qui compartia nom i cognom
El secretari general de Manos Limpias, Miguel Bernad, ha admés que alguns dels retalls de premsa en què sustenta la denúncia contra Begoña Gómez, esposa del president del govern, Pedro Sánchez, podrien ser notícies falses. En un comunicat defén que "no hi ha hagut el mínim acte falsari" en la querella, però el reconeix implícitament en la informació que hi està a la base. "Seran els que la van publicar els qui hauran d'assumir la falsedat", ha explicat.
Entre les informacions que Manos Limpias basa l'acusació contra Gómez, formada estrictament a partir de retalls de premsa, hi ha una informació del digital The Objective del 7 d'abril que atribuïa a l'esposa del president unes subvencions que en realitat va rebre una altra dona amb el mateix nom i cognom.
Bernad afirma que el seu sindicat va tindre coneixement a través de diversos diaris digitals "d'una sèrie d'informacions que afirmaven presumptes irregularitats, presumptament delictives, en el comportament de l'esposa" de Sánchez i que, després d'observar que la Fiscalia no actuava d'ofici, va decidir "posar en coneixement del jutjat competent estes informacions mitjançant l'oportuna denúncia".
"Hem exercit amb això un dret i un deure ciutadà", ha explicat el líder de Manos Limpias, que assegura amb la denúncia l'organització vol que el jutjat comprove "la veracitat" de les informacions periodístiques. I en cas que no ho siguen, "seran els qui les van publicar, els qui hauran d'assumir la falsedat". "Però si no són incertes, entenem que la causa judicial haurà de prosseguir", ha advertit.
Què és Manos Limpias?
Des de la seua fundació, el 1995, l'anomenat Col·lectiu de Funcionaris Públics Manos Limpias ha interposat tota mena de denúncies per presumptes corrupcions polítiques o econòmiques. Malgrat la justificació en l'interés general, han tingut una clara orientació conservadora, intentant tombar als jutjats la legalització del matrimoni homosexual, la investigació dels crims del franquisme del jutge Baltasar Garzón o una boda entre dos ninots del programa infantil Los lunis de TVE. El seu líder, Miguel Bernad, va ser secretari general del Frente Nacional, el partit d'extrema dreta successor de Fuerza Nueva.
L'organització, que es defineix a si mateixa com un sindicat de treballadors del sector públic, va viure el seu principal moment de protagonisme en el juí pel cas Nóos, quan van intentar que s'imputara la infanta Cristina. Temps després es va destapar que havien negociat amb l'advocat de la germana del rei la retirada de la denúncia a canvi de dos milions d'euros.
Este modus operandi, de presumpta extorsió amb rerefons econòmic, va portar Bernad i el president d'Ausbanc Luis Pineda a la presó. L'Audiència Nacional els va condemnar a quatre i huit anys respectivament en considerar que s'havien aliat per a traure diners a entitats bancàries i empreses a canvi de no danyar la reputació amb denúncies. Al març el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència, tot i donar per provada la mecànica d'extorsió, perquè va considerar que no arribava al nivell d'intimidació que mereixeria una condemna penal.
L'absolució va reactivar la maquinària de denúncies de Manos Limpias, que va intentar obrir una causa contra Pedro Sánchez per la llei d'amnistia. La querella no va ser admesa pel Suprem, que abans també va frenar denuncies de la plataforma contra Irene Montero per criticar els jutges o contra Podem, a partir del desautoritzat informe PISA.
