Els països de la frontera sud d'Europa reclamen esforços en prevenció de fluxos en origen, devolucions i cooperació
Espanya, Itàlia, Grècia, Xipre i Malta, el MED5, ha celebrat la primera reunió des que el Parlament Europeu va aprovar el nou pacte de migració i asil
Pacte històric entre els ministres d'Interior i Migracions de la frontera sud d'Europa per a abordar la situació migratòria. Espanya, Itàlia, Grècia, Xipre i Malta, els cinc països mediterranis que més esforços assumeixen en immigració, han demanat a la Unió Europea que les seues polítiques deixen de ser "reactives" i incloguen més esforços en prevenció de fluxos en origen i devolucions. També reclamen que s'intensifique la cooperació amb els països d'origen de la migració per a lluitar contra les màfies.
El denominat MED5 ha celebrat este dissabte a Las Palmas de Gran Canària la primera reunió des que el Parlament Europeu va donar el vistiplau al nou pacte de migració i asil, i la primera en la seua història —hi ha sis precedents— que convoca fora del Mediterrani.
"L'elecció del lloc d'esta cimera del MED5 no és casual. En este cas, el lloc és el missatge: un missatge de suport a les Canàries en el seu esforç constant per a afrontar el repte migratori i a la solidaritat que ha demostrat en moments de gran dificultat", ha assenyalat el ministre espanyol d'Interior, Fernando Grande-Marlaska.
El contingut de declaració conjunta dels cinc ministres de l'Interior i Migracions i la intervenció de cadascun en la roda de premsa posterior evidència que el pacte no satisfà les expectatives de cap d'estos països, si bé tots cinc comparteixen que és un "mínim comú denominador" positiu, que permetrà "avançar en la direcció correcta".
D'acord amb les dades que publica l'Agència Europea de Fronteres i Costes (Frontex), la UE va rebre durant el primer trimestre de l'any a 41.672 migrants en situació irregular per via marítima, desembarcats després del corresponent rescat en estos cinc països. D'estes 29.253 arribades en tres mesos, 13.535 corresponen a la ruta Canària (Espanya), 13.716 al Mediterrani oriental (Grècia i Xipre), 11.364 al Mediterrani central (Itàlia i Malta) i 3.057 a l'Occidental (Espanya, per l'estret de Gibraltar i el mar d'Alborán).
Més fons per a cooperació en origen
En vista d'esta situació, que es viu ja des de fa anys tant al Mediterrani com a les Illes Canàries, els quatre ministres presents i el representant xipriota han instat la Comissió Europea a parar més atenció a la prevenció dels fluxos migratoris per dos vies: donant més fons per a la cooperació als països emissors d'emigrants i ampliant acords com els que la UE té amb Tunísia i Mauritània, Espanya amb el Senegal o Itàlia amb Líbia.
Consideren que només d'esta cooperació en seguretat i desenvolupament amb els països africans es podran reduir els fluxos i evitar "que milers de persones travessen la mar posant la vida en mans de màfies a les quals no els importa si arriben, només els diners", en paraules del ministre grec Kairidis.
En este àmbit, l'Agència Europea de Fronteres i Costes hauria d'implicar-se més "en els esforços per a lluitar en origen contra els qui trafiquen amb persones i s'aprofiten de la vulnerabilitat i desesperació de milers d'éssers humans", ha afegit Grande-Marlaska.
En la roda de premsa, els cinc països han remarcat que són els que més esforços assumeixen i que les seues fronteres són les fronteres exteriors de la UE, per la qual cosa necessiten els 22 països restants darrere.
