L'alumnat valencià, un poc menys creatiu que l'espanyol, però un poc més que l'europeu
L'informe PISA sobre pensament creatiu destaca un nivell "més alt de l'esperable" a Espanya, atesos els resultats pobres en matemàtiques i comprensió lectora
El rendiment mitjà de l'alumnat de quinze anys de la Comunitat Valenciana en pensament creatiu és lleugerament inferior (32,5 punts) a la mitjana espanyola (32,8) i a la dels països integrats en l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (32,7), l'OCDE, però supera el de la UE (32,1), segons l'últim informe PISA. Els nivells xoquen amb els resultats en matemàtiques i comprensió lectora coneguts al desembre del 2023, que van situar l'alumnat espanyol per sota de la mitjana europea. El mateix informe, que analitza dades del 2022, destaca que "estan per damunt del que caldria esperar".
L'OCDE ha difós este dimarts els resultats de l'examen de pensament creatiu de PISA, amb 64 països de mostra, que esdevé la major avaluació mundial sobre coneixements entre escolars. L'informe tracta de determinar fins a quin punt l'alumnat genera idees creatives a partir de proves en expressió escrita i visual i la resolució de problemes socials i científics.
Corea del Sud ha tret els millors resultats de món, amb una mitjana de 38,1 punts de 60 possibles, i Estònia a la UE, amb 35,9 punts. Tres punts per sota hi ha l'alumnat espanyol. Als valencians (32,5 punts) els superen els estudiants de Madrid (34,8 punts) i Castella i Lleó (34,6).
En l'últim informe PISA l'alumnat espanyol de l'últim curs de l'ESO va baixar huit punts en matemàtiques respecte a l'edició anterior (2018) fins a quedar-se en 473, i va retrocedir tres en comprensió lectora (474). Una caiguda general en tots els països que en el cas espanyol va ser més suau.
L'alumnat valencià, a mitjan taula
Dins de la competència en pensament creatiu es defineixen 7 nivells: <1, 1, 2 (nivell baix); 3 i 4 (bàsic), i 5 i 6 (rendiment alt). A Espanya, el 80% de l'alumnat va aconseguir almenys el nivell 3, en línia amb la mitjana de l'OCDE (78%). Això vol dir que, com a mínim, poden generar idees i resoldre problemes de complexitat simple a moderada, i comencen a demostrar la capacitat de generar solucions originals en tasques quotidianes.
El 25% dels estudiants espanyols té un alt rendiment en pensament creatiu, enfront del 27% de l'OCDE i el 25% de la UE. En estos nivells, els adolescents poden generar i millorar idees creatives en tasques complexes. A Espanya, només entre un 14% i 15% d'eixos estudiants d'alt rendiment creatiu són també els millors en matemàtiques i lectura (OCDE: 20% i 17%), la qual cosa suggereix que es pot destacar en pensament creatiu sense sobreeixir en àmbits acadèmics (i viceversa).
La Comunitat Valenciana se situa en la part mitjana de la taula, que lideren Madrid Castella i Lleó —amb un 31% d'alumnes amb nivells d'alt rendiment creatiu— i Galícia, amb el 30% de l'estudiantat. Una quinta part de l'alumnat espanyol (20%) presenta un nivell baix de rendiment. En general, hi ha una diferència de gènere a favor de les xiques (2,2 punts a Espanya i 2,3 a la Comunitat Valenciana), lleugerament menor que a l'OCDE (2,7) i la UE (2,6).
La probresa perjudica la creativitat
Alhora, els resultats confirmen la dificultat dels sistemes educatius per a equilibrar les diferències socials. L'alumnat afavorit en termes socioeconòmics presenta un rendiment molt major que els companys desfavorits. La diferència a Espanya és de 7,9 punts però, amb tot, mostra més equitat que la distància a l'OCDE (9,5) i la UE (10,2).
