El CSIC i la UV obtenen els primers resultats utilitzant fags, virus que destrueixen bacteris multiresistents
D'entre totes les infeccions, els bacteris patògens resistents als antibiòtics són un "repte que s'ha de resoldre". L'estudi mostra resultats "prometedors i suposa un avanç en l'anomenada fagoteràpia"
Personal investigador de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I²SysBio), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València juntament amb el Centre de Teràpia de Fags de Yale (EUA), l'Hospital La Fe de València i l'Hospital Virgen del Rocío de Sevilla, han creat el primer tractament produït a Espanya contra infeccions bacterianes multiresistents utilitzant fags, virus que infecten als bacteris.
Este tractament ha sigut produït íntegrament per l'I²SysBio i compta amb l'aprovació de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) per al seu ús compassiu.
L'estudi, publicat en la prestigiosa revista Med del grup Cell Press, mostra resultats "prometedors i suposa un avanç en l'anomenada fagoteràpia", segons han informat en un comunicat.
D'entre totes les infeccions que preocupen el sector sanitari, els bacteris patògens resistents als antibiòtics continuen sent un "repte que s'ha de resoldre".
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que en 2050 la resistència bacteriana ocasionarà deu milions de morts a l'any a tot el món.
L'aparició de bacteris multiresistents afecta especialment pacients amb fibrosi quística, que pateixen infeccions bacterianes recurrents als pulmons.
Tractaments realitzats a hospitals de València i Sevilla
Utilitzant un protocol desenvolupat pel Grup de Virologia Ambiental i Biomèdica de l'I²SysBio, liderat per la investigadora Pilar Domingo Calap, s'han produït les primeres preparacions de fags a Espanya, que han sigut aprovades per l'Aemps per al seu ús compassiu.
Fins a la data, el grup d'investigació ha dut a terme una desena de tractaments, amb resultats "exitosos" en la majoria dels pacients.
Entre ells, destaquen els publicats este dimarts en Med, realitzats a l'Hospital La Fe de València i l'Hospital Virgen del Rocío de Sevilla. Es tracta de dos pacients amb fibrosi quística que presentaven infeccions respiratòries causades pels bacteris Staphylococcus aureus i Pseudomonas aeruginosa.
Cap efecte secundari
"Els tractaments van ser tolerats sense generar cap efecte secundari, però en tots els casos es van detectar anticossos neutralitzadors enfront dels fags terapèutics", ha explicat Pilar Domingo, autora principal el treball i directora del grup d'investigació en l'I²SysBio. "Malgrat això, es va observar reducció de la infecció i millora clínica en un dels pacients", ha destacat.
En este treball han reportat per primera vegada l'aparició d'anticossos dirigits als fags després de teràpies nebulitzades —que administren el fàrmac a través d'un nebulitzador o inhalador—, "la qual cosa demostra la seua capacitat per a induir una resposta immunitària fins i tot en teràpies curtes i poc invasives", ha assenyalat la investigadora de l'I²SysBio.
Estes troballes subratllen la necessitat de fer un seguiment a llarg termini dels pacients per a avaluar la resposta del sistema immunitari, han remarcat.
L'escassetat d'assajos clínics i la falta de protocols estandarditzats de seguiment han dificultat la implementació de la teràpia amb fags als hospitals. L'aprovació d'estos tractaments per l'Aemps és "complexa" i es restringeix el seu ús a pacients en "estat crític". Futurs assajos clínics permetran avaluar la seua efectivitat i validar el seu ús en pacients.
