Descobreixen el lloc exacte de la tomba de Plató en els papirs carbonitzats d’Herculà

La sepultura està en un jardí reservat per a ell a l’Acadèmia d’Atenes, un espai privat destinat a l'escola platònica

Reconstrucció dels papers carbonitzats d'Herculà
Reconstrucció dels papers carbonitzats d'Herculà / Efe

La lectura –gràcies a les noves tecnologies– dels anomenats papirs d'Herculà, els escrits que van trobar quasi carbonitzats a la ciutat pròxima a Pompeia després de l'erupció del Vesuvi l'any 79 dC, han permés conéixer el lloc exacte on està la tomba del filòsof Plató a l'Acadèmia d'Atenes. La sepultura està al jardí reservat a ell, un espai privat destinat a l'escola platònica, prop de l'anomenat Muséion o sacellum consagrat a les Muses.

Així ho ha revelat este dimarts el papiròleg Graziano Ranocchia de la Universitat de Pisa, en presentar els resultats a mitjà termini del projecte d'investigació Escoles Gregues, fet junt amb el Consell Nacional d'Investigació italià (CNR) a la Biblioteca Nacional de Nàpols. La troballa està en les vora mil paraules, corresponents al 30% del text, que s'han pogut desxifrar d'una part dels papirs, que contenen la història de l'Acadèmia, de Filodem de Gàdara, gràcies a les innovadores metodologies d'estudi. Fins ara només se sabia que el van soterrar genèricament a l'Acadèmia. 

Els papirs carbonitzats d'Herculà
Els papirs carbonitzats d'Herculà / Efe

Sobre la vida del filòsof també han explicat que el van vendre com a esclau a l'illa d’Egina, potser ja el 404 aC, quan els espartans van conquistar l'illa, o pot ser que en el 399 aC, immediatament després de la mort de Sòcrates. Fins ara es creia que a Plató l'havien venut com a esclau l'any 387 aC quan va estar a Sicília, en la cort de Dionís I de Siracusa.

L'episodi de l'última nit de Plató ha sigut revisat perquè, segons els estudiosos, “el diàleg entre els personatges ara és diferent, ara és clar qui parla, qui comenta i en quin moment. Plató s'expressa amb menyspreu sobre les habilitats musicals i rítmiques d'un músic bàrbar, originari de Tràcia”.

Estos nous descobriments han sigut possibles gràcies a sistemes d'última generació, com són raigs X, tomografia, imatges infraroges i microscòpia digital d'alta resolució, que serveixen per a desxifrar els papirs carbonitzats sense manipular-los.

També et pot interessar

stats