La falta d'aigua i l’augment de les temperatures disparen la proliferació de plagues
Insectes com la processionària o el mosquit tigre han deixat de ser estacionals i la seua arribada s’avança amb els anys
El control de plagues planteja nous reptes hui dia, com la vigilància de l’arribada d’espècies invasores i la incorporació de protocols d’actuació més àgils. La falta d'aigua i les temperatures cada vegada més altes contribueixen a la proliferació d'insectes com la processionària o el mosquit tigre, que han deixat de ser estacionals i fan que les plagues s'avancen.
Una de les conseqüències de la barreja és l’augment de les plagues i sequera. Els arbres es debiliten i cada vegada pateixen més danys. “L’arbratge està més dèbil i és susceptible que aparega qualsevol plaga i li provoque danys”, explica el tècnic de Sanitat Forestal, Eduardo Pérez Laorga.
La falta d'aigua, les temperatures altes i uns hiverns càlids afavoreixen la proliferació de plagues. “L’increment de les temperatures fa que hi haja insectes en èpoques que abans no hi havia, i la falta de pluges fa que els arbres no es netegen”, apunta la professora d’Enginyeria Agrònoma de la Universitat Politècnica de València, Eugenia Rodrigo.
Amb aquest nou panorama, els insectes ja no són cosa només de l'estiu. El control de les plagues és important per dos motius. El primer, perquè evita un problema de salut pública. I el segon, perquè acaba amb les molèsties que generen uns insectes que ja pràcticament perduren tot l’any.
El nou panorama climàtic planteja reptes com el canvi de protocols d'actuació i el control de les espècies invasores. “Estem canviant totalment l’enfocament. La nostra preocupació ve de tot allò que està entrant de fora, com pel Port de València. Hi ha milions de contenidors que porten insectes i bacteris”, afirma Pérez Laorga.
El mosquit tigre i la processionària són dues de les plagues que més queixes generen. Dues espècies que s'han desestacionalitzat i que estan presents fins i tot en els mesos de l'hivern.
