L'herència d'una valenciana finança cinc projectes d'oncologia i cardiologia a La Fe
El llegat de la costurera María Jordá Sanz, que va morir el 2017 a Londres als 73 anys, impulsa el projecte
L'Institut d'Investigació Sanitària La Fe de València ha finançat cinc projectes sobre oncologia i cardiologia gràcies a l'herència solidària de la costurera valenciana María Jordá Sanz. La dona va morir en 2017 a Londres a l'edat de 73 anys, després de cinquanta anys de dedicació a l'alta costura, i va llegar el seu testament al centre en favor de la investigació biomèdica.
Els projectes tindran un període d'execució de dos anys i són finançats amb 50.000 euros cadascun.
Les Ajudes María Jordá Sanz són una convocatòria l'objectiu de la qual és generar projectes d'investigació científica bàsica i translacional en els camps de l'oncologia i la cardiologia entre grups de l'IIS La Fe i fer realitat la voluntat de la costurera valenciana, que així ho va deixar expressat en el testament.
Els cinc projectes seleccionats aborden reptes com les complicacions neurològiques de la immunoteràpia en càncer sistèmic, la cardiotoxicitat en pacients oncològics, els sarcomes de parts toves i os, el paper de les citocines en la metàstasi i la cerca de biomarcadors per a malalties cardíaques, segons ha informat en un comunicat l'IIS La Fe.
Es tracta del primer llegat solidari que rep el centre i, gràcies a la quantia de l'herència, es realitzaran pròximes convocatòries en anys successius.
La d'enguany ha permés posar en marxa una iniciativa pionera de participació ciutadana amb l'objectiu d'acostar a la societat al món de la investigació biomèdica des de l'avaluació de projectes científics.
Soltera i sense fills, María va emigrar molt jove a Londres, on va començar treballant en un taller d'alta costura que va acabar dirigint. La seua família ha recordat que va ser allí on va conéixer la tradició de les donacions a causes relacionades amb la investigació.
A més, l'experiència personal de la mort de dues amigues a causa de malalties cardiològiques i oncològiques la van portar a prendre la decisió de fer testament en favor de la investigació biomèdica.
