El Síndic de Greuges denuncia un increment "exagerat i injustificat" de l'espera en dependència
L'informe anual situa en els serveis socials el 42% de les actuacions de la institució, titlla d'inacceptables les "excuses" de l'administració i denuncia la limitació sistemàtica de la informació als grups d'oposició en els ajuntaments
Els serveis socials de la Comunitat Valenciana no són capaços de resoldre les urgències de la ciutadania més necessitada. Les queixes per desatenció o mal funcionament han motivat el gruix de les actuacions que el Síndic de Greuges va iniciar el 2023 a instàncies dels particulars. El 41,7% dels prop de 4.000 assumptes denunciats. Aquest volum de conflicte se situa lluny de la següent font de problemes de la ciutadania amb l'administració, la relativa als serveis i públics i el medi ambient, que concentra l'11,4% de les queixes. Aquestes representen només una quarta part de les actuacions de la institució: 18.561 el 2023.
La memòria anual del Síndic de Greuges atribueix bona part del malestar ciutadà al creixement "inquietant, exagerat i injustificat" de la llista d'espera per a beneficiar-se de la llei de dependència. Segons l'informe, entre juliol del 2023 i gener del 2024, coincidint amb el nou mandat en el Consell de PP i Vox, s'ha passat de 13.342 a 18.580 persones sol·licitants en la cua. Destaca el nombre elevat de queixes per deficiències en el procediment de valoració de la discapacitat i per les demores en aquest, alhora que reclama simplificar els procediments administratius per a obtindre les prestacions tant per dependència com per a la renda valenciana d'inclusió.
L'informe acusa les administracions d'haver normalitzat un problema que "es remunta a més d'una dècada arrere" i d'haver fet caure "en sac foradat" el procediment d'emergència ciutadana a què obliga la llei. Per exemple, si la normativa exigeix resoldre sol·licituds de reconeixement de grau de discapacitat en tres mesos, la mitjana supera l'any en el Centre de Valoració d'Alacant, afectat per la falta de recursos econòmics, materials i humans.
Les conselleries que gestionen els serveis socials, les més "obstaculitzadores"
El Síndic també demana "mesures urgents i eficaces" contra la desatenció "alarmant" als "drets, principis i garanties de la infància", per la falta de recursos materials i humans en els centres de menors, l'impagament a les entitats que els gestionen, "l'amuntegament" dels xiquets i adolescents migrants o les deficiències del sistema d'acolliment i adopció.
La galtada per la gestió del serveis socials no acaba ací. L'informe situa les conselleries responsables de la matèria, tant en l'etapa botànica (d'Igualtat i Polítiques Inclusives) com en la del Consell PP-Vox (Vicepresidència Segona i Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Habitatge) com les administracions més "obstaculitzadores" del treball del Síndic. És a dir, les que més han complicat o impedit l'accés a informació necessària per a les investigacions.
N'hi ha més. Qüestiona la falta d'actuació de les administracions en matèria d'habitatge, particularment per a atendre les necessitats de la ciutadania més necessitada i vulnerable. L'acusa de limitar-se a gestionar habitatges públics ja existents i obviar altres solucions, com ajudes directes per a assegurar "un recurs residencial a qui el necessita".
Limitació sistemàtica de la informació a l'oposició
En la presentació de l'informe, el síndic, Àngel Luna, ha valorat les explicacions de les administracions davant els seus requeriments com a "excuses inacceptables" per a no atendre en un termini raonable els drets de la ciutadania. Ha recordat Luna que les iniciatives polítiques han d'acompanyar-se de la dotació pressupostària corresponent, per la qual cosa no compra el "reiterat argument de falta de mitjans i de personal".
D'entre les conclusions, Luna també ha destacat com “preocupants” la limitació sistemàtica a l'accés a documents als regidors dels grups de l'oposició, que considera que s'ha ampliat de diverses formes a partir de les eleccions locals de 2023”. Ha subratllat casos com els de València, Montcada, Xest, Benidorm i Sant Joan d'Alacant. Considera que les explicacions donades per les administracions, que sovint apel·len a problemes informàtics, la protecció de dades o una interpretació restrictiva de la legislació local, posen en relleu la deterioració de regles essencials de funcionament en una democràcia consolidada. El síndic ha lamentat "la falta de voluntat política" per a millorar la situació. Segons adverteix, "cap grup polític ha arreplegat" aquestes reclamacions.
