Tots els departaments de valencià de les EOI, en contra de l’homologació del C1 pel 7 en batxillerat
“No poden saber quins coneixements té l’alumnat, ja que el pes del valencià a les aules no és el mateix a tot el territori, i sobretot cal que eixes aptituds responguen al MECR"
Tots els departaments de valencià de les escoles oficials d’idiomes (EOI) veuen amb preocupació l’homologació del C1 de valencià que contempla la nova llei de llibertat educativa del PP i Vox, a través de la qual es preveu atorgar este títol a l’alumnat que supere l’assignatura de valencià amb una mitjana de més d’un 7 en els dos cursos de batxillerat o en la selectivitat.
El professorat de valencià de les EOI considera que l’expedició massiva només contribuirà a la “degradació” d’estes certificacions i que no està justificada per cap informe que haja comprovat si tot l’alumnat ha assolit este nivell en acabar el batxillerat.
“No poden saber quins coneixements té l’alumnat, ja que el pes del valencià a les aules que no és el mateix a tot el territori i, sobretot, cal que eixes aptituds responguen al marc europeu comú de referència (MECR), el sistema de certificació europeu que regula quines destreses s’han d’assolir per part de l’alumnat”, ha declarat en À Punt Notícies una professora de valencià de les EOI que ha preferit mantindre’s en l’anonimat.
En un comunicat on donen suport tots els departaments de valencià de les EOI de la Comunitat Valenciana, recorden que l’examen de la selectivitat consisteix en una prova escrita i que no existeix “cap part de comprensió escrita, de producció oral o de comprensió oral, destreses que el MECR descriu com a cabdals per a la demostració del nivell” i que la mateixa Conselleria d’Educació, encapçalada per José Antonio Rovira, reconeix en una resolució recent.
De fet, a casa nostra, a banda de l’EOI, la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV) i la comissió interuniversitària Cieacova formen part de les entitats que ofereixen unes proves homologades amb els nivells del MECR.
Volen una societat hipercertificada o més competent?
El caràcter retroactiu de la mesura arriba fins al 2010, una “retroactivitat molt crítica” per a la docent consultada per À Punt que denuncia que “volen fer una societat hipercertificada” més que “competent”. En este sentit, apunta al caràcter populista de la proposta: “Tothom vol el certificat perquè és un requisit per a la docència i perquè atorga puntuació en mèrits en la majoria dels processos selectius per a treballar en el sector públic”.
En la mateixa línia s’han expressat els departaments de valencià, que consideren que la Generalitat hauria de “centrar els esforços en la revitalització del valencià tant dins com fora de l’escola”, particularment “mitjançant l’oferta massiva del valencià inicial i intermedi per a adults a les EOI i d’aules d’acollida lingüística” als col·legis i instituts.
De la llei de plurilingüisme a la de llibertat educativa
L’article 5 de l’anterior llei de plurilingüisme —aprovada pel Botànic el 2018— preveia que en acabar els ensenyaments postobligatoris no universitaris, s'atorgaria “com a mínim, el nivell de valencià i castellà equivalent al B2 i l’equivalent a l’A2 de la primera llengua estrangera”. Els departaments de valencià, però, afirmen que no s’ha implementat esta mesura i que, fins ara, una persona que cursava l’assignatura de valencià en el batxillerat tenia reconegut un certificat de B1 de valencià.
Amb l’aprovació de la nova llei de llibertat educativa, però, es reconeixerà un B2 per aprovar l’assignatura i un C1 amb una qualificació de 7, una nota que els departaments de valencià consideren “totalment arbitrària”.
Una mesura —la d'atorgar el C1 amb una nota superior al 7 en batxillerat o en la selectivitat—, que ja es va posar damunt de la taula amb el govern del Botànic després d’un anunci fet el novembre del 2022 per les titulars d’Educació, Raquel Tamarit, i d'Administració Pública, Gabriela Bravo, i que es preveia implementar en el primer semestre del 2023, coincidint amb els comicis autonòmics que es van celebrar a finals de maig.
Tot i les reticències, la professora de valencià entrevistada per este mitjà considera que “en un context diferent, amb la llei de plurilingüisme, esta mesura potser tenia més sentit, ja que podria haver atret l’alumnat a línies d’ensenyament en valencià”.
Un context de retallades per al curs 2024/2025
La denúncia arriba en un context marcat per les retallades anunciades per Educació i que, segons les escoles, afectaran nou de les setze llengües impartides a les EOI valencianes en el pròxim curs 2024-2025: l’espanyol per a estrangers, l'àrab, l'èuscar (que deixarà de ser presencial), el finés, el francés, el grec modern, el neerlandés, el polonés i el portugués. En molts dels centres, a més, es perdran diversos grups de valencià.
Segons la Conselleria, esta reorganització respon a una manca de la demanda, que xifra en el 61% de l’oferta dels centres, i diu que “permetrà optimitzar els recursos” de les EOI.
