Directes
Ara en la televisió
XINO XANO
Ara en la ràdio
CADENA DE VALOR (reemissió)

Apàtrides, les persones quasi invisibles per al sistema

Es tracta de persones que, per no tindre una nacionalitat, no les reconeix cap estat. A la Comunitat Valenciana hi ha més de 200 persones en aquesta situació

Alí, un sahrauí apàtrida que viu a Teulada
16 de desembre 2021 - 12:13

En la societat conviuen persones que no tenen cap nacionalitat. Són ciutadans que no són reconeguts per cap país. S'estima que en tot el món hi ha més de deu milions de persones amb aquesta condició, és a dir, sense nacionalitat. D'aquestes, més de 2.000 estarien a Espanya, i més de 200 a la Comunitat Valenciana.

Les notícies del matí ha entrevistat a Teulada una d'aquestes persones. Ell és Alí, un sahrauí dels camps de Tindouf que des del 2017 viu permanentment a la Marina Alta. I si ser apàtrida converteix aquestes persones en quasi invisibles per al sistema, hi ha una altra condició que sí que les converteix en invisibles al 100%, es tracta de totes les persones que ni tan sols tenen reconeguda oficialment la categoria d'apàtrides. Aquestes persones senzillament estan en terra de ningú.

Alí, al seu carrer de Teulada / 'Les notícies del matí'

Alí ha explicat a Les notícies del matí que ell va començar a vindre a Espanya l'any 2000, als campaments d'estiu mitjançant el programa "Vacances en pau" que organitzen moltes ONG agermanades amb el poble sahrauí. El programa permet aquests joves, sense motivacions ni futur als campaments de refugiats, conéixer altres realitats, així com rebre la generositat de les famílies que els acullen.

Així va ser com Alí va poder passar alguns estius a la Marina Alta. "A mi em va tocar Teulada durant cinc estius. Gràcies a aquest programa, a Teulada tinc a la meua família d'acollida."

Hi a persones que ni tan sols estan reconegudes com a apàtrides. Es troben als llimbs legals. Son 100% invisibles per al sistema i estan totalment desprotegides pel que fa a l'atenció mèdica, l'educació, etc.

Què representen els llimbs legals i que comporta ser apàtrida

Alí des de fa ben poc es trobava als llimbs legals. I fa ara dos anys va aconseguir el reconeixement com a apàtrida. Ell ha explicat la diferència entre una situació i l'altra: "Abans no tenia dret a res, ni a estudiar, ni a treballar, viatjar. Ara, amb aquest reconeixement, ho puc fer. De fet, ja he visitat la meua família al campament de refugiats. També puc treballar i estudiar. De fet, he acabat un curs de màrqueting digital a Calp. Ara també tinc dret a assistència sanitària".

Arribar a ser apàtrida també ha implicat un llarg procés burocràtic / 'Les notícies del matí'

Alí va tornar a Teulada el 2017 i ha estat dos anys lluitant per a obtindre el reconeixement com apàtrida. Segons ha explicat, ha sigut un procés molt difícil, amb molts tràmits burocràtics. "No entenc per què és tan complicat, perquè mon pare té el seu DNI espanyol, com també els meus avis. Jo he necessitat sol·licitar tres vegades aquest reconeixement".

El següent objectiu d'Alí és aconseguir la nacionalitat espanyola. Però la llei diu que abans és necessari renovar la residència dues vegades, cada cinc anys. "És a dir, que hauré d'esperar deu anys abans d'obtindre la nacionalitat espanyola".

Causes de ser apàtrida

Les causes perquè una persona estiga en situació d'apàtrida són molt diverses: pot ser que l'estat d'origen haja deixat d'existir i els seus compatriotes no puguen obtindre la nacionalitat de l'estat que el succeeix. També pot donar-se per una persecució a una minoria ètnica, com és el cas dels refugiats rohingyes procedents de Myanmar que viuen als camps de refugiats a Bangladesh. Però també potser es presente per diferències jurídiques entre països.

La Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat és una de les entitats on poden acudir les persones que estan en aquesta situació. Té com a missió defensar i promoure els drets de refugiats, migrants i apàtrides. És el primer contacte per a tractar de fugir d'aquesta situació de vulnerabilitat legal.

Segons ha explicat a Les notícies del matí María Jesús Vega, d'Acnur, es tracta d'una situació que afecta tots els continents, des del Nepal, Kenya, Kuwait, etc. I quan al fet de ser apàtrida se suma la condició de refugiat, com és el cas dels rohingyes, converteix aquestes persones en invisibles i totalment desprotegides.

També et pot interessar