Ana Zurita: “Sempre m’havien dit que els meus dibuixos tenen una vena de conte infantil”

Ana Zurita és una il·lustradora valenciana amb més de trenta contes publicats en diferents països. La seua fama, no obstant això, s’ha disparat arran de participar en la sèrie de Netflix La chica de nieve, amb Milena Smit, José Coronado, Tristán Ulloa i Raúl Prieto, que interpreta el paper d’un dibuixant que ha patit la desaparició de la seua filla. Precisament va ser en la inspiració de l’entorn d’aquest personatge, central en la trama, i en la recreació del seu treball, on el gegant de la ficció televisiva va requerir la col·laboració d’Ana Zurita.

Sénia Mulayali l’entrevista en TàP Zàping per a conéixer la seua trajectòria.

P: Com va ser això de Netflix?

R: Va ser un poquet per casualitat. Em va telefonar un amic i em va dir que necessitaven il·lustracions per a formar part de l’attrezzo d’una sèrie. A mi em va semblar bé i com que als amics no se’ls ha de dir que no, vaig acceptar. Després, a poc a poc, es va filtrar que es tractava d’una sèrie per a Netflix, em vaig assabentar per la premsa que els actors eren bons, i així va créixer la bola fins que va arribar a ser número 1.

P: Però no només de Netflix viu la dona, perquè a banda d’això a què et dediques?

R: Jo visc del conte (riures). Vull dir, que visc de fer contes. Quasi tot el que faig, ho faig en el sector editorial: contes, llibres de text…

P: Sempre t’has dedicat al món literari infantil?

R: Quan dibuixava tot el món em deia sempre que tinc una vena com molt de conte infantil. I la veritat és que crec que tenen raó i a mi m’agrada molt.

P: Només dibuixes o també escrius?

R: Normalment m’encarregue de dibuixar només, però el llibre de Camilo, el cocodrilo em vaig atrevir a escriure’l.

P: De què tracta?

R: És la història d’un cocodril que vol deixar el seu grup d’amics i anar per lliure, per a conéixer amics nous, però troba que són diferents d’ell…

P: Quan t’has d’imaginar un personatge per on comences?

R: Com que he de començar per algun lloc, comence pel cap. Perquè els trets de la cara són els més importants, realment. És on es troba l’expressió: els personatges normalment s’expressen molt amb la cara.

P: De què es podria fer un conte?

R: De tot el que vulgues. Podríem fer un conte de tu i del teu treball, que segur que és apassionant…

P: I no et donaria massa treball el meu cabell, tot a rulls xicotets?

R. Però seria molt divertit. Em sembla una de les coses que més personalitat et donen i més m’ajuden a generar el personatge. És genial. M’encanta.

I com si fora fruit d’un encanteri, en només el transcurs de l’entrevista, Ana Zurita ha dibuixat aquestes meravelloses il·lustracions, sobre un text de la nostra reportera Sénia Mulayali.