Les i els artistes fallers en el temps
Hem assimilat el foc com a part de la nostra tradició, i les Falles són unes de les nostres festes per excel·lència.
Les Falles no han sigut sempre com ara. Fins l'any 1940 eren més menudes, amb un estil i un aspecte més rudimentari i fetes amb fusta. A partir dels anys quaranta comença a prioritzar-se la qualitat artística per davant de la sàtira i, més tard, als anys cinquanta el cartó esdevé el material estrela. És llavors quan les Falles es converteixen en una indústria i l'ofici es profesionalitza.
La dècada dels cinquanta va ser d'una qualitat artística fascinant. Hi van destacar Regino Mas, Modesto González, Francisco Baró, els germans Fontelles o Pasqual Carrasquer entre altres.
Julián Puche i Vicente Luna formen part de l'anomenada generació d'or dels anys seixanta. Juntament amb Juan Huerta i Salvador Debón se'ls considera els millors artistes fallers de la història. Al taller de Juan Huerta es van formar autèntics mestres que van començar de ben jovenets com aprenents.
Als anys huitanta i noranta van aparéixer ninots mastodòntics, com els de Pepet.
Les dones tenien una relació amb les Falles malauradament molt secundària comparada amb la dels homes. Tradicionalment, han ajudat amb les tasques de vestuari de pintura. Durant l'eclosió del cartó en la dècada dels cinquanta també era usual que les dones 'tiraren de cartó', que ajudaren en la construcció dels ninots omplint els motles amb el cartó. Però fins l'any 1972 no tinguérem la primera mestra fallera, Maruja Pinto. Després hi ha hagut noms importants, com ara Marisa Falcó o, en l'actualitat, Marina Puche.
Una altra cosa que va canviant és l'ús dels materials. Fa uns vint-i-cinc o trenta anys es va establir el suro blanc, el poliestiré, com a material principal de les Falles. Però aquest material no està pensat per a cremar i la combustió ràpida provoca fums contaminants. Actualment, hi ha tallers que treballen amb alternatives, com el suro vegetal. El canvi avança a poc a poc, però almenys ha començat a fer les Falles més ecològiques.
Per cert, no vos heu preguntat mai què pensaran els artistes quan veuen cremar les seues falles? Potser les flames i l'oloreta de cendra els desperta la creativitat i de seguida es posen a pensar en la falla de l'any que ve.
Una festa que sempre ha sigut una invitació a xalar en comunitat, del foc, de la llum, de l'art i dels artistes que la fan possible.
