Berta Báidez, en 'A córrer': "Abans jo era la filla del carnisser de la Vall, ara el carnisser és el pare de la reportera"
La popular presentadora, que programa darrere programa es guanya la simpatia del públic, ha parlat en el programa A córrer dels seus treballs anteriors
La reportera de Bona Vesprada, Berta Báidez, no només és veïna de la Vall d'Uixó, és també una vallera convençuda. Orgullosa del seu poble, ha volgut mostrar l'equip d'A córrer els encants d'aquesta localitat de la Plana Baixa. "És que la Vall, encara que és gran, és una ciutat molt poble", ha dit a Xavi Blasco.
Al poble és popular. La gent la coneix pel carrer i a ella li agrada."Abans jo era la filla del carnisser; ara soc la reportera i mon pare, el pare de la reportera", ha afirmat.
Orgullosa de tindre al seu poble "el riu navegable subterrani més llarg d'Europa", la periodista es pregunta per què molts joves del poble visiten les coves de Sant Josep "només una vegada, quasi sempre amb els companys d'escola, i després ja no hi tornem".
"Té uns 2.700 metres, quasi tres quilòmetres, dels quals són navegables uns 800 metres. Els espeleòlegs hi continuen indagant per a veure si hi ha més dels quasi tres quilòmetres de riu que ara es coneixen", li ha dit.
El riu subterrani navegable de la Vall d'Uixó, el més llarg d'Europa, encara és un desconegut per als espeleòlegs.
Berta ha contat a A córrer que de menuda volia ser podòloga, veterinària, historiadora de l'art, "res a veure amb la meua professió, i en arribar el batxillerat ho vaig tindre clar. M'agradava molt xarrar, era molt preguntona, i així va ser com vaig decidir estudiar Comunicació Audiovisual. I la vaig encertar".
Li va sorgir l'oportunitat de treballar en la televisió de Castella-la Manxa. "Em van fer un càsting i em van preguntar si coneixia aquella terra i jo, amb tot el morro, vaig dir que coneixia El Quixot, la Fira d'Albacete, les espases de Toledo i poc més... Em van agafar i m'enviaren a la delegació d'Albacete", ha assegurat.
Periodista esportiva durant un mes
Fins i tot va ser periodista d'esports, tot i que eixe treball sols li va durar un mes. "Em van dir, te'n vas a Madrid a cobrir a l'Atlètic i el Reial Madrid, en l'època de Cristiano. I jo no soc gens futbolera. Però jo ho preguntava tot. Era la friqui de les rodes de premsa. Anava preguntant "aquell qui és? I aquell altre qui és?". El dia abans em preparava el tema, però és que, per no saber, no sabia ni que era el fora de joc, ni les jugades bàsiques. Em vaig fer el dibuix del camp de futbol i els meus amics m'ensenyaven".
A la font de l'Anoueret li ha explicat Xavi el seu treball al programa Bona vesprada d'À Punt, on cada dia juntament amb l'equip visita un poble de la Comunitat Valenciana. "És esgotador, però és el millor. A mi m'encanta. Arribem sense conéixer el poble i són els mateixos veïns els que van ensenyant-nos el poble, l'església, el seu hortet...".
En plena serralada li ha contat a Xavi Blasco que ella té una debilitat. Li encanta la gent gran i se sent molt afortunada perquè al programa té l'oportunitat de parlar-ne amb molta. "Com que vaig perdre tres dels meus iaios massa prompte, jo tracte la gent gran com si foren ells. Empatitze molt amb ells", ha conclòs.
