Els Borja, la família valenciana més universal

Hui en dia encara es pot seguir el rastre d’una família que va dominar el món en temps passats. Són els Borja i amb Loving Comunitat Valenciana hem descobert tots els racons que marcaren la seua trajectòria.

Xàtiva i Calixt III, l'origen de la saga 

Al barri de la Torreta de Canals de Xàtiva, a la Costera, va nàixer Alfons de Borja el 1378. Fill d'un llaurador, va desenvolupar unes habilitats polítiques que el van fer arribar a ser bisbe de València. Posteriorment es va convertir en el conseller del papa Nicolau V, que va succeir el 1455 quan el proclamaren summe pontífex amb el nom de Calixt III.

Com a papa estranger, la cúria romana no el va rebre amb el braços oberts, menys encara quan va repartir els alts càrrecs de l'església entre els seus nebots i va canonitzar Sant Vicent Ferrer, que havia predit el seu nomenament com a papa. Un d'aquests nebots, nascut també a Xàtiva, va saber aprofitar la seua influència i prestigi per a convertir-se anys després en el papa Alexandre VI. Durant el seu curt mandat de només 11 anys va tindre sota la seua protecció artistes com Miquel Àngel, Beneto, Ticià o fins i tot Leonardo da Vinci, que dissenyava les màquines de guerra per a l'exèrcit de Cèsar de Borja.

Gandia, on es va assentar la família 

Gandia, a la Safor, és una de les parades clau del territori Borja, en concret el Palau Ducal dels Borja, casa residencial de la família i el lloc on va nàixer Sant Francesc de Borja, ara patró de la ciutat. De la mà de Balbina Sendra, directora del palau, repassem els membres més destacats de la família: 

• Calixt III, que va ser el primer papa Borja i amb qui va començar tot.
• Alexandre VI, nebot de Calixt III i segon papa Borja, amb qui van arribar al seu màxim esplendor.
• Lucrècia de Borja, de qui s'ha parlat molt malament en la història i, no obstant això, va ser una política més d'aquell moment.
• César de Borja, fill del papa Alexandre VI, que va estar al front dels exèrcits pontificis.
• Francesc de Borja, de qui enguany es compleixen 350 anys de la canonització i que va ser una figura clau a l'hora de crear una escola pública en les Escoles Pies de Gandia. Va ser el IV duc de Gandia i al palau es conserva la seua habitació i la màscara mortuòria que se li va realitzar. 

Gandia suposa l'assentament de la família, però no podem perdre de vista el llegat que van deixar en localitats com Simat de la Valldigna, Alfauir, Albaida, Castelló de Rugat, Vallés, Llombai, València i Castellnou. 

Altres parades del territori Borja: Albaida, Alfauir i València

El poder d'aquesta família queda representat al llarg del territori en les diverses construccions que han anat deixant al seu pas. 

A Albaida trobem el palau dels Marquesos d'Albaida. És l’edifici més monumental d’aquesta ciutat, construït el 1471 sobre unes muralles del segle XIII pel cardenal Lluís Joan del Milà i Borja, nebot del papa Calixt III. És una construcció sòlida amb tres torres quadrades, que ha passat a la història com un símbol de l’antic poder feudal. Hui en dia s'ha transformat en un espai públic que alberga el museu de titelles d’Albaida.  

Al tossalet de Cotalba, a Alfauir, trobem el reial monestir de Sant Jeroni, que la família Borja usava com a lloc de retir espiritual. Aquest espai, fundat el 1388, és un territori de grans dimensions; són 14.500 metres quadrats en una àrea emmurallada de 64.000 metres quadrats. És un dels pocs edificis que conserva l'arquitectura original de cada cambra sense cap reinterpretació actual. Allí va viure María Enríquez de Luna, primera duquessa de Gandia, i regent del ducat des que el seu marit Joan Borja, fill del papa Alexandre VI, va ser assassinat a Roma. Hui en dia es realitzen rutes teatralitzades, com ens ha contat Graciela Català, guia del monestir de Sant Jeroni de Cotalba. En aquest punt, Hu Zhao també parla amb José Ramón Bertomeu, professor d'història de la ciència de la Universitat de València, que ens conta que els Borja van ser "la primera gran família del crim". Incestos, enverinaments, venjances i bruixeria que van inspirar la literatura, el cinema i la televisió, amb personatges com el príncep de Maquiavel o també la família Lannister de Joc de Trons, passant per la Lucrècia Borja de Victor Hugo. Molts estudis recents desmitifiquen aquestes llegendes negres i les identifiquen amb les enemistats i enveges que la família Borja va generar a Roma. 

A la ciutat de València hem parlat amb Miguel Navarro, catedràtic d'història de l'església i expert en la família Borja, ja que va fer la tesi doctoral sobre el primer papa Borja. Amb ell visitem el palau dels Borja de València, edifici que van construir com a segona residència quan arribaren a ser ducs de Gandia i assoliren un lloc rellevant dins de l'aristocràcia valenciana. Es van convertir en bisbes de València i la plaça de la Mare de Déu va esdevindre l'epicentre dels Borja. Hui en dia, els edificis d'aquesta plaça ens parlen d'ells: cinc membres de la família foren bisbes de València i cuidaren la catedral; al palau episcopal s'instal·laren les germanes d'Alfons de Borja, primer bisbe de València, mentre ell marxava a Roma; i finalment, el Palau de la Generalitat, on tenien representació per pertànyer a una família aristocràtica. Vinculat amb els Borja, també trobem a València el carrer dels Borja i el palau de Benicarló, actualment seu de les Corts. 

La ruta al complet

Fes la ruta completa amb el programa especial dedicat a la família Borja de Loving Comunitat Valenciana.