Carlos Gutiérrez: “Hem d’estar realment orgullosos de tenir a casa grups de professionals sanitaris capaços de fer operacions com aquesta”

Un equip sanitari interdisciplinari de La Fe va culminar el passat mes de març una operació pionera i històrica: van aconseguir salvar la vida d’un bebé, operant-lo mentre estava en gestació a l’úter matern. L’operació implicava practicar una cesària i mantenir el bebé connectat a la placenta pel cordó umbilical. És la primera vegada a Espanya i la segona al món que es fa una intervenció d’aquestes característiques. En Som de casa, dos metges de La Fe, Alfredo Marco, cap de Cirurgia Oncològica Pediàtrica, i Carlos Gutiérrez, cap de secció de Cirurgia Toràcica Pediàtrica, ens conten com van aconseguir obrar aquesta fita mèdica.

Durant els controls rutinaris que li van fer al fetus en l’últim trimestre de l’embaràs, van detectar un tumor que li comprimia el cor. Els departaments de Diagnosi Prenatal d’Obstetrícia i Cardiologia Pediàtrica van determinar que, per les seues característiques, era un cas excepcional i incompatible amb la vida. Van decidir aplicar un tractament prenatal, que incloïa esperar fins que el fetus estiguera més desenvolupat i adquirira una viabilitat adequada, però la pacient no ho va aguantar i, en arribar a les 28 setmanes de gestació van adoptar la decisió d’interrompre l’embaràs i operar.

Un comité format per experts de diferents disciplines —com ara Cardiologia Pediàtrica, Obstetrícia, Neonatologia, Anestèsia, Cirurgia Cardíaca, Cirurgia Pediàtrica, Pneumologia o Reanimació— van optar per aplicar un procediment anomenat EXIT (tractament intrapart extrauterí), que consisteix a intervenir aprofitant l’úter de la mare com a circulació placentària, és a dir, utilitzant la mare com si fora qui subministrara l’anestèsia. “Nosaltres utilitzem aquest mètode des de fa onze o dotze anys”, explica Alfredo Marco, “i vam fer simulacions amb tots els equips que havíem de participar per a comprovar com ens coordinàvem”. Però no sospitaven totes les complicacions que haurien de véncer.

L’operació es va dur a terme amb dues taules quirúrgiques, una per a la mare i una altra per al bebé, i van intubar el fetus amb la intenció de fer servir la circulació placentària, com estava previst, però es van adonar que el tumor comprimia massa el cor i, fins i tot, el cor es va arribar a parar.

Ràpidament, van desconnectar el fetus i els cirurgians cardíacs es van disposar a operar independentment, però el tumor era massa gran. “Si el xiquet pesava 900 grams, el tumor podia pesar-ne 200”, recorda Alfredo Marco. “El van extirpar parcialment, però el problema és que, damunt, va resultar ser un tumor maligne”, explica.

Carlos Gutiérrez, cap de secció de Cirurgia Toràcica pediàtrica de La Fe, assegura que en aquesta primera operació van llevar del tumor tot el que van poder. “Es tractava de salvar la vida i es va fer una cirurgia heroica a la incubadora”.

Però el bebé només es va recuperar parcialment, perquè els patòlegs van confirmar que el tumor era maligne i vam comprovar que continuava creixent. “Hi va haver un gran desànim en l’equip que havia participat en la intervenció”, confessa Carlos Gutiérrez. “Molta gent va assumir que era ja inoperable”.

No obstant això, van observar que el tumor, malgrat ser molt complex, es trobava a la part anterior del tòrax, on comprimia efectivament el cor i la via aèria –de fet, un dels pulmons ja no funcionava- , però permetia una altra operació. “Les opcions eren o deixar-ho morir en unes setmanes o tirar avant amb una cirurgia molt complexa, de la qual no teníem bibliografia”, explica el cirurgià. “Vam consultar amb hospitals més punters a Madrid o Barcelona, però cap dels centres ens va poder ajudar”. Van planificar una segona intervenció crítica, amb l’ajuda de les imatges d’una reconstrucció en 3D. Entre els factors que augmentaven la complexitat de l'operació, destaquen el fet d’haver de tornar a obrir l’estern del bebé, operar amb el cor en moviment i alliberar tota la part afectada pel tumor. “Encara que la teníem perfectament planificada, la intervenció va ser prou laboriosa”, assegura Carlos Gutiérrez. “En l’última part vam haver de parar el cor, perquè el tumor estava infiltrat i enganxat en l’aurícula, el que va ser un repte pel cirurgià cardiovascular”, afig.

El patòleg va advertir que havien quedat alguns residus del tumor maligne, però van aconseguir eliminar-los definitivament amb quimioteràpia. “Estem prou satisfets perquè el bebé està lliure del tumor”, reconeix el cirurgià. “I, encara que està pendent dels controls periòdics, l’evolució ens permet confiar que el bebé tindrà un desenvolupament normal”.

Per tant, els principals obstacles que van haver de superar van ser, fonamentalment, les dimensions del tumor, que dificultaven el moviment del cor, i l’edat tan immadura del bebé, ja que els equips estaven familiaritzats amb operacions d’aquests tipus en xiquets d’alguns mesos de vida. Però la urgència els va dur a actuar i els doctors atribueixen gran part del mèrit de l’èxit de l’operació a la planificació rigorosa, les simulacions i el treball en equip de tants professionals participants. “Ens vam reunir almenys deu vegades amb diferents comités de vint o trenta persones”, explica Alfredo Marco, “i vam haver de prendre decisions molt complexes, en moltes ocasions sense referències”.

Una tècnica que sembla de ciència-ficció

Segons aclareix el doctor Gutiérrez, des que es va difondre l’EXIT, La Fe està preparada per a planificar operacions amb aquest mètode, perquè sabien que necessitarien assegurar la via aèria en pacients malalts en el moment del part.

S’aprofita que el fetus, mentre roman connectat a la mare per via umbilical, continua oxigenat. Això ofereix als cirurgians una finestra d’uns vint o quaranta minuts per a intervindre. “És com si fora la màquina respiratòria del fetus”, explica Carlos Gutiérrez. “L’avantatge és que podem obrir l’úter de la mare i, de vegades, només en traure el cap del fetus ja podem fer cirurgia del coll o, encara que siga, el podem intubar i fins que no tenim la via aèria assegurada, no tallem el cordó umbilical”.

Reconeix que un cas com el que estan contant és molt cridaner, però assegura que és només la punta de la piràmide i que per a aconseguir resultats que funcionen en un pacient com aquest, hi ha darrere un treball constant de molt equips sanitaris que funcionen cada dia en altres pacients. “Amb aquest cas podem anar a qualsevol congrés del món i els hospitals més punters del món estarien encantats de sentir-nos presentar-lo, però del que estem realment orgullosos, i per això venim a contar-ho, perquè creem que tota la Comunitat Valenciana hauria de sentir-se igualment orgullosa, és de tenir un hospital amb grups i equips professionals capaços de fer coses com aquesta”, destaca Carlos Gutiérrez. “És fruit del treball de moltíssima gent que es dedica exclusivament a això i necessita un suport: un suport com aquest, el dels mitjans de comunicació que el dona a conéixer, i un suport de l’administració per a mantenir-ho, perquè la dificultat no només és crear el grup, sinó que hem d'aconseguir que això continue”.