Carlos Latre: El meu cap és com una gramola

En l'últim espectacle teatral, One Man Show, on està a soles en l’escenari durant una hora i mitja, Carlos Latre imita més de cent personatges. Així ho explicava en TàP Zàping.

Com a mostra, en l’entrevista que li va fer Màxim Huerta en Bona vesprada va passar per Pedro Sánchez, Mariano Rajoy, Jorge Javier Vázquez, Boris Izaguirre, Sergio Ramos, Leo Massi i Matías Prats en menys d’un minut.

El primer que crida l’atenció és la precisió en les imitacions. "Quan imite algú, visualitze el personatge amb els seus moviments, gestos i color de veu, i és com si la meua línia de veu fora equalitzant-se fins a arribar a la del personatge en qüestió", explica Latre.

La segona cosa que sorprén és la varietat inesgotable de registres. Recentment ha incorporat les veus dels quatre cantants que protagonitzaren la gira "El gusto es nuestro", Ana Belén inclosa, i els personatges de l’última temporada de La casa de papel.

Però està contínuament treballant amb noves imitacions: "L’actualitat mana en els meus espectacles: si d’ací que aplegue al teatre passa alguna cosa més, he d’incorporar-la". 

Un dels personatges que acaba de clavar és el d'Isabel Díaz Ayuso. De fet, en un test que li van fer en TàP Zàping, deia que és un dels que més treball li ha costat.

El resultat amb la presidenta madrilenya és increïble, com va demostrar a l’equip de Bona vesprada. Reconeix que, a banda de la qualitat de la imitació, "per part de la política el guió ve fet".

Per a saber com buida el cap de tants personatges quan acaba els espectacles, l’actor confessa: "Faig una despressurització després de treballar un personatge: m’havia costat tant fer d’Ayuso que després vaig haver de fer un exercici per a deixar d’apretar la barra, com fa ella".

Quan li pregunten si no es torna boig per haver d’estar canviant de registre sense parar, respon que en realitat és molt ordenat: "El meu cap és com una jukebox o una gramola". 

Una ment meravellosa

La Universitat de Màlaga va comptar amb el castellonenc per a estudiar l’aprenentatge basat en observació – imitació – repetició (OIR), que s’utilitza durant els primers anys de vida per a adquirir el llenguatge. Però els científics de la unitat de neurologia cognitiva i afàsia d’aquesta universitat defenen que aquest tipus d’aprenentatge també és molt eficaç durant la resta de la vida.

Carlos Latre conta com va ser l’experiència: "Vaig estar dins del tub de la ressonància magnètica nuclear més d’una hora imitant personatges i fent la seua veu sense moure'm. Era molt surrealista, però va ser molt divertit".

Està entusiasmat amb les primeres conclusions de l’experiment, que ha detectat una peculiaritat en la manera de comportar-se el cervell de l’imitador. Quan parlem s’activa l’hemisferi esquerre del cervell, on està localitzada la facultat del llenguatge. Per contra, les activitats creatives i artístiques depenen de l’hemisferi dret. L’experiment va mostrar que quan Carlos Latre imita se li activen els dos hemisferis: "Ha sigut espectacular per a conéixer jo mateix el que passa en el meu cervell. Quan jo imite, tinc bilateralitat neuronal i intervenen les dues parts alhora".

Els investigadors esperen que els resultats identifiquen quines competències poden ser entrenades per a millorar l’aprenentatge OIR, tant en persones amb necessitats especials com en persones que desitgen adquirir una nova llengua amb un accent acurat.

L’imitador confirma que "servirà per a desenvolupar noves tècniques per ajudar gent amb afàsia, sordmuda o amb autisme i també per ajudar gent que haja patit algun accident a tornar a parlar bé".

Mai havien estudiat el cervell d’un imitador professional

L’equip de la Universitat de Màlaga va triar Latre per l'extraordinària habilitat que té en la imitació de la veu de més de 600 personatges coneguts i també de persones no conegudes per ell. Asseguren que fins ara no s’havien fet estudis exhaustius d’OIR amb imitadors professionals.

La trajectòria del castellonenc l'avala. De fet, el seu somni seria crear una escola multidisciplinar per a comediants i humoristes, com va confessar en Les notícies del matí.

Màxim Huerta va recordar en Bona vesprada com l’imitava quan estava amb Ana Rosa, perquè el coneix des de fa 23 anys.

En Crónicas marcianas li donaven pas, en l’època en què el presentador s’encarregava de l’informatiu de la nit, i li feien moltes jugades. Carlos recorda que va començar en Crónicas amb 19 anys. T’imagines com va aconseguir el treball, després que Xavier Sardà el rebutjà en un primer moment? Els va imitar a ell i a la resta de membres de l’equip. Ho va recordar en TàP Zàping.

No obstant això, el comediant assegura que el teatre és el seu mitjà favorit: "El directe de televisió i ràdio m’apassiona, però tinc moltes ganes de teatre perquè és on soc el més feliç del món".

Fins al 17 d’abril estarà al Teatre Olympia de València, amb més de cent personatges.