Ara en la televisió
SANTA MISSA
Carolina Ferre: "Em preocupa que les dones majors no apareguen en la televisió de hui dia"
La presentadora ha reflexionat en 'A córrer' sobre el paper de la dona en els mitjans de comunicació i la invisibilitat que pateixen a partir d’una determinada edat
Parlar valencià i una "certa telegènia" la va portar a l'antiga RTVV amb només 21 anys. Des d’aleshores no entenem la televisió pública valenciana sense el seu somriure. Carolina Ferre és una de les presentadores valencianes amb la trajectòria professional més àmplia i variada de la televisió d’À Punt. I sens dubte, una de les més estimades per l’audiència. Aquesta setmana ha eixit A córrer amb Xavi Blasco pel paratge de Sant Cristòfol i el castell de Cocentaina.
Filla de locutor radiofònic, ha confessat als micròfons d’A córrer que, tot i que no sempre ha sentit la vocació de la comunicació, "alguna cosa va fer clic" influenciada per son pare i va decidir estudiar periodisme. Un càsting casual va enlairar la seua carrera i l'ha fet complir 25 anys triomfant en la xicoteta pantalla, a la qual se sent tan agraïda. S’estrenà com a presentadora en l’espai de L’Oratge en els informatius de Canal 9 amb Jordi Payà, una època que recorda amb la tendresa de la joventut novella i la il·lusió per descobrir i aprendre. Però sens dubte el programa que la va catapultar com un dels rostres més divertits i estimats per valencians i valencianes, va ser Tela marinera. Una via directa cada vesprada a les llars i els cors dels espectadors, juntament amb Eduard Forés. Confessa que va trobar confort en el món l’entreteniment. "Entretindre, contar, riure, passar-ho bé, açò és el que a mi m’agrada. Si puc traure un somriure a algú, ja està bé, aquesta és la meua missió en la vida".
Si puc traure un somriure a algú, ja està bé, aquesat és la meua missió en la vida
La dona en els mitjans de comunicació
La presentadora ens ha regalat també uns moments d'intimitat i ha reflexionat sobre el paper de la dona en els mitjans de comunicació a partir d'una determinada edat i els rols femenins en la televisió. "Em fixe en la televisió de hui dia i no hi veig molta dona gran. I això em preocupa...". Carolina lamenta l’absència de referents femenins i la invisibilitat de les dones, especialment en la franja entre els 40-50 anys. Un pensament que es tradueix en incertesa pel futur davant de càmera i que obertament ha compartit amb Xavi Blasco.
Em fixe en la televisió de hui dia i no hi veig molta dona gran. I això em preocupa...
Referent en la televisió d'À Punt
Encara s’aborrona quan recorda l’inici de les emissions d’À Punt fa ara quasi quatre anys. Va ser l’encarregada de conduir el magazín que inaugurava l’aposta d’entreteniment de la renovada televisió autonòmica valenciana. À Punt Directe amb un format d’entreteniment i actualitat i una mirada pròxima, humana i molt connectada a la realitat; ens va permetre retrobar-nos "a casa nostra" amb la presentadora de Cocentaina, després del seu llarg recorregut per les cadenes de televisió estatals.
"El meu propòsit ha sigut sempre divertir-me treballant i divertir l’espectador". Assegura que la tònica que l’ha acompanyat sempre en la seua trajectòria professional ha sigut pensar que "l’audiència t’ha de sentir com si fores de la família".
L’audiència t’ha de sentir com si fores de la família
Malgrat que es defineix com una persona tímida, hem gaudit dels seus atacs de riure, de les disfresses i les seues rocambolesques actuacions. Una barreja de "no tindre vergonya" i de "ja veurem com ix" que ens ha deixat en la retina alguns dels millors i més divertits moments de la televisió, i també, les xarxes socials farcides de mems amb una Carolina tot terreny sempre incombustible.
Actualment, presenta el concurs Atrapa’m si pots i s’ha endinsat en la segona temporada de Tresors amb història. Un passeig per la història valenciana que qualifica de "regal i un programa molt digne per a una televisió pública". Del format, destaca la mirada intimista, la factura audiovisual, el treball de documentació i la seua recerca per la nostra història que dona "veu" als objectes dels nostres avantpassats i que són testimoni d’una època i patrimoni de la memòria col·lectiva.
'Tresors amb història’ és un regal, és un programa molt digne per a una televisió pública