'Catxerulo', 'motxo', 'destarifo' o 'abadejo': sabies que aquests mots tenen el seu origen en la llengua aragonesa?
L’historiador i divulgador Vicent Baydal aprofundeix en la influència de l'aragonés en el poble i la parla valenciana
L’historiador i divulgador Vicent Baydal ens convida a fer Un passeig per la història en Les notícies del matí juntament amb Clara Castelló i Alba Requejo. Aquesta setmana, coincidint amb l'arribada del valencià al Congrés a partir d'aquest dimarts, ens planteja una reflexió sobre la relació entre la llengua aragonesa i la parla valenciana, perquè segons apunta l’expert, “històricament l’aragonés ha sigut la llengua de milers de valencians i valencianes”.
"Històricament l’aragonés ha estat la llengua de milers de valencians i valencianes"
Influència històrica i préstecs lingüístics
Catxerulo, gaiato, corbella, llomello, sompo, trompellot, templat, fardatxo, motxo, romancer, destarifo, rabosa, abadejo o esvarar són alguns exemples de paraules amb origen aragonés. Baydal explica que des del segle XIII fins al XVII el Regne de València va ser un territori trilingüe. En les regions on encara vivien musulmans després de la conquesta de Jaume I, es parlava àrab. En altres zones es parlava majoritàriament valencià, en aquelles comarques on els musulmans havien sigut expulsats i van ser substituïts per una majoria poblacional procedent de Catalunya o de zones catalanoparlants. I, finalment, segons apunta l’historiador, hi havia altres llocs, sobretot a la part interior que fitava amb Aragó, on la llengua habitual tant oral com escrita era l’aragonés, ja que la major part de la població procedia de l'interior del Regne d’Aragó.
“Evidentment, hi hagué molts préstecs entre aquestes tres llengües en contacte. De manera que al valencià, històricament majoritari (el parlava entre el 85% o 90% dels valencians), se li van incorporar moltes paraules procedents de l’àrab, però també de l’aragonés”, explica Baydal.
Al valencià, històricament majoritari, se li van incorporar moltes paraules procedents de l’àrab, però també de l’aragonés”
L’aragonés, una llengua cooficial “en perill d’extinció”
Amb el cronista de la ciutat de València aprofundim en els orígens de la llengua aragonesa en l'edat mitjana, i en l'evolució fins als nostres dies. Baydal alerta que l'aragonés és una de les llengües cooficials més oblidades i poc conegudes d'Espanya i assegura que hui dia és una llengua minoritària i molt minoritzada, la qual tan sols la parlen 10.000 persones de les valls dels Pirineus, al nord d’Osca. “Ha estat sotmesa durant molt de temps a una consideració social de simple dialecte, de llengua mal parlada, que ha fet que la seua valoració i els seus intents de protecció i impuls hagen sigut molt tardans. És una de les llengües europees en major risc d’extinció”, ha apuntat.
Per tal d'escabussar-se en altres aspectes de la llengua aragonesa, Baydal ha comptat en la secció del magazín de la ràdio d'À Punt amb una entrevista a Guillermo Tomás Faci, doctor en Història Medieval per la Universitat de Saragossa i autor d'El aragonés medieval: Lengua y estado en el Reino de Aragón. Tomás Faci ha explicat alguns trets comuns entre ambdues llengües i ha assegurat que totes les llengües “pròximes i veïnes són molt paregudes entre si”. En aquest sentit, ha apuntat que l'aragonés, en molts aspectes, “està a mitjà camí entre el castellà i l'àmbit del català, occità o valencià”. Com a exemple il·lustratiu, ha destacat l'ús compartit dels pronoms en i hi tant en la llengua aragonesa com en la valenciana.
Escolta el pòdcast d'Un passeig per la història complet:
