Cecilio Vilar: “És important tocar tots els dies, perquè, com solem dir, els músics som esportistes de múscul curt”

Cecilio Vilar va estudiar clarinet al Conservatori Superior de Música Joaquim Rodrigo de València, amb el mestre José Cerveró. Va completar els estudis a França, Itàlia i Àustria. En l’actualitat és assistent de solista i requint solista en l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, al Palau de les Arts Reina Sofia de València. Ha tocat amb directors tan prestigiosos com Mstislav Rostropóvitx, Krzysztof Penderecki, Lorin Maazel, Zubin Metha o Daniel Barenboim. En Som de casa el músic conta com va triar l’instrument i com va arribar a convertir-se en professional.

P. A tu el mestre et va dir que tenies mitja quarta? Què vol dir això?

R. Sí, en concret em va dir que tenia el llavi perfecte per a ser trompetista, perquè tinc el llavi de baix més grosset i em va dir que això venia molt bé per a tocar la trompeta.

P. I això és mitja quarta?

R. A això el meu mestre Micó li deia mitja quarta.

P. Però tu no vas escollir la trompeta, no?

R. No. Per contra, estava mon pare que li deia al mestre que em donara el saxo, perquè ell era saxofonista i tenia un saxo. Però ell insistia que tenia més pinta de trompetista…

P. I tu preferies el clarinet?

R. Jo volia el clarinet, perquè m’atreia aquesta cosa negra estirada i perquè ergonòmicament em semblava més còmode que, per exemple, una flauta travessera o un violí… En realitat, el saxo també pareix còmode, però és que no m’agradava el so…

P. I encara que només fora per portar la contrària al pare, no el volies, no?

R. En efecte. Total que el mestre va traure un clarinet que tenia per allí, i jo era tan xicotet que tenia dificultats per a agarrar-lo i a més els dits se'm colaven pels forats. Aleshores, al mes de tindre el clarinet, el mestre me va fer intercanviar els instruments amb una xiqueta: ella es va quedar el meu clarinet i jo em va quedar el seu requint. I fins hui, que soc requint solista, perquè porte tota la vida tocant-lo.

P. Tota la vida, i quantes hores d’assaig t’ha costat arribar a ser solista?

R. Com qualsevol persona que vulga tenir un futur en la música, necessites molta concentració en l’objectiu i molta seguideta… Són moltes hores i no ho he calculat en total. Però sí que et puc dir que de xicotet estudiava tots els dies, però tots, mínim trenta minuts. Mitja hora tots els dies. Per exemple, si vols córrer i un dia et pegues una palissa de deu quilòmetres, després estàs tota la setmana que et vols morir. Aleshores, val la pena a poquet a poquet anar guanyant fondo, perquè nosaltres gastem la musculatura dels llavis i la de les mans també. De fet, després tenim lesions, com els esportistes… Solem dir que som esportistes de múscul curt, perquè fem moltes repeticions.

P. I tant! Fins que ix bé la peça…

R. Per això, si cada dia toques un poquet, vas millorant. A més, el repertori cada vegada és més ampli i has de dominar cada vegada millor les tècniques, per a dominar millor l’instrument. Encara que mai el domines del tot, perquè és una cosa viva…

P. Sempre pots anar a més, no?

R. A més o a menys! A menys, segur que vas, però a més, és molt complicat. Arriba una etapa que ja, superar-la, és molt difícil.

P. Et consideres un virtuós?

R. Tinc facilitat.

P. Trobes que això de les notes té a veure amb les matemàtiques?

R. Això diuen, però jo trobe que més que res, per la freqüència: les matemàtiques aplicades al temps - espai i l’entonació amb la freqüència de la nota… La relació amb les matemàtiques és complicada.

P. I ara que ja eres professional i et dediques a això, quantes hores assages al dia? Entrenes com els esportistes?

R. El nostre treball jo sempre el compare amb el d’un esportista d’elit. Un esportista pot descansar un dia, o ni això, no ho sé… Nosaltres tenim assajos de sis hores cada dia, amb pauses cada hora i mitja, després tenim un descans per a dinar i després tres hores més d’assaig. Però, a més, a casa has d’haver preparat el repertori. Al fet d’entrenar, nosaltres l’anomenem estudiar.

P. És com estudiar, clar…

R. A mi em pregunten “Encara has d’estudiar? Als 48 anys?”. Sí, he d’estudiar la partitura.

P. A més, també treballes de professor amb joves talents, no?

R. Sí, faig de vegades de mestre assessor en l’orquestra juvenil.

P. Com veus les noves generacions de músics?

R. Venen molt forts, perquè hui en dia tenen molts mestres a la mà, i no cal que se’n vagen a l’estranger, com féiem nosaltres abans. Són molts i molt bons.