La Ciutat de les Arts i les Ciències de València compleix 25 anys
Recorrem els diferents edificis i espais d’aquest complex, que ha rebut un milió de visitants només en el que portem d’any
La Ciutat de les Arts i les Ciències s’ha convertit en un lloc emblemàtic de la ciutat de València. El seu director general, Antonio Torres, ha recordat l’origen del projecte, l’any 1990, quan Joan Lerma va encarregar a un conjunt de museòlegs, dissenyadors i científics que projectaren un complex en aquest mateix lloc de la ciutat, que estava degradat, i el conceberen “com un espai que fora meitat turístic i meitat cultural”.
Des del punt de vista turístic, des de l’inici de l’any, un milió de persones han comprat l’entrada per a algun dels espais que conté i, tenint en compte que en els mesos de juliol i agost de 2022 van rebre un milió de visitants i que enguany ja han millorat les xifres en un 26% respecte del mateix període de l’any passat, esperen batre el rècord el pròxim estiu.
Dins de les seues perspectives, contemplen continuar caminant cap al progrés, la modernitat i la innovació. Ha avançat que pròximament està previst organitzar un concurs internacional per a escollir l’ús que rebrà la parcel·la que tenen a continuació de l’Oceanogràfic. “La idea és que albergue nous continguts relacionats amb el metavers, la intel·ligència artificial, les noves tecnologies i la innovació científica”, afirma.
Però repassem amb l'equip de Bona vesprada les instal·lacions del complex dissenyat pel famós arquitecte Santiago Calatrava, que ja s’han posat en marxa en els últims 25 anys.
L’Hemisfèric
El primer edifici inaugurat a la Ciutat de les Arts i les Ciències va ser l’Hemisfèric, que va obrir les portes el 16 d’abril del 1998. Té la forma d’un ull que mira enmig d’un estany d’aigua i alberga la sala de projeccions més gran d’Espanya, amb una pantalla còncava de 900 m² i capacitat per a 300 espectadors.
En aquests 25 anys ha projectat més de noranta pel·lícules, la majoria documentals sobre astronomia, viatges, natura, medi ambient, noves tecnologies i ciència, que han pogut gaudir més de deu milions d’espectadors. El sistema s’ha actualitzat per a comptar amb els últims avanços en projeccions digitals i 3D, i les pel·lícules s’hi poden escoltar en quatre llengües.
Acaben d’estrenar un nou sistema de so amb més de quaranta altaveus que garanteixen a l’audiència una experiència immersiva.
L’Àgora
En l’actualitat, aquesta plaça coberta de huitanta metres d’altura i més de 6.000 metres quadrats, alberga el Caixafòrum, un centre cultural inaugurat el juny del 2022, que acull exposicions i activitats culturals, científiques, artístiques i educatives de tot tipus.
A més de les exposicions permanents, han atret especialment l’atenció del públic "Faraó", amb peces de la col·lecció egípcia del Museu Britànic; "El núvol", sobre l’ús de la intel·ligència artificial en l’àmbit de l’educació; "Apollo 11", per a commemorar l’arribada de l’home a la Lluna; o "Tattoo", sobre l’art del tatuatge, amb més de 240 peces històriques i contemporànies de tot el món.
L’Umbracle
És un jardí molt especial gràcies a la seua arquitectura, perquè té una coberta composta per 109 arcs de díhuit metres d’altura, dels quals la meitat aproximadament són flotants i l’altra meitat van a terra.
Contràriament al que indica el seu nom, aquests arcs no fan ombra, però tamisen la llum, el que beneficia les plantes que hi ha. Es tracta d’espècies de tota la conca mediterrània i també d’algunes espècies exòtiques, vingudes de llocs tan llunyans com Sud-amèrica, Japó, Sud-àfrica o Nova Zelanda, a les nostres antípodes, el que fa que no puguem trobar-les a altres jardins de la ciutat o de la Comunitat Valenciana.
Està obert al públic tot el dia amb accés gratuït i serveix de balcó per a contemplar la Ciutat de les Arts i les Ciències des de dalt.
El Palau de les Arts
És el gran centre cultural de la Comunitat Valenciana, inaugurat el 8 d’octubre del 2005, amb l’òpera Fidelio, de Beethoven. Compta amb quatre sales dedicades a acollir tot el que té a veure amb la música, el teatre i la veu en tota la seua diversitat.
L’espai més emblemàtic és la sala principal, destinada sobretot a l’òpera, la dansa i els recitals del cicle de lied, amb capacitat per a més 1.400 espectadors. En la programació intenten prioritzar el repertori nou, amb obres mai representades a València o al Palau de les Arts, com per exemple, Il viaggio a Reims, de Rossini, o Wozzeck, d’Alban Berg, que han programat recentment.
L’auditori acull el cicle simfònic, amb les actuacions de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, i el cicle d’altres músiques. El Teatre Martín i Soler està dedicat a la música barroca i a les òperes de càmera o de format més xicotet, i també al cicle de música flamenca. A l’aula magistral es programen projectes de tipus educatiu o divulgatiu, com conferències o trobades amb els artistes.
A més, el Palau de les Arts compta amb el centre de perfeccionament, on els artistes seleccionats s’integren durant dos anys en un autèntic estudi d'òpera i participen en els espectacles de la temporada.
L’Oceanogràfic
L’Oceanogràfic es va inaugurar el 14 de febrer del 2003 i acull més de 45.000 exemplars de 650 espècies de tot el món. És obra dels arquitectes Félix Candela i José María Tomás Llavador i conté una representació dels principals ecosistemes marins del planeta. És l’aquari més gran de la Unió Europea i compta també amb un delfinari, on, a més dels espectacles, fan investigacions científiques sobre els dofins.
Entre els habitants més populars de l’Oceanogràfic trobem les belugues, que habiten l’ecosistema polar, on es reprodueixen les condicions de temperatura i lluminositat del medi natural que representa. També les vora quaranta espècies diferents de taurons de l’aquari.
El Museu de les Ciències
Aquest museu va obrir les portes el 13 de novembre del 2000. Compta amb 26.000 m², repartits en diverses plantes destinades a exposicions permanents i temporals, i també amb moltes aules i terrasses, interiors i exteriors, on es desenvolupen tallers, activitats i esdeveniments socials i culturals.
L’equip de Bona vesprada ha acompanyat un grup de persones grans, que participa en una de les visites de la iniciativa La ciutat dels majors i també un grup escolar que assitia a un taller sobre ciència.
