Les comèdies d’À Punt que pots gaudir a la carta

No és necessari que busqueu més a les plataformes de pagament comèdies lleugeres per a encarar amb bon humor l’estiu. En À Punt teniu un bon recull de sèries divertides i disteses. Fem un repàs d’alguns dels títols que podeu trobar al nostre web perquè no passeu ni un sol minut d’avorriment en les hores que al carrer fa massa calor per a eixir. 

Diumenge Paella (2020) és un modern family a la valenciana: una sitcom amb converses a càmera que recrea l’estil del fals documental amb la clàssica comèdia familiar. Les seues situacions desenfadades van ser de gran ajuda durant els primers mesos de la pandèmia, quan poca cosa podríem fer a banda de quedar-nos a casa i veure la televisió.

Potser el plantejament de La Forastera (2019) no era el més original: una xica de ciutat arriba a un poble xicotet i xoca frontalment amb els seus costums. No obstant això, inclou tres premisses que la fan especialment interessant: la primera, tractar sense por el “conflicte” català-valencià; una altra, una visió irònica i simpàtica de la nova política; i per últim, una clara reivindicació de l’àmbit rural i el valor d’aquelles persones que lluiten contra el despoblament amb propostes que reforcen el producte local.

La sèrie Senyor retor (2011) està  basada en la sèrie gallega d’èxit Padre Casares: un retor jove arriba a un poble i regira els costums del veïnat. La sèrie narra amb humor i tendresa el procés d'integració del capellà al poble, al mateix temps tan pròxim i tan allunyat del que ell era fins a aquell moment.

Si bé Unió musical da capo (2009) no és una comèdia a l’ús, ja que inclou diverses trames amb un toc dramàtic, tampoc podríem dir que és un serial. Més bé l’encabiríem en la categoria “dramèdia”, és a dir, una combinació de drama i comèdia que versa sobre una de les marques identitàries valencianes: les bandes de música. Si sou amants de la música, aquesta és la vostra sèrie.

Maniàtics (2007) va ser la primera sitcom que es va emetre en Canal 9. Les sitcoms o comèdies de situació es caracteritzen per utilitzar uns escenaris recurrents, com són el bar on coincideixen els protagonistes o el pis on viuen, a l’estil de Friends o Seinfield. 

Les cares de Maniàtics ja eren ben conegudes perquè venien precedides pel programa d’esquetxos Autoindefinits. Precisament en aquesta línia continuaren els programes de Socarrats, Check-in hotel i Evolució, i el seu bon funcionament els asseguraria una reedició d’aquest format en À Punt amb Açò és un destarifo.