Dani Vila: "Va ser una injecció d’adrenalina!"

Durant la mascletà del passat dia 19 de març, els monitors de la unitat mòbil que s’encarregava de la retransmissió d'À Punt es van apagar. Sembla que la potència de l'ona expansiva va provocar la caiguda dels aparells elèctrics. No obstant això, l’equip va continuar endavant amb l’emissió, sota les instruccions del realitzador Dani Vila, que no va interrompre en cap moment la realització. Som de casa ha parlat amb ell, amb la directora dels especials de Falles, Maria Company, i amb la parella de presentadors, Àlex Blanquer i Ferran Cano. Et contem des de dins què va passar durant una mascletà que ha sigut qualificada d’autèntica barbaritat valenciana.

El primer que confessa Maria Company, directora, és que tant ella com el realitzador es troben davant de les càmeres un poc desubicats, acostumats com estan a romandre-hi al darrere. Per la seua part, el realitzador, Dani Vila, assegura que encara es troben un poc cansats, després dels dies tan intensos que han viscut durant les falles. Entre les seues funcions està la de seleccionar el pla que en cada moment entra en emissió, perquè l’audiència puga tenir sempre el millor punt de vista d’una retransmissió. És molt important, no cal dir-ho, quasi crucial, poder veure tots els plans disponibles per a poder seleccionar el més apropiat en un moment donat. És per això que la gravació des de dins de la unitat mòbil de la seua realització a cegues s’ha fet viral en molts mitjans. Què va passar?

“Bàsicament, el que va passar és que Toni Oppenheimer, el mestre pirotècnic, va tirar el que no estava escrit”, resumeix el realitzador, referint-se al pirotècnic Toni García, de la Pirotecnia del Mediterráneo, que sembla que va ser l’autor de la mascletà més potent de la història a la plaça de l’Ajuntament. “L’ona expansiva va fer que tots els senyals, tant els de les càmeres que arriben als monitors de la unitat mòbil, com els de l’intercom, que és el sistema de comunicació que utilitzem per a parlar amb els operadors de càmera que estan a peu de plaça, se’n van anar a negre”.

Anar-se’n a negre vol dir que el senyal desapareix. Per tant, va arribar un moment en què el realitzador no veia el pla que li estava donant cada càmera i només comptava amb el senyal de l’emissió, que mostra el pla que veu l’audiència una vegada escollit. “Quan va començar a vibrar tota la unitat i els monitors se’n van anar a negre, ens van quedar tots mirant-nos i preguntant-nos què estava passant”, recorda la directora, Maria Company. “Però Dani va dir ‘No passa res, m’ho sé. Continuem!’, perquè ell sabia perfectament a quina càmera tenia donant-li un pla general o el dron, en cada minut. Ens quedàrem tots flipats…”

Cal preguntar-se amb quantes càmeres compta la retransmissió d’una mascletà com aquesta. Normalment en són setze, però poden arribar a ser-ne més. Com és possible saber què està mostrant cadascuna d’aquestes càmeres en cada moment de la retransmissió? “Tots els matins visitem el mestre pirotècnic, entrem amb ell dins de la gàbia i ens explica la mascletà”, conta Dani Vila. “Després, abans de fer els assajos del dia, jo li explique a cada operador què és el que ha de donar en cada moment, amb la qual cosa, és una espècie de roda i tu la tens en el cap: saps quin pla farà cada membre de l’equip en el principi, en el cos de mascletà, en el terratrémol, en el final aeri i en el final de mascletà”.

Va arribar un punt, quan la tamborinada era més forta, que no sabia on clavar-me Ferran Cano - Presentador

De totes maneres, sembla que l’equip també estava avisat que la cosa anava forta, perquè quan Ferran Cano va xarrar amb Dani abans de començar la mascletà, ja li havia dit que venia de la gàbia i que havia vist que seria especialment potent. “Ens va dir que ens amagàrem”, recorda el presentador. “Per això, quan va arrancar la mascletà, Àlex i Reyes se’n van retirar i jo, encara que m'hi vaig quedar, cada vegada estava més encollit i va arribar un punt, quan la tamborinada era més forta, que no sabia on clavar-me”. 

“Jo em vaig posar els cascos”, apunta Àlex Blanquer, perquè reconeix que sempre li fa cas a la pirotècnica Reyes Martí, que col·laborava com a comentarista en el programa i que li havia dit que veia molts quilos de pólvora en el final i que li feien por. “Em va recomanar que em girara, com faria ella, en el moment de major força, perquè si el so ve des de darrere de les orelles i no des del front, sona un poc més baix. Ho vaig fer així i, gràcies a això, al fet que estava de cul a la mascletà, vaig poder veure les cares al·lucinades de tota la gent...”

Una barbaritat valenciana

Tenint en compte la descripció que fan els presentadors del moment del terratrémol, costa pensar que Dani Vila poguera conservar la serenitat per a continuar amb la realització. “És una injecció d’adrenalina!”, assegura. A més, les minis li van donar una pista important. Les minis són unes càmeres xicotetes que tenen un braç per a agarrar-les i deixar-les gravant sense operador i es gasten per a donar aquests plans des de dins de la gàbia, on sembla que la traca ve en direcció a la pantalla. “Normalment, deixe les minis preparades per a quan acaba el terratrémol i, justament, l’últim pla que vaig poder veure era el d’una d’aquestes càmeres. Per tant, sabia que el que venia a continuació era ja el final aeri”, explica el realitzador “Quedava el més gros!”

La pregunta que li fa Àlex Blanquer és inevitable: No s’ha trencat cap càmera? “Enguany, no” respon Dani, “Però jo tots els dies m’acomiade d’elles, per si de cas”.

“Els presentadors pensàvem que s’havia tallat l’emissió i que a casa no estaven veient res”, adverteix Ferran Cano. “Perquè el nostre monitor també estava en negre”. Per això, Maria Company va eixir corrents de la unitat mòbil per a dirigir-se cap al set i avisar que la retransmissió continuava. “No teníem comunicació, així que no em vaig parar ni a explicar-li al productor què estava passant: el primer era veure que els presentadors estaven bé i assegurar que podien continuar l’emissió i que saberen que ja s’estava sentint de nou tot el que deien”, recorda la directora. “La gent va aplaudir alguns dels nostres operadors de càmera, com Palacios, que estava en una cistella damunt d’un practicable, a pocs metres dels coets, on l’ona expansiva podia haver-se’l emportat”.

Enguany, no s'ha trencat cap càmera, però jo tots els dies m’acomiadava d’elles, per si de cas Dani Vila - Realitzador

Tal com va confirmar el mateix Toni García a la reportera del programa Berta Báidez, la Pirotecnia del Mediterráneo va disparar 330 quilos de pólvora, el màxim permés. Alguns cristalls de la planta baixa de l’Ajuntament de València i d’altres edificis van rebentar.

“Reyes Martí em va explicar que no només importa el nombre de quilos que tinga la mascletà, que van ser el màxim, en efecte” apunta Àlex Blanquer. “També importa com es distribuïsquen i sembla que van guardar molts quilos pel final, cosa que va provocar l’ona expansiva que va apagar els monitors”, explica.

“Normalment, sembla que el terratrémol és de dos pisos i aquest home en tenia tres!”, destaca Dani Vila. “Si ja, quan sents una mascletà normal, notes que et falta l'aire, imagina’t el que va ser aquesta”. Pel que Toni Oppenheimer va contar a Berta Báidez en la retransmissió, havia planificat un quart pis que, finalment, no va posar perquè pujava massa per damunt de la tanca.

Per això molta gent ha qualificat la mascletà de barbaritat valenciana, terme inventat per Ferran Cano i Joan Espinosa, que encaixa molt bé en aquest cas. L'autor de la mascletà més potent de la història de les Falles de València, va quedar ben satisfet de la fita, perquè quan el van comunicar que l'ona expansiva havia tallat el senyal dels monitors de la retransmissió va declarar amb orgull: "M'alegre! M'alegre!".