Deixes propina quan pagues amb targeta?
La propina americana arriba a Espanya, decidida a solucionar aquesta qüestió
La propina és un costum tan arrelat com no arrelat. És a dir: tot el món sap què és, però no tot el món el practica. O no sempre. Encara que aquesta és una part consubstancial del seu funcionament, no? Si ens ha agradat el servei la deixem i si no, paguem el compte i au.
No obstant això, des que s’ha normalitzat el pagament mitjançant targeta de crèdit i altres sistemes electrònics, la pràctica de deixar propina està a la baixa, com certifiquen moltes persones que es dediquen a l’hoteleria a la Comunitat Valenciana. Per això, en algunes ciutats espanyoles s’està implantant l’anomenada propina americana. I és que els ianquis, com passa amb tantes altres qüestions que tenen a veure amb els dinerets, ja tenien prevista aquesta contingència des de fa molts anys.
I en què consisteix aquesta modalitat? Bàsicament, a incloure la quantitat destinada a la propina en el tiquet. Així, la clientela té l’opció de pagar el preu pelat i l’opció de pagar la quantitat incrementada, que inclou la propina. De fet, alguns locals donen més de dues opcions: una quantitat més alta, si el servei ens ha satisfet molt; una quantitat intermèdia, si el servei ens ha satisfet raonablement; i una quantitat més baixa, si la satisfacció ha sigut poca. També podem trobar locals en terres nord-americanes on no és possible pagar el preu del servei pelat: es dona per fet que la clientela ha de deixar alguna quantitat en concepte de propina, perquè encara que xicoteta, alguna satisfacció hi deu haver rebut. Què opines sobre aquesta solució salomònica?
A favor i en contra
El principal argument a favor d’aquesta modalitat de propina podem trobar-la en el fet que si el tiquet del preu indica la propina, la clientela ja sap la quantitat que el local considera òptima i no s’ha de trencar el cap, pensant si deixa massa diners o massa pocs. És també la forma de resoldre el problema de com deixar propina quan paguem amb targeta de crèdit, encara que està per resoldre la qüestió de com podem assegurar-nos que la quantitat estipulada arriba a la persona concreta que ens ha atés.
Entrem així en els arguments en contra de la propina americana. Si la finalitat de deixar propina és correspondre a la satisfacció pel servei rebut, és difícil preestablir quina quantitat deixarem: dependrà de si el servei ens ha satisfet de veres o no, i en quina mesura. Molta gent es queixa que l’esforç per donar un bon servei serà mínim, si el personal ja sap de bestreta que rebrà una propina. També hauríem de tindre en compte el sou que cobra aquest personal: incloure la part corresponent a la propina en el tiquet, pot temptar l’empresari de normalitzar que el personal complete un salari baix amb les ajudes que voluntàriament deixa la clientela.
L’equip de Bona vesprada ha fet una enquesta a peu de carrer i sembla que a València, malgrat que la gent es divideix quant al fet de deixar propina, l’opinió majoritària es manifesta en contra de fer-ho a l'americana. El caràcter mediterrani es rebel·la contra les imposicions transatlàntiques.
I què n’opina el personal que es dedica a l’hoteleria? Els professionals enquestats coincideixen a dir que a la Comunitat Valenciana, en general, és més fidel al costum de deixar propina la clientela estrangera que la nacional. I, per descomptat, tampoc es poden fiar de l’aspecte de la gent: “De vegades, la gent millor vestida és la més agarrada…”.