Dotze curiositats sobre Nino Bravo que potser no sabies

La veu de Nino Bravo ha transcendit en la història de la música com una de les veus valencianes més potents i més reconegudes en l'àmbit internacional. Luis Manuel Ferri Llopis naixia el 3 d’agost de 1944 a Aielo de Malferit, a la Vall d’Albaida, i 28 anys més tard, el 16 d’abril de 1973, un accident de trànsit acabava amb la seua trajectòria professional. A través del programa Va pasar ací d’À Punt i les imatges d’arxiu de la radiotelevisió valenciana repassem alguns aspectes de la seua carrera i vida personal que potser no coneixies.

Actuar a la falla era el màxim que el deixava la seua mare

Consuelo Ferri, germana de Nino Bravo, ens conta que els inicis no van ser fàcils perquè la seua mare “era fins a les 21:30 h el màxim que el deixava estar per ahí”. Tenia 16 anys i estava fent les primeres actuacions, en una comissió fallera del barri de Morvedre. Aquesta falla els va deixar actuar en la presentació de la fallera major i Luis Manuel Ferri va agradar a tots, especialment amb la interpretació d'"Only you" de The Platters, cançó que li eixia brodada.

Los Hispánicos, el nom del seu primer grup

Félix Sánchez i Salvador Aranda eren uns amics de Nino Bravo que vivien al mateix barri. Amb ells solia reunir-se les nits d’estiu en un bar que hi havia entre el carrer de Ruaia i el carrer de la Visitació, on solien fer la xarradeta i cantar algunes cançons per a passar una bona estona. Conegut com a Manolito, ell era el més tímid de tots, però el responsable de deixar bocabadat a tot el món amb la seua veu potent. “Fins i tot els veïns eixien a escoltar-lo cantar des de cases”, recorden els amics en "Va pasar ací", un programa d’À Punt que repassa els inicis del cantant.

Membre de Los Superson perquè el grup havia perdut el seu cantant en un accident de trànsit

Un parell d’anys més tard, els companys de grup decidiren emprendre nous camins professionals i només Manolito va decidir continuar en el món de la música, incorporant-se a Los Superson, grup musical que havia perdut el seu cantant Carlos Lardíes en un accident de trànsit. Va formar part d’aquesta banda durant uns quants anys fins que va haver d’anar-se’n a fer el servei militar.

Del ‘Only you’ de The Plattersa cantar balades en espanyol i en solitari

Aquesta era una de les cançons que més agradava cantar en directe a Nino Bravo, però el 1968 algú es va adonar que el rock en anglés no era el camí per a aquest cantant valencià i el va encarrilar cap a la música melòdica. Era Miguel Siurán, que seria el seu primer representant musical. “Era una veu que ben treballada donava uns resultats impressionants”, diu el mànager, que, a més, li va canviar el nom pel de Nino Bravo.

Això de canviar de nom no va agradar el seu pare

“Jo li vaig dir que es deixara de tonteries, que ell era Luis Manuel Ferri Llopis”. Així ens ho contava el pare de Nino Bravo en unes imatges d’arxiu de 1993, en el programa de Canal 9, Dossiers. Al mateix Nino Bravo no li va agradar tampoc al principi el nom que havia triat la discogràfica per a ell, un nom que té origen en el compositor italià Nino Rota. “No vaig tindre més remei que acceptar-ho”, diu el seu pare.

'Te quiero, te quiero', la cançó que el catapulta a l’èxit

El 1969 va gravar "Te quiero, te quiero" d’Augusto Algueró i es va convertir en el seu primer èxit. El mànager li va posar un apartament a Madrid i van començar a multiplicar-se'n les actuacions.

Va revolucionar Llatinoamèrica en desbancar un artista local en un festival del Brasil

A Rio de Janeiro va participar en un festival de música on va arribar a la final juntament amb un artista local. José María Íñigo, periodista, director de la revista Mundo Joven en aquell moment i part del jurat d’aquest festival, ens ho recorda en imatges d’arxiu de Canal 9: “El premi se’l va endur Nino, però la gent no ho va acceptar”. Aquesta repercussió al Brasil va obrir la porta d’entrada de Nino Bravo a Llatinoamèrica.

Participació en el concurs 'Pasaporte a Dublín' de TVE

Si ho has llegit cantant, sabràs que parlem d’un concurs televisiu en què seleccionaven el candidat que representaria Espanya al festival d’Eurovisió. Nino Bravo, amb altres figures del panorama musical del moment com Rocío Jurado, Encarnita Polo, Junior i la cantant també valenciana Dova, entre d’altres, hi va participar en els 13 programes d’aquest concurs de TVE.

Recelós de la seua vida personal

Nino Bravo tenia una vida familiar en paral·lel a l’èxit professional. Quan es va casar amb la nóvia de tota la vida, María Amparo Martínez Gil, els periodistes el perseguiren de l’església de Sant Tomàs a l’església de Capitania a la ciutat de València, on finalment es va fer l’enllaç. Com ens contava en imatges d’arxiu Guillermo Ortigueira, un dels periodistes que van cobrir l’acte, “volien una cerimònia discreta, però no va ser així”.

Sabies que 'Libre' no parla del mur de Berlín?

La composició de Pablo Herrero i José Luis Armenteros és un cant a la llibertat escrita el 1972 i encara que sempre s’ha pensat que era un cant en homenatge al jove Peter Fechter, que va morir mentre travessava el filferro del mur de Berlín, no és així.  Veus expertes asseguren que la lletra va ser un cant a la llibertat sense vinculacions ideològiques. "Libre", molt popular al continent americà, va prohibir-se a Cuba i Xile el va adoptar com a himne anticomunista cantat, fins i tot, pels simpatitzants de Pinochet. Aquesta popularitat l'ha catapultada com a una de les cançons més versionades.

Com haguera sonat 'Voy buscando' en alemany?

L’any 1973, Nino Bravo va faltar en un accident de trànsit i aquell mateix any la discogràfica estava preparant el seu llançament internacional, amb algunes cançons interpretades en altres idiomes. Ja havia gravat una versió de la cançó "Voy buscando" en alemany que portava per títol "Ich bin nicht in Rockefeller". També estava a punt de gravar en francés, italià i portugués.

La carrera en solitari va ser molt important gràcies a les seues cançons, però desgraciadament va finalitzar molt prompte quan a 28 anys va sofrir un accident quan anava de València a Madrid el 1973. Encara que la seua vida va acabar de manera molt tràgica, Nino Bravo ha deixat per a la història la veu i les cançons que s’escoltaran per sempre a tot el país.