Esther: “De xicoteta em feia temor mostrar els meus sentiments en les cartes que escrivia; ara escric cançons”

Vam descobrir Esther fa només dos anys amb l’àlbum Les teues ales, que va quedar nominat als Premis Carles Santos de la Música Valenciana i als Premis Ovidi. Ara la cantautora de Vinaròs ja té un segon disc, titulat Les cartes que mai vaig cremar.

Després d’interpretar "Dimecres", tema d’aquest segon àlbum, Esther contesta les preguntes de l’equip de TàP Zàping, un club de fans que acaba de conquistar.

P: Com va l’acollida d’aquest nou àlbum?: on has estàs i on estaràs?

R: Hem estat en molts pobles i això és superguai, perquè tens l’oportunitat de tocar en llocs nous. La setmana passada vam estar a Sueca i demà actuem a la Universitat d’Alacant. Dissabte estarem a Pego. L'acollida ha sigut molt bona i estic molt contenta.

P: I com es presenta l’estiu?

R: Jo crec que aquest estiu hi ha dates on s’ha d’anar. És precís, no? El Feslloc, l’Aplec dels Ports… Aquestes són dates assenyalades. També tenim alguns concertets i espero que poc a poc en vinguen més…

P: A més de cantant, eres compositora: tens algun ritual o algun mètode per a compondre?

R: El primer és no tenir vergonya, perquè la inspiració igual ve quan estàs a casa fent-te un café, com ve quan estàs caminant pel carrer i vas gravant-te un àudio mentre la gent et mira… Hi ha rituals però, com jo escric sobre coses que visc dia a dia, que em passen a mi i m’afecten personalment, és possible que acabes de viure-les i et vinguen coses al cap i necessites escriure-les en el mateix moment.

Després sí que em done el meu temps de madurar-les, treballar les idees, passar-li-les al meu productor per a treballar-les conjuntament amb ell…

P: Quines són les cartes de què parles en el títol del nou àlbum?

R: Aquestes cartes són moltes històries que conto en el disc. Són històries que, quan les vaig compondre, estaven inacabades. Feia el paral·lelisme amb les cartes que, quan era xicoteta, escrivia a les persones que estimava: a les amigues, a la família, al xic de classe que m’agradava… Però va arribar un moment que vaig deixar d’entregar aquestes cartes, perquè donar una carta i mostrar els teus sentiments o posar un punt final a les coses, això em feia molt de temor. Em vaig adonar que, d’alguna manera, ara faig igual, però en lloc d’escriure cartes, escric cançons.

P: Has contat en moltes ocasions que, quan tenies tres anys, vas veure la primera edició d’OT i vas decidir que volies dedicar-te a la música. Hui, amb 24 anys, podríem dir que has complit el somni o encara tens objectius de futur?

R: Jo tinc la sensació que mai vaig a per un objectiu en concret. La música ha estat en la meua vida des de ben xicoteta, però mai he anat buscant alguna cosa més, sinó que ho he anat vivint segons anava passant la música per la meua vida. Amb dotze anys, vaig començar a fer lletres i, de manera instintiva, em naixia la intenció de voler gravar-les o voler fer un disc, però no hi ha hagut mai un gran objectiu. Simplement he anat acceptant com anava entrant la música en la meua vida.

P: T’has deixat portar, no?

R: Sí. I si d’ací a un any em diuen que no puc continuar fent concerts, la música seguirà ahí i es transformarà i canviarà, però la música és universal i està en la vida de totes.

Esther, en L’squad

Esther és una de les protagonistes de L’squad, un programa d’À Punt que s’emet per les xarxes socials, on Cabrafotuda ha reunit una colla de joves creadors valencians perquè generen nous continguts.

P: Què passa dins de la casa de L’squad? És com un Gran hermano?

R: Estic encantada de formar part de L’squad, perquè d’alguna manera és com la cara visible de la joventut valenciana, gent molt talentosa i amb moltes ambicions. Però no és un Gran hermano, clar que no.

P: Ens agrada molt la casa de L’squad: som massa majors per a apuntar-nos a la casa aquesta?

R: Podria ser un espai intergeneracional, per descomptat! Nosaltres som centennials, però podem fer intercanvis amb millennials, boomers…

Cantant al cotxe amb Àlex Blat

Hi ha un altre programa d’À Punt que va marcar la trajectòria professional d’Esther. Es tracta de Cantant al cotxe, el concurs presentat per Carme Juan, on Esther va concursar i va conéixer el seu ídol, Àlex Blat, cantant de Tardor.

P: Per què va ser tan important per a tu conéixer Àlex Blat?

R: Quan vaig participar en el concurs, escoltava molt la música del grup Tardor. En realitat no feia molt de temps que havíem descobert el grup a casa, veient un altre programa d’À Punt, però ens va agradar molt i ens vam fer fans automàticament. Àlex va ser el detonant que jo comencés a fer passos en el camp professional de la música. De fet, la cançó que va interpretar Àlex en Cantant al cotxe la porto tatuada perquè soc una intensa!

Em va marcar molt, ens vam fer amics i vaig començar a col·laborar amb ell, quan necessitava una veu femenina. Després va sorgir Valenta, la cançó de la federació de futbol femení i, arran d’això, vam agafar molta més confiança i també amb tot l’equip de la meua agència Primavera d’Hivern, i vaig poder començar a treballar en la meua música. I fins hui dia!