És extraterrestre el Tresor de Villena?

El Tresor de Villena és un dels conjunts d’orfebreria prehistòrica més importants d’Europa, només superat, pel que fa a vaixelles d’or, pel de les tombes reials de Micenes, a Grècia. Trobat per l’arqueòleg villener José María Soler García l’any 1963, es compon de 59 peces diferenciades, fetes de materials preciosos com or, plata i ambre. Està datat entre els anys 1300 i 1200 abans de Crist, és a dir, el final de l’edat del bronze. El problema és que també té un parell de peces de ferro i, en aquesta època, els nostres avantpassats encara no coneixien el procés per a obtenir i fabricar objectes amb ferro. Es considera que l’edat del ferro comença entre els anys 1.000 i 900 abans de Crist a la península Ibèrica. Per tant, o la datació és incorrecta i el tresor és posterior al que es pensava, o els nostres avantpassats de l’edat del bronze van obtenir aquests objectes de ferro d’una manera misteriosa… 

L’arqueòleg Salvador Rovira, conservador jubilat del Museu Arqueològic Nacional i tio del nostre Ximo Rovira, ens dona les claus del misteri en Som de casa, com un dels experts que ha participat en l’informe que acredita l’origen de les peces.

A la Terra cauen habitualment meteorits de diferents materials i molts són de ferro. Però hi ha una diferència entre el ferro que podem trobar a la Terra i el que prové d’aquests meteorits: el d’aquests últims té una composició química peculiar, amb un percentatge aproximadament d'un 5% de níquel, que és una quantitat molt superior al que conté el ferro que es pot trobar, per exemple, a les mines terrestres. “Fent l’analítica corresponent, podem confirmar que les dues peces de ferro del Tresor de Villena estan fetes de ferroníquel i, per tant, d’un ferro d’origen extraterrestre”, explica l’especialista en arqueometal·lúrgia. “El percentatge de níquel ens permet distingir el ferro de la Terra del ferro meteorític”.

Per tant, encara que els antics villeners de l’edat del bronze no conegueren el ferro, entés com a tecnologia que pogueren produir per a fabricar objectes, sí que coneixien el ferro meteorític. “Els arqueòlegs especulem si la raresa d’aquest material faria que les gents de l’època el consideraren un mineral preciós, més preciós fins i tot que l’or”, aclareix l’arqueòleg. “De fet, en tots els jaciments comparables d’Europa i Àsia descoberts fins ara, hem trobat molt poquets objectes fabricats amb aquest material”.

Quan van descobrir el Tresor de Villena, de seguida van acceptar que es tractava d’art de l’edat del bronze, per la factura i L'estil. Però, com que aquest període és molt ampli, i pot abastar més d’un mil·lenni segons els experts, per a afinar més en la datació era necessari analitzar la composició. Per a un corrent arqueològic, el fet de trobar peces de ferro només podia significar que, com a molt prompte, la totalitat del tresor datava dels últims anys de l’edat del bronze, és a dir, d’una època en què els fenicis ja havien arribat a la península Ibèrica i ja havien introduït el ferro en la nostra cultura, entre el 900 i el 800 abans de Crist.

Per a un altre corrent d’especialistes, en canvi, l’aspecte estilístic del treball d’orfebreria feia que obligatòriament s’haguera de considerar fabricat entre el 1.500 i 1.400 abans de Crist, en plena edat del bronze. “Per a determinar quin dels dos corrents tenia raó, la millor manera era analitzar el ferro”, assegura Salvador. “Si descobrien que era ferro terrestre, havien de ser necessàriament peces més recents; però si es tractava de ferro extraterrestre, les peces perfectament podien ser tan antigues com suggeria el seu estil, igual com són les peces trobades en altres jaciments, com el de Tutankamon, per exemple, i altres d’Egipte datades fins i tot l’any 3.500 abans de Crist, en una època molt anterior a l’edat del ferro”.

La clau, per tant, va ser demostrar que les peces estaven fetes de ferro meteorític, un material que ha resultat molt més important del que semblava.

I com pot arribar el ferro extraterrestre a la Terra?

L’astrofísic Joan Climent, de la Universitat de València, porta al plató de Som de casa diferents mostres de ferro i una rèplica d’un meteorit anomenat València, que va caure en una data indeterminada al nostre territori i es conserva al Museu d’Història Natural de la Universitat de València.

Explica que la majoria de meteorits que arriben a la Terra venen del cinturó d’asteroides, que està entre els planetes Mart i Júpiter. “Parlem de cudols espacials d'una grandària entre mig camp de futbol, els més xicotets, i un terç de la Lluna, els més grans”. Ha aclarit que, quan es troben en l’espai i són molt grans (entre 50 metres i 1.000 quilòmetres de diàmetre), aquest cudols reben el nom d’asteroides i, quan són més xicotets (menys de 50 metres de diàmetre), el de meteoroides. Només si algun arriba a la Terra rep el nom de meteorit.

“No és increïble que una tribu que vivia a la zona que hui és Villena trobara un d’aquests meteorits, agafara el ferro que contenia i fabricara una granadura que ha arribat als nostres dies?”, li pregunta Ximo Rovira.

“Clar, és un material que en aquella època, amb la tecnologia que tenien, no podien fer i el van trobar, per dir-ho així, que venia ja fet de l’espai i el van aprofitar”, coincideix l’astrofísic.

En aquest cas remot, va ser una troballa molt profitosa, però Gemma Payà li pregunta què passaria si un meteorit d’uns 200 metres caiguera hui en dia a la Comunitat Valenciana.

“Si caiguera al meu poble, per exemple“, explica l’astrofísic “convertiria tot Carcaixent en un cràter d’un quilòmetre i mig més o menys, però la bola de foc podria recórrer 20 quilòmetres més i arribar a Xàtiva. A la mateixa València notarien vents molt forts, com si els haguera arribat un huracà, i encara podrien patir cremades de segon grau”.

Però, per a tranquil·litzar el personal, Joan recorda que a l’any cauen uns 17.000 meteorits a la Terra i no passa res, perquè el 95% es desintegren en l’atmosfera. “Meteorits tan terribles com el que hem descrit només cauen a la Terra aproximadament cada 20.000 anys”.

Pel que fa a la composició dels meteorits, ha confirmat que la majoria dels que continuen caient a la Terra contenen ferro i níquel, a més d’altres materials en quantitat molt menor, com ja passava fa més de 3.000 anys, quan captivaven els nostres avantpassats de Villena i en feien autèntics tresors.

De moment, el que s’exposa al públic al Museu Arqueològic de Villena és una rèplica del tresor feta l’any 1981, perquè les peces originals, que contenen més de deu quilos d’or de 24 quirats, es mantenen en una vitrina blindada per motius de seguretat. Però el tècnic del museu Jesús García ens avança que el pròxim 17 de maig inauguraran una nova sala d’exposicions permanent on podrem veure l’autèntic Tresor de Villena, amb les peces de ferro vingudes de l’espai que els nostres avantpassats arreplegaren en caure del cel.