Fermín Cacho, medalla d'or en els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, en 'A córrer'

"El meu somni olímpic va ser el dia que van anunciar que oficialment els Jocs anaven a ser a Barcelona, és quan vaig pensar que volia estar ahí". La història com a atleta de Fermín Cacho, medalla d'or en els 1.500 en els Jocs Olímpics celebrats a Barcelona, es remunta a la seua època escolar, quan passava de l'EGB i entrava a l'institut, així ho ha contat en el programa A córrer que s'ha traslladat fins al seu poble, Ágreda, a Sòria.

La seua passió per l'esport i haver-se trobat amb Enrique Pascual, professor d'educació física en el seu municipi, el van apropar al món de l'atletisme. Això va ser amb catorze anys i des d'aleshores "des que el vaig conéixer, hem seguit junts". Però no va ser fins a l'any 1986 quan Samaranch anunciava oficialment que Barcelona era seu olímpica, "aquell dia va ser un somni olímpic" i des d'aquell moment va posar-se com a objectiu simplement "estar" en els Jocs Olímpics. Segons anaven passant els anys, "ja no et conformes amb el fet d'estar-hi" i amb aquestes aspiracions, any rere any, va aconseguir coronar-se en el més més alt de l'atletisme mundial.

L’esdeveniment més multitudinari que hi ha hagut a Ágreda

Fermín Cacho va nàixer a Ágreda, una població que actualment té 3.000 habitants. Molta gent va desplaçar-se fins a Barcelona el 1992 per a donar-li suport, tanmateix, aquest poble sorià va viure un dels dies més memorables de la seua història. Les imatges constaten l'alegria que van experimentar els veïns i veïnes d'Ágreda en veure a través de la pantalla gegant de la plaça o des del baret, la fita que un paisà havia aconseguit, ser campió del món.

Segons recorda Cacho, va obtindre la medalla d'or al voltant de les 08:15 hores, immediatament després es va muntar una festa al poble per a celebrar "l’orgull i l’honor" que sentien. "He viscut 31 anys —al municipi— i ha sigut l’esdeveniment més multitudinari que hi ha hagut a Ágreda", afirma Manuel Vera.

Uns dies després, amb banda de música inclosa, el van rebre. "Sentia nervis, molt de respecte, orgull d'haver-ho fet, orgull que el meu poble es coneguera més, de ser referent a escala esportiva dins del panorama nacional, de gaudir...", conta Cacho. Una mescla de sentiments que recorda haver viscut aquell dia en què el seu municipi celebrava, amb ell, el seu triomf.

El llegat de Fermín Cacho

Fermín Cacho va fer que molta gent coneguera i practicara l'atletisme. Per a Pascual, corredor habitual, va ser "un moment molt emocionant, èpic, perquè va posar l'atletisme en primera línia". Ara, mostra al seu fill Gerard el que va passar aquell 8 d'agost del 1992 i  "l'endemà, ens alçàrem tots coneixent a Fermín Cacho".