Jorge Blass: "La màgia representa els desitjos i, per això, et fa flipar; i, quan flipes, vius més intensament"

Jorge Blass arriba al Teatre Olympia de València, amb el seu nou espectacle, Flipar, que fa més de dos anys que prepara. Assegura que es tracta d'una experiència única on la màgia s'avança a la tecnologia per a demostrar que no existeix l'impossible. A més garanteix que quan flipes, la vida es disfruta més. En Som de casa ens explica per què la màgia és així de flipant.

P.: Vas començar amb tretze anys?

R.: Sí, dotze o tretze anys tenia quan vaig començar en la màgia. Veia a Tamariz en la televisió i m'encantava i volia imitar-lo i fer el que feia ell. I també veia Pepe Carrol, Anthony Blake i tots els grans... Aquella època va ser meravellosa, encara que jo vaig tardar a trobar el meu camí i la meua manera de fer màgia.

P.: No tenies cap influència en la família?

R.: No, en la família la veritat és que no. Va ser cosa de veure Tamariz i els mags de la tele. Després vaig trobar un club de màgia, que és una cosa molt curiosa i hi ha a tot arreu. Per exemple, a València està el Civac (Club d'Il·lusionisme de València, Alacant i Castelló), a Madrid està el SEI (Cercle Màgic de Madrid)... Són com clubs on ens reunim cada setmana i compartim la nostra màgia. Jo hi vaig entrar amb dotze anys i eren tots adults, però m'ensenyaren molt i m'acolliren de meravella...

P.: El que presentes ara al Teatre Olympia no sé si definir-ho com a espectacle o és més aviat una experiència, no?

R.: Això està molt ben dit, perquè el que busque és que, quan la gent isca per la porta, s'haja transformat un poquet. La màgia et converteix en un xiquet i en xiqueta, et fa jugar i disfrutar, et carrega d'il·lusió... Perquè hi ha moments en què qualsevol cosa pot passar i això és fantàstic. Per això és una experiència transformadora i els xiquets i els adults poden disfrutar-la per igual. M'agrada dir que és un xou on els xiquets descobreixen que els seus pares no ho saben tot, perquè quan els xiquets pregunten als pares com he fet les coses que faig, no podran contestar... Per això, encara que el xou no estiga pensat per a xiquets, perquè la màgia ha d'estar pensada per als adults, ells també la disfruten molt, perquè viuen en el món de la màgia.

P.: M'agrada quan Jorge i els mags no anomenen 'trucs' als trucs, sinó 'il·lusions'.

R.: De fet, a mi m'agrada més il·lusionista que mag. M'agrada més la paraula: sembla que pots cobrar un poc més per l'entrada, quan dius que eres il·lusionista... En realitat, és com el que passa entre cuiner i xef, no? Sempre queda millor xef.

P.: I parlant d'il·lusionistes, com va ser que David Copperfield et va demanar un dels teus trucs?

R.: Fa uns cinc anys vaig rebre una telefonada des dels Estats Units i quan vaig despenjar deien des de l'altre costat: "Hi, I'm David Copperfield" i jo vaig pensar que seria Joaquín Reyes fent un Celebrities o alguna cosa així. Però no, era ell, era el mateix David Copperfield i volia saber si li podia vendre un número meu que havia vist per YouTube i que volia fer a Las Vegas. Em vaig quedar mort! Li vaig demanar 24 hores per a assimilar-ho, vaig agafar un vol i me'n vaig anar a Las Vegas i des de fa cinc anys tenim una molt bona relació. Ara tinc un nou amic que es diu David Copperfield i ens escrivim, parlem i cada any vaig a veure'l.

P.: Ací a la Comunitat Valenciana tenim el nostre estimadíssim mag Yunque, el coneixes?

R.: I tant! Ahir vaig sopar amb ell i demà hi dinaré també. Els mags ens portem molt bé entre nosaltres...

P.: Per cert, on anàreu a sopar? Que us he vist jo en l'Instagram...

R.: Vam anar a un lloc increïble. I voldria mencionar-ho perquè és genial: La Salita. Té una xef, a més, que és una artista: Begoña Rodrigo. Li envie un bes!

P.: Yunque inclou sempre en els seus espectacles mecanismes tan increïbles que, a més, construeix ell mateix, perquè és ferrer i fa de tot... El teu espectacle Flipar va en aquesta línia també?

R.: La meua màgia no és tan agressiva com la de Yunque, que es talla per la meitat i tot, però és més interactiva, podríem dir. Tal vegada té un punt més poètic, o més tendre... Faig molts números on el públic és protagonista: la màgia se sent en les butaques, en les mans del públic. També faig una màgia tecnològica... M'agrada experimentar amb la tecnologia i, per exemple, el truc que em va comprar David Copperfield, tenia a veure amb el teletransport: el públic escollia un amic de les seues xarxes socials i l'amic apareixia al teatre, es teletransportava. Si tu esculls la teua cosina que està a Irlanda, arriba una caixa volant i la teua cosina apareix al teatre.

P.: Increïble!

R.: Li va cridar molt l'atenció a David Copperfield.

Com es crea un joc de màgia?

P.: Tens una imaginació desbordant. Com et venen a la imaginació trucs com aquests?

R. La inspiració pot venir en qualsevol moment, però és veritat que la màgia representa els desitjos. A tot el món li agradaria poder multiplicar els diners i que aparegueren de darrere de les orelles. O poder-nos teletransportar. O poder volar. O poder anticipar-te al que passarà... La màgia recrea això d'una forma artística i evoluciona al llarg dels anys... El primer mag, quan feia aparéixer un conill d'un barret, estava fent aparéixer menjar en realitat. El desig era el menjar. Ara els desitjos han canviat. Tant de bo els mags poguérem fer desaparéixer la fam, clar. Però alguns desitjos, com volar o teletransportar-nos, es mantenen. Hi ha un moment en l'espectacle en què pregunte quin poder màgic li agradaria tindre a la gent. És molt divertit, perquè els xiquets s'arranquen a dir coses com parlar amb els animals o fer que tot el que pensen es faça realitat, o fer-se invisible...

P.: Això també m'agradaria a mi!

R.: En l'espectacle hi ha un moment en què fem invisibles a dos espectadors i els seus familiars flipen!

P.: No pot ser...

R.: Cada dia, dues persones diferents del públic pugen a l'escenari i desapareixen... Però saps que ningú vol ser invisible per a fer bondat, no? La gràcia de fer-se invisible és poder fer malifetes...

P.: I també m'agrada molt dels espectacles de màgia, quan feu màgia en comunitat, quan tot el públic participa a la vegada. És més que il·lusionisme, és, com dius, un desig compartit i acomplit, no?

R.: Et diria que el públic, quan isca del Teatre Olympia haurà rejovenit entre dos i tres anys. Hi havia un estudi en Anglaterra, de la BBC, que deia que quan som xiquets els dies són més llargs aparentment, i, en canvi, quan envellim, els dies passen més ràpidament. I és precisament per això, perquè el xiquet té aquesta capacitat d'emocionar-se, de sorprendre's, de flipar... I la màgia et produeix això. Crec que tornar a sentir aquesta emoció d'adult és meravellós. Sense dubte et rejoveneix i fa que les teues connexions neuronals t'ajuden a viure més intensament.

Un joc de màgia perfectament calculat

Per a comprovar aquesta sensació, Jorge Blass ens proposa un joc de màgia que la gent del plató i tota l'audiència des de casa pot fer, amb l'ajuda de la calculadora del telèfon mòbil. T'atreveixes a flipar?

Si vols un pla per a disfrutar en família aquesta Pasqua, repassa en el següent vídeo la carrera màgica de Jorge Blass i recorda que el tens al Teatre Olympia de València fins al 8 d'abril.