Els insults que va patir Julio Tormo en vestir-se de torrentí als anys 70: "La paraula 'maricón' la vaig sentir tota la nit"
El comunicador ha recordat en el documental Informe: La revolució King Kong emés per À Punt els moments més conflictius de la falla King Kong
En la transició va sorgir una iniciativa revolucionària que va estar envoltada de polèmica des del primer moment: la falla King Kong. El documental Informe: la revolució King Kong ha aprofundit en la història d'aquesta comissió en la qual el periodista Julio Tormo va tindre un paper destacat. Un dels elements de tensió va ser l'aposta de la falla per la indumentària tradicional, en contrast amb el vestit negre adoptat durant el franquisme. Segons ha explicat Tormo en el documental, en arribar a una gala fallera per primera vegada on tots els fallers vestien de negre i ell portava un trage de torrentí roig, el van rebre amb insults: "Des que vaig entrar fins que vaig eixir la paraula maricón la vaig sentir tota la nit, però a mi em tenia igual".
"Julio es feu un vestit de torrentí preciós i els que teníem menys diners ens vestirem de saragüells, que també era un vestit molt bonic. Va ser tot molt cridaner", ha dit Enrique Lucas, un dels fallers de la falla King Kong. El vestit de Tormo era tota una provocació al trage negre oficial instaurat en les falles des del Congrés Faller del 1954.
Josep Lluís Marín, membre de l'Associació d'Estudis Fallers, ha dit en el documental que "foren els primers a aparéixer en els actes oficials vestits a l’antiga, a la valenciana, que en els homes va ser més cridaner".
El control franquista sobre les Falles
Com ha explicat en el documental Josep Lluís Marín, membre de l'Associació d'Estudis Fallers, "el model organitzatiu durant la República era més espontani, més horitzontal. És cert que l’Ajuntament de València ja hi intervenia, però sense direcció. Són les falles les que tenen la seua autonomia". Marín continua explicant que la Junta Central Fallera es crea l’any 39, acabada la Guerra Civil, i "és un mecanisme de control que les autoritats franquistes volen exercir sobre la festa. I la missió principal és la de controlar políticament el món de les falles".
El professor de la Universitat de València, Jesús Peris Llorca, ha explicat que "abans de la guerra existia el Comité Central Faller, format per representants de les diferents comissions falleres".
El barri es va oposar a la falla
Com ha relatat el faller de King Kong Enrique Lucas, la comissió va rebre moltes queixes del veïnat: "Van traure els llençols al carrer, perquè no els deixàvem dormir". En el documental reflecteixen que "les queixes arribaven una darrere d’altra al periòdic Las Provincias fins que el veïnat va demanar amb una acta notarial que la falla fora 'suspesa i retirada'".
El context de la batalla de València
Gabriel Ochoa i Pau Martínez, directors del documental, han volgut destacar en el programa de ràdio Podríem fer-ho millor que “aquesta falla reflectia el moment de la transició i aquella 'batalla de València' que durant aquells anys va enfrontar la societat valenciana (...) La presència en la falla del grup musical Al Tall, així com de Josep Vicent Marqués o de Fuster... va fer que la Falla recordara les dos Valències”.
