L'afició de Carlos Areces a col·leccionar fotografies de morts: “Jo veig bellesa en el que és macabre”

Una afició poc coneguda del popular actor i humorista Carlos Areces és la de col·leccionar fotografies de morts. Són les anomenades fotografies post mortem, un mercat prou desconegut, però amb moltes persones aficionades per tot arreu. El documental Mrs. Death, en què ha participat À Punt Mèdia, ha aprofundit en aquesta afició, que per a molts va més enllà de l'entreteniment.

L’humorista ha explicat a l’equip del documental Mrs. Death, que “per a la gent tot el que sembla d'antic fa por i de vegades és motiu de pel·lícula de terror. Les nines de porcellana són un clàssic de pel·lícula de terror, però es feien perquè els xiquets i les xiquetes hi jugaren, el que passa és que ara les veiem amb altres ulls. Estem posant significats que no estaven en el sentit original d'aquells objectes”. Segons l’actor, amb la fotografia post mortem passa el mateix: “La fotografia post mortem és un acte d'amor dels familiars cap a la persona que ha mort. Són un acte d'amor i un desig de recordar-la”.

Carlos Areces diu d'aquest material fotogràfic: “Jo ho veig bonic. Té un punt de macabre sobretot vist des dels nostres ulls, però jo també veig bellesa en el que és macabre. Veig un objecte d'una gent que tenia una relació amb la mort que no té res a veure amb la que tinc jo, però en el fons és un acte d'amor”.

Com a bon col·leccionista, a casa guarda un llibre considerat la bíblia de la fotografia post mortem. Areces ha explicat que el director de cine Amenábar es va inspirar en aquest llibre quan estava escrivint la pel·lícula Los otros: "Amenábar és de les poques persones que té també un exemplar d’aquest llibre". A Areces li va encuriosir el fet que fora una pràctica que es feia en el segle XIX i la va començar a investigar. Fruit del seu treball és el llibre Post mortem. Collectio Carlos Areces, que ha publicat junt amb la doctora en fotografia post mortem Virginia de la Creu Lichet. L'actor gestiona una pàgina a Facebook dedicada a la publicació:

El mercat i la història de la fotografia post mortem

Al voltant d’aquestes fotografies hi ha tot un mercat internacional amb preus de tota mena. “El que més fa pujar el preu d'una fotografia és que no deixe lloc a dubtes que la persona està morta”. Com ha explicat, les fotografies de daguerreotip són més cares, “perquè venen amb el seu estoig amb tancaments, amb una placa de vidre”.

El documental Mrs. Death tracta d’apropar-nos a aquesta antiga pràctica. Ho fa de la mà dels propietaris actuals dels retrats i dels que encara tenen la necessitat de visualitzar la mort. El pots veure a la carta en l'enllaç següent.