De l'"anòmal" 2023 a un 2024 de nous rècords: aquesta és la predicció del meteoròleg Joan Carles Fortea

“Anòmal” és la paraula que, per al meteoròleg d’À Punt Mèdia Joan Carles Fortea, millor defineix l’any 2023. I com ell mateix diu, “sembla que també servirà per al 2024”. A ningú ha sorprés la constatació que l’any 2023 ja és el més càlid de la història. Ho és oficialment. És el que diuen les dades. 

El programa especial dedicat al resum de l’any i anomenat 2023: Any d’alta temperatura ha entrevistat el físic especialista en meteorologia per tal de comprendre millor l’any que ens deixa i conéixer les probabilitats del nou any. I ha triat un lloc especial: la boia meteorològica del port de València, des d’on Mathies Muñoz l’ha entrevistat.

Les boies meteorològiques, ubicades mar endins, com ha explicat Joan Carles Fortea, “mesuren tant la temperatura de l’aire com la de fins a tres metres de profunditat de l’aigua del mar”. Un exemple dels elevats registres del 2023 és el del mes de novembre del 2023, que va superar els 25 graus. 

Com ha explicat Fortea, “el mar Mediterrani és un mar característic, molt peculiar, molt tancat, que rep la visita de moltes masses d’aigua molt càlides des de la zona tropical. Açò ha provocat enguany que les temperatures, des de fa dos o tres anys, arriben a nivells mai registrats”.

Els canvis en l’oratge han vingut per a quedar-se?

A la pregunta de Mathies Muñoz de si els canvis climàtics han vingut per a quedar-se, Joan Carles Fortea ha respost que “han vingut per a ser més extrems. Augmenta la freqüència de fenòmens que abans no observàvem. Tenim períodes de sequera més llargs i més episodis de pluges més intenses”.   

Si abans aquests fenòmens no els compreníem —ha dit Fortea— ara ens trobem davant d’un escenari on seran més freqüents. Per tant, ens hi hem d’adaptar. Perquè no sols han vingut per a quedar-se, sinó que també han vingut per a ser més freqüents els pròxims anys. 

El que sí que es pot dir és que el 2023, i sembla que el 2024, un dels dos anys o els dos, estaran entre els anys més càlids mai registrats a la Terra

El 2023 ha sigut un any amb més fenòmens extrems de precipitacions i amb abundant presència de tempestes, esclafits humits i esclafits secs. Les màximes històriques que s’han batut al llarg de l’any ho han sigut fins i tot fora dels mesos de l’estiu. Per exemple, al mes de novembre, Pego (Marina Alta) va arribar als 31,2 graus, com ha arreplegat el documental.  

El canvi climàtic és responsable dels incendis i de la regressió de la costa? 

Mathies Muñoz li ha formulat una altra pregunta que moltes persones es fan. És el canvi climàtic el responsable dels incendis i de la regressió de la costa que patim? A aquesta qüestió, el meteoròleg ha argumentat que “no seria del tot correcte dir que el canvi climàtic és el responsable d’aquestes dues qüestions”.

Tot i això, ha dit: “El canvi climàtic sí que ens dona un nou escenari que, en particular, comporta temperatures més elevades, de manera general, i provoca condicions meteorològiques puntuals que afavoreixen la propagació dels incendis forestals”. Com arreplega el programa especial, l’augment dels incendis de sisena generació ha crescut a tot el món i també ha causat focs incontrolables a Grècia i Hawaii. Però, en alguns casos, els incendis no tenen res a veure amb el canvi climàtic. Cal recordar que al mes d’octubre del 2023 un home va ser detingut per provocar fins a quinze incendis al parc natural del Saler, a València.

Si s’atén la regressió de les platges, Fortea ha dit que “hi intervenen molts factors”. El físic ha explicat que el canvi climàtic “ens porta a situacions en què hi ha més vapor d’aigua i passa que les tempestes o borrasques que es formen tenen més energia. I les ratxes de vent i les onades, més altes”. 

Com serà el 2024, què diuen els models? 

Per al meteoròleg, parlar del 2024 li sembla “un poc precipitat”. Afirma que “no tenim una previsió de com serà cada mes, però el que sí que podem dir és que el 2024 estarà marcat per l’efecte del Niño, el fenomen meteorològic mundial que sol significar altes temperatures i inestabilitat en les precipitacions. Sembla que el Niño aguantarà fins a la primavera del 2024”. 

El que sí que es pot dir —ha assegurat Fortea— és que "el 2023 i sembla que el 2024, un dels dos anys o tots dos, estaran entre els anys més càlids mai registrats a la Terra. La tendència cap a temperatures més altes continua. Quan serà l'onada més destacable no ho sabem, però la tendència és cap a temperatures més elevades. Això està clar".