Ara en la televisió
A LA SACA
L’altra cara d’Edu Soto
El meu lloc al món ens descobreix les passions secretes de l’actor i humorista
Descobrim la fascinació d'Edu Soto per la música, el vi i les Terres de la Marina Alta.
/ El meu lloc al món
El meu lloc al món proposa cada setmana un viatge diferent i únic en un recorregut per les costes i muntanyes de la Comunitat Valenciana. I aquesta vegada ho fa amb un viatger inesgotable, creador i artista amb qui descobrim la seua fascinació per la música, el vi i les terres de la Marina Alta. Des del cim del Montgó que albira el mar Mediterrani des de la Marina Alta, Edu Soto, confessa sentir aquestes terres com a part del seu paisatge propi.
La seua faceta més coneguda és la d’actor i humorista però, el Neng de Castefa ens ha permés endinsar-nos en algunes de les seues passions de les quals no sempre es parla. Gaudir de la família i els amics i compartir una conversa i un bon vi, n'és una. Soto ha visitat el celler Les Freses de la localitat de Jesús Pobre i ha conegut la dedicació de la seua creadora i propietària, Mara Banyò. Mara ha acompanyat el polifacètic còmic i li ha descobert la millor companyia per a un bon vi de la terra: la gamba de Dénia.
“Fent vi és quan més he aprés de la meua comarca, del meu poble i de qui érem".
Però, sens subte, una de les principals passions d’aquest generador explosiu de bon rotllo és cantar.
“Qui és cantant o músic no ho és perquè se'n puge a un escenari, és perquè ho porta dins.”
“La muntanya ens fa més persones”
Amb l’humor sempre com a eix central, una altra de les passions que guanya força és la seua faceta creativa i inventiva dedicada al teatre i la poesia. Soto assegura que la recentment estrenada paternitat no li ha llevat temps ni motivació sinó que ara està en el moment més creatiu i escriu més.
“Sempre ha sigut molt bonic treballar per als altres, però arriba un moment en què dius, jo necessite explicar coses també.”
D’altra banda, la natura i la muntanya representen la llibertat i la desconexió i assenyala replantejar-se la vida en la ciutat sempre que la visita. Diu que, com els marirens, té un amor en cada port, i la Serra de Segària, és un amor per a ell: “La muntanya ens fa més persones i ací em sent en el meu espai”.