Així és l'empresa que ha netejat els escenaris dels crims més mediàtics d'Espanya
El programa Pròxima parada entrevista els responsables de Limpiezas González, un negoci especialitzat a fer neteges "especials o traumàtiques"
El treball de la neteja no és dels més agraïts. A més a més, si s'ha de netejar l'escenari on ha ocorregut un succés escabrós encara es complica més la faena, fins al punt de no trobar ningú que vulga fer-la. Parlem d’escenaris vinculats a crims i també dels que deixen persones que moren soles a casa i passa un temps sense que ningú se n'assabenta. Altres situacions traumàtiques són les vinculades a vivendes ocupades per un malalt amb la síndrome de Diògenes.
Fa uns deu anys a l’empresa Limpiezas González li van demanar un “servei molt especial”. En aquell moment és quan el seu fundador, Manuel González, es va assabentar que no hi havia, en tot Espanya, empreses especialitzades a netejar escenaris complexos i altament desagradables. I encara que ells havien nascut per a ser una empresa de neteja convencional, el seu responsable va decidir reorientar el seu negoci cap a aquesta especialització. Així va ser com es van formar en la neteja d'escenaris d’un crim. En l'actualitat, la seua empresa és un referent al sector. Contacten amb ells els jutjats, la Guàrdia Civil o la Policia Nacional. Acumulen l'ofici de deu anys, que els avala. En el magazín de ràdio Pròxima parada han entrevistat el fundador de Limpiezas González, Manuel González, per a conéixer més detalls de la seua inusual activitat.
P. Com se li ocorre posar en marxa una empresa d'aquestes característiques?
R. Doncs sí, se'm va ocórrer a mi. En un primer moment la vaig muntar per als meus fills que estaven a l'atur. Inicialment, la nostra idea era fer neteges ordinàries, com col·legis, bancs, despatxos professionals, però un dia ens van cridar per a un servei molt especial. Ací és quan em vaig assabentar que no hi havia empreses especialitzades en aquesta mena de treballs. A partir d’eixe moment vam decidir fer-ho nosaltres.
P. Han netejat alguna escena d’un crim?
R. En netegem moltes, diàriament. Però no solament crims, també netegem els suïcidis, persones que moren a soles i fins que passen uns dies ningú se n'assabenta. També cases amb malalts de la síndrome de Diògenes.
P. Quin és el protocol després d'un crim, per exemple?
R. Ens coneixen en tot Espanya. Si hi ha hagut un assassinat, ens telefonen des dels jutjats. També ens contacten des de la Policia Nacional fins a les comunitats de veïns, perquè si no hi ha ningú que es faça càrrec de la neteja, i el cadàver fa molt temps que està a la casa, els insectes acaben eixint del cadàver i pugen per les canonades dels veïns. I això és un gran problema. Per això també ens avisen molts particulars.
P. Han intervingut en algun cas extrem?
R. Sí, clar. Extrems són tots… Hem intervingut des de la mort d'un home a sa casa, que ha estat trenta dies mort i amb l'aire condicionat calent encés… Hem assistit al crim de la xiqueta de Vilanova i la Geltrú, que va ser esquarterada... Hem netejat els escenaris dels crims més mediàtics d'Espanya.
També ens contacten les comunitats de veïns, perquè si no hi ha ningú que es fa càrrec de la neteja i el cadàver fa molt temps que està a la casa, els insectes acaben eixint del cadàver i pugen per les canonades dels veïns
P. Utilitzen productes especials de neteja?
R. Utilitzem productes molt forts. Són els mateixos que gasten els forenses, després d'una autòpsia.
P. Us prepareu abans d'acudir a un escenari o ja hi esteu acostumats?
R. La veritat, jo ja m'hi he acostumat. Uns altres no poden i s’ho deixen, i algunes persones han caigut redones a terra. Perquè si una persona es pega un tir al pit, imagina't el que veus. I totes aquestes restes les has d'arrancar, netejar… allí no ha de quedar ni una gota de sang, perquè la família evite recordar el que hi va passar. A l’empresa som molt sensibles amb aquests temes, més que amb qualsevol altre.
P. Formen específicament el personal?
R. Com ja hem tingut molts problemes amb persones que creien poder fer aquesta faena i no ha sigut així, ara demanem com a mínim que siguen auxiliars de clínica, i encara així, es queden sorpresos. És normal.
P. Està ben pagada la professió?
R. En un principi, sí. Encara que han aparegut altres empreses que ofereixen els mateixos serveis. Però, tot i això, sí, està ben pagada. No és un servei barat.
P. Hi ha moltes empreses com la seua?
R. Algunes ho intenten, moltes no continuen perquè no ho suporten. Amb l’ofici i experiència que tenim nosaltres no n'hi ha cap.