La llibreria que més atacs feixistes ha rebut és valenciana
És la llibreria Tres i Quatre, que amb un total de díhuit atacs és considerada la llibreria europea que més atemptats ha patit des de la Segona Guerra Mundial
“Ací estem, ni la van aconseguir tancar aleshores, en l’època en què campaven amb aquella impunitat descarnada pels carrers, ni ara”, així ho afirma Núria Cadenes, escriptora i una de les propietàries actuals de la llibreria.
“Si un dia et fan una pintada, doncs mira… l’esborres i a treballar.”
Coetània de moments polítics convulsos en la societat valenciana, aquesta llibreria es va ubicar en el punt de mira, primerament per a la ideologia d’ultradreta i després, les organitzacions blaveres. Així és com al llarg dels anys s’han anat perpetrant diversos atacs feixistes contra aquest local, des de pintades fins a bombes. Els atacs més recents es van produir fa uns quinze anys quan uns encaputxats agrediren treballadors i clients mentre proferien crits espanyolistes i anticatalanistes, o un altre episodi de pintades blaveres i amenaçants. Com diu Núria Cadenes, “és molt senzill, qui vol entra i fulleja i qui no vol, no. I ja està, perquè això és la cultura, és el contrast de les idees”.
"Els llibres ens ajuden a pensar, fins i tot per a poder dir: 'no, jo no estic d’acord.'"
Fundada el 1968 per Eliseu Climent, la llibreria es va convertir al llarg dels anys en tot un símbol de la cultura valenciana i un punt de trobada per a intel·lectuals i artistes com Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Josep Renau, l'Equip Realitat o Andreu Alfaro entre d'altres, i també d'intel·lectuals d'expressió castellana com el poeta Francisco Brines. Sota el mateix nom es va crear l’editorial Tres i Quatre, fundada pel mateix Eliseu Climent, amb l’objectiu de publicar i difondre la literatura catalana. La llibreria, que es troba actualment a l’Octubre CCC, en ple centre de la ciutat de València, va ser rebatejada el 2016 per a desvincular-se de l’editorial. Hui la coneixem com Fan set per a retre homenatge a l’anterior nom i demostrar la seua continuïtat. Segons Núria, és “una llibreria que representa la societat valenciana”.
Guillem Agulló i altres exemples de denúncia a la intolerància
Autora de la novel·la documental Guillem, Núria Cadenes parla de la importància de continuar contant aquestes històries. La de Guillem Agulló és, segons l’autora, una història “de dignitat, llibertat i democràcia” i cal seguir contant-la perquè hi ha joves que encara no la coneixen. Cadascú des del seu àmbit va començar a aportar perquè no caiguera en l’oblit: “començant per la família, però la cultura també s'ajunta, s’hi suma i multiplica”. Així també tenim la pel·lícula La mort de Guillem, disponible a la carta al web d’À Punt o la cançó de Xavi Sarrià, No s’apaguen les estreles, de la qual també ens parla en el reportatge d’Una habitació amb vistes, dedicat a la intolerància.
Amb aquestes creacions han aconseguit transformar la intolerància en amor, creativitat o un pensament de continuar, perquè com diu Núria, “si no, guanyen ells: l’odi, la intolerància, la negació de l’altre i la falta de llibertat”.
Si vols aprofundir-hi, no et perdes aquest episodi d’Una habitació en vistes.
