La maldat també pot amagar-se en tu mateix

No podem negar-ho: parlar del mal resulta hipnòtic. Sobretot amb un expert en psicologia criminal com el valencià Vicente Garrido, amb un currículum i una experiència inqüestionables en la matèria. Està graduat en Criminologia per la Universitat Complutense, doctorat en psicologia per la Universitat de València, postgraduat en la Universitat d’Ottawa (Canadà) i és professor visitant en la Universitat de Salford (Regne Unit). També va ser consultor de les Nacions Unides per a la prevenció de la delinqüència juvenil a l’Amèrica Llatina. Si hi ha alguna persona experta en l’anàlisi de la ment criminal al nostre país, sens dubte és el professor Garrido. El seu treball dissenyant perfils psicològics, pioner a Espanya, ha sigut clau en moltes investigacions policials.

Després de col·laborar en diferents episodis de la sèrie L’hora fosca, el true crime de la televisió d’À Punt en què es reconstrueixen les investigacions de diferents crims reals ocorreguts en terres valencianes, Màxim Huerta li pregunta en Bona vesprada si la maldat és part inherent de l’ésser humà. La resposta del professor va ser terriblement inquietant: “Hi ha molt poques persones que en determinades circumstàncies no recorrerien a la violència si ho veieren necessari. Afortunadament, la majoria de les persones necessiten una situació molt extrema per a arribar a ser violentes”.

Un altre factor, evidentment, és el sentiment de culpabilitat, que no en totes les persones té el mateix pes. Vicente Garrido posa com a exemple el cas de l’alpinista Tom Caldwel, que va ser segrestat amb la seua parella i dos companys més durant una expedició d’escalada al Kirguizistan per un grup de terroristes. Després d’esquivar l’exèrcit durant sis dies, només va quedar un segrestador amb els muntanyencs, moment que Tom va aprofitar per a desfer-se d’ell, espentant-lo penya-segat avall. Els quatre escaladors pogueren fugir per fi i salvar així la vida, però Tom va arrossegar molt de temps el pes traumàtic de la culpa per haver provocat la mort del seu segrestador. Malgrat tractar-se d’un cas de defensa pròpia, l’alpinista no podia suportar els remordiments per haver-li llevat la vida a una altra persona tot i que, finalment, anys després va descobrir que havia sobreviscut a la caiguda. Res a veure amb els casos d’assassins que, com conta Vicente Garrido, “es podrien beure un got de whisky amb la major tranquil·litat després de cometre un crim”. 

“Però qualsevol persona pot convertir-se en criminal?”, li pregunta Màxim Huerta, a continuació. “Hi ha dos coses que impedeixen que una persona se sotmeta a l’impuls criminal”, contesta el professor Garrido. “D’una banda el desenvolupament d’unes regles morals sòlides, que facen que per a tu siga una convicció molt arrelada tant no danyar de manera injusta a ningú, com respectar la dignitat dels altres; d’altra banda, la capacitat d’inhibir desitjos de fer mal a altres persones, per molt forts que puguen arribar a ser perquè, per exemple, consideres que t’han provocat o humiliat inexcusablement’.

A més, el criminòleg posa un altre element damunt de la taula: el component sensual que té la maldat, cosa que la fa molt atractiva. “Hi ha qui, per exemple, se sent revigoritzat amb un arma de foc a les mans: si una persona es considera a si mateix un ésser mediocre a qui ningú fa cas, en el moment que s’apodera d’un arma pot veure’s com algú molt més important i mereixedor de respecte i atenció. D’alguna manera ha aconseguit canviar d’identitat”. Salvant les distàncies, com diu Màxim Huerta, “seria com qui es compra un cotxe per a aparentar ser més d’allò que és en realitat?”. Vicente Garrido assegura que el principi és el mateix, encara que a un altre nivell: sentir-nos persones diferents de les que pensem que som en realitat. Aquesta component sensual, s’accentua molt més en el cas de les psicopaties, però s’ha de diferenciar entre un criminal amb trets psicopàtics i la psicopatia com a condició, la qual cosa no és senzilla, perquè “un assassí en sèrie pot tindre una família i dur una vida comuna i fins a que no torne a sentir la compulsió de matar, el seu món real será el món ordinari. En aquest moment escollirà la seua víctima, repetirà els seus rituals particulars i amagarà el cadàver”.

És possible trobar persones més abocades a la maldat que altres? Segons el professor Garrido, “com més accés tingues a models que consideren les conductes violentes, agressives i criminals com una cosa positiva, més atractiu resultarà el mal per a tu i més possibilitats tindràs de deixar-te dur pel teu costat més fosc”. 

Si vols aprofundir sobre la part més perillosa de la naturalesa humana a partir de les investigacions de casos reals, torna a veure els capítols de L’hora fosca, amb les aportacions de Vicente Garrido i altres ments expertes en el mal.