Ara en la televisió
ANIMALADES, UN MÓN BESTIAL
Martín Serena, l'esportista de la Costera que ha decidit triar els seus límits
Natural de Llanera de Ranes, Martín va nàixer amb una paràlisi cerebral, i tot i que li provoca una mobilitat reduïda ha aconseguit estar a la selecció espanyola d'atletisme
Martín, l'atleta que no sabia de límits
Martín Serena, aquest jove atleta que a l'actualitat forma part de la selecció espanyola d'atletisme, és tot un exemple de superació. Com ha explicat son pare al programa A córrer d'À Punt, "quan Martín va nàixer, els metges ens van recomanar per a ell molta mobilitat, molt de físio, de manera que el vam portar a natació".
Així va ser com Martín es va iniciar en el món de l'esport. Després va arribar el bàsquet. I segons ha explicat Jose, son pare, "com que en la localitat de Genovés hi ha un club amb molta integració en el bàsquet, allí va estar jugant sis o set anys". A continuació va tindre l'ocasió de participar en una carrera. "El van veure córrer i així va ser com va passar a fer esport en la selecció espanyola d'atletisme. Ara corre 100 i 200 metres llisos, que és el que li va bé", afirma.
Martín és un jove molt aplicat, molt estudiós "i també molt ordenat. No sé a qui se li pareix. És una persona que està a tothora pendent dels seus quefers", ha dit son pare. El jove atleta estudia dos dies a la setmana, a la ciutat de Gandia, on cursa el mòdul d'atletisme.
A mí la vida m'ha ficat obstacles, però els límits els pose jo
Des que els metges li van recomanar fer esport, la seua família viu amb molta satisfacció tots els avanços que ha aconseguit. "I encara que sembla una persona fluixa, és bestial. Ell aconsegueix tot el que es proposa i més", ha explicat el pare.
Li agraden tots els esports i té una forma de ser que sempre cerca superar-se. Per a Martín no hi ha límits. "Ell no pensa que té algun límit. I si cau un bac, s'alça i continua", assevera.
Vull intentar arribar a les olimpíades, als europeus, en atletisme en pista
Del seu entrenador, Toni Ventura, Martín diu que "és molt bo i els entrenaments molt competitius". Ell entrena tres dies a la setmana. Les seues proves són de velocitat. "La seua discapacitat no ens frena gens. I el sempre pregunta si està fent-ho bé", explica.