Nacho Coller: “Com passa amb la ludopatia, el piròman té una necessitat imperiosa, però, en lloc de jugar, el que necessita és fer foc, ja que fent-ho obté plaer”

El psicòleg ens explica què hi ha al cap d’un piròman, un dels possibles perfils de les persones que provoquen incendis

Un veí del Saler ens conta com va viure l'últim incendi prop de la seua torre

Dilluns un nou incendi a la Devesa del Saler va fer que una trentena de veïns i veïnes foren desallotjades dels apartaments, per la proximitat de les flames i la possibilitat d’intoxicar-se amb el fum. Les primeres investigacions apunten que el foc hauria sigut intencionat. En el punt de mira està un veí que van detindre pels incendis del passat mes d’octubre i que el jutge hauria deixat en llibertat amb algunes mesures preventives.

Jordi Castro, veí d’una de les finques desallotjades, conta en Som de casa que van passar molta por pel fort vent que bufava durant les primeres hores des que es va declarar l’incendi, que espentava les flames directament cap als blocs d’apartaments. “Estava dinant amb mon pare i em va telefonar un veí d’un altre bloc per a dir-me que hi havia flames al costat de la nostra finca”, relata. “Vaig mirar per la finestra i, en veure les flames, mon pare i jo vam deixar tot immediatament i vam eixir de casa, fins i tot abans que arribaren els bombers. Després ja no ens van deixar tornar a entrar”. Malgrat que en un principi va ser el mateix veïnat qui va intentar sufocar el foc, en vista del fum i del volum de les flames van haver de pegar a fugir.

Del 2010 al 2023 hi havia una mitjana d’uns tres incendis anuals a la Devesa del Saler. Però des de l’estiu passat s’han comptabilitzat dèsset incendis a la mateixa zona. El veïnat té clar que la majoria d’aquests focs han sigut intencionats. El 25 d’octubre la Guàrdia Civil va fer una detenció. El presumpte incendiari és un advocat de 59 anys i veí de la zona. El jutge el va deixar en llibertat, però li va imposar una sèrie de condicions: transitar només per camins asfaltats, per camins no boscosos, per la platja i per les zones enjardinades del bloc on viu. L’alcaldessa de València ha demanat que geolocalitzen aquest home mitjançant el mòbil, per a conéixer-ne els moviments durant les hores en què es va originar el foc.

Jordi no el coneix personalment, però té amics a la torre on viu, que li han contat els indicis que han nodrit les sospites tant del veïnat com dels investigadors. A més, assegura que el consideren una persona conflictiva.

Què hi ha al cap d’un incendiari?

Amb totes les cauteles que imposa la presumpció d’innocència respecte d’aquest subjecte, pel que fa a si és o no l’autor de l’últim incendi del Saler o a les raons concretes de la seua hipotètica conducta, i sempre a l’espera del resultat que puguen revelar les investigacions en aquest sentit, preguntem al psicòleg Nacho Coller sobre el perfil de les persones que amb el foc posen en risc el seu entorn, la seua pròpia casa i, fins i tot, vides humanes.

Amb caràcter general, el psicòleg parla de quatre perfils: les persones que ho fan per un descuit, les persones que busquen un benefici, les persones que busquen una venjança i les persones que ho fan sense sentit, és a dir, sense una raó lògica. Els tres primers perfils no semblen aplicables en aquest cas: el descuit pareix descartable, per la repetició dels incendis a la mateixa zona i, aparentment, no se'n pot derivar cap benefici d’aquesta acció ni hi ha pistes que apunten cap a una venjança.

El quart perfil, el de les persones que actuen sense sentit, és el més perillós i es divideix alhora en quatre tipus: persones que tenen alguna alteració o desorde psíquic, persones que poden tenir alguna classe de retard intel·lectual, persones que han consumit substàncies com drogues o alcohol, cosa que els ha pogut provocar un brot, i les persones classificades com a piròmanes.

“El piròman és aquell que té un trastorn del control d’impulsos i no pot tenir control d’un desig de provocar aquest tipus de foc”, explica Nacho Coller. “Però és conscient del bé i del mal, és a dir, sap perfectament el que està fent, sap les conseqüències”. El psicòleg equipara aquest trastorn amb la ludopatia ja que, mentre que en un cas el subjecte té la necessitat imperiosa, emocional i interna de jugar, en un altre té la mateixa necessitat però de fer foc, ja que fent-ho obtenen plaer. “Després pot aparéixer la culpa i la responsabilitat o no: pareix que en aquest cas no és així, perquè continua fent-ho”.

És molt comú en aquest últim tipus del perfil un caràcter poc amigable, conflictiu, amb un rendiment acadèmic o laboral deficient. “Probablement ha tingut problemes amb la família o en l’entorn laboral, si és que ha treballat”. El psicòleg reconeix que el perfil normalment presenta una baixa intel·ligència, però que hi pot haver excepcions. “En el cas que fora aquesta persona, ara i també en els casos dels incendis anteriors, sembla que es tracta d’una persona que hauria passat per la universitat, però això no vol dir que la universitat haja passat per ella”, adverteix Nacho Coller. “El fet de ser advocat i tenir una carrera universitària no pressuposa una intel·ligència alta”.

Davant del dubte de si aquestes tendències puguen estimular-se de manera imitativa, reconeix que tots imitem en certa manera, tant les coses bones com les roïns i, per tant, s’ha d'informar amb responsabilitat, ja que pot servir de crida per a les persones que vulguen convertir-se en algú important. Estableix un paral·lelisme amb el que passa amb el suïcidi. “Si en un entorn de joves parles del suïcidi en termes de valentia, pots fer que un altre que estiga passant per un mal moment decidisca imitar-ho, perquè vulga convertir-se en un heroi, encara que siga per un parell de dies”.

En el cas dels incendis a la Devesa del Saler, la valoració no és gens positiva però, no obstant això, és un cas que requereix cautela en les informacions, sobretot a l’espera de les investigacions que puguen aclarir els fets. 

També et pot interessar

stats