Paco Roca: “De sobte s'ajunten una conversa amb una cosa que has llegit i ahí tens una nova història”
El dibuixant ha presentat en Les notícies del matí "Memorias de un dibujante en pijama. El integral”, un volum que reuneix tres toms ja publicats i material inèdit que ara veu la llum
L'il·lustrador valencià Paco Roca acaba de publicar Memorias de un dibujante en pijama. El integral. Es tracta d’un volum que aglutina tres toms ja publicats: Memorias de un hombre en pijama del 2011; Andanzas de un hombre en pijama del 2014; i Confesiones de un hombre en pijama del 2017. A més, s'inclou material inèdit que veu ara la llum en el que podrien considerar-se les memòries definitives de l'il·lustrador.
El dibuixant n'ha explicat el contingut i ha parlat de la seua trajectòria professional. "Són històries curtes, d'una sola pàgina". Un format que el creatiu descriu com "una bona manera d'iniciar-se en la lectura d'altres còmics". Roca plasma reflexions i anècdotes que després formen part d'altres històries, i fa referència a la caseta familiar que sos pares van tindre en un altre temps, quan ell era menut. Una anècdota que seria en acabant el punt de partida en el còmic La Casa.
L'il·lustrador més que parlar de diari o de memòries parla "d'històries que m'han anat acompanyant durant molts anys" i fa una comparativa de l'evolució dels seus propis dibuixos. Segons detalla, “Mentre que aquelles primeres històries eren més anècdotes de la vida en parella i de la meua relació amb els amics, a poc a poc es van anar convertint en una reflexió". Els anys de la crisi, la relació de l'autor amb la seua obra i com pot en viure, són part de les històries que l'artista aborda. Reconeix que en els orígens "hi havia més humor, però cada vegada em sobrava més aquest humor i el que m'interessava era la reflexió".
"Creatius som tots"
Roca ha explicat que les idees ixen "de les vivències que tenim al voltant". "Creatius som tots", afirma, i apunta que les idees venen del que ens envolta, del que sentim en la ràdio o veiem en la premsa, o d'un comentari que sentim pel carrer. "I de sobte, una conversa amb una cosa que has llegit s'ajunten i ahí tens una nova història. En aquest treball del que es tracta és de ser observador".
Diàleg amb el passat
En les seues històries hi ha també molta memòria personal i familiar, un bon exemple són Los surcos del azar, La casa, o Regreso al Edén. L'il·lustrador reflexiona sobre la mirada al passat que condiciona, segons la seua experiència, tant la vida personal com la vida en societat i ens ajuda a entendre el present i a conformar la identitat. Assegura que vivim en un “contínuum” on el diàleg amb el passat és permanent "per a saber d'on venim". I continua: "No sé qui deia que la història no es repeteix però rima. No repetirem el passat com va ser, però sí que en podem aprendre".
No repetirem el passat com va ser, però sí que en podem aprendre".
Sobre l'arxiconeguda i llorejada història d'Arrugas, per la qual va rebre, entre altres guardons, el Goya al millor guió adaptat, assegura que manté una relació d'amor i odi amb ella: "M'ha canviat la vida i obert la porta de moltíssims països, però de vegades sí que m'agradaria passar pàgina".
