Pepi Irles: “A més dels dies tan durs que vam viure, les dones dels mariners hi veuran les seues vides reflectides, amb tot el que patim”

‘La ley del mar’ relata la història de l’embarcació 'Francisco y Catalina', el pesquer de Santa Pola que va rescatar 51 nàufrags en alta mar l’any 2006 i es va trobar amb la negativa de les autoritats malteses per a desembarcar-los.

Pepi Irles és la dona del patró del pesquer, que va viure dies d’angoixa mentre el conflicte diplomàtic es resolia, sense saber com sobreviurien el seu home, la tripulació i els migrants arreplegats, sense provisions i sense poder abandonar el vaixell. En Som de casa ha compartit el record dels fets.

P. Reflecteix tot el que vau viure en aquells dies?

R. Sí que ho reflecteix, sí. Però diria que va ser més dur encara en la vida real.

P. Com recordes aquell episodi?

R. Van ser dies molt durs i molt agonitzants. Passaven els dies i no tenies notícies i veies una tripulació patint i no obtenies resposta de cap part: ni de governs, ni de cap país, ni d'enlloc.

P. Vau decidir salvar vides i no vos vau plantejar res més, no? Vau veure que hi havia una feina que calia fer, que era salvar vides, i vos vau tirar a la mar, mai millor dit…

R. Es van tirar a la mar perquè seria molt cruel veure-hi unes persones i no rescatar-les. Això jo crec que no ho fas ni al teu pitjor enemic. Has de fer-ho. És que ja no és la llei de la mar, és la llei del cor.

P. Penses que el teu home ho faria una altra vegada? I més vegades?

R. Jo crec que sí. Igual que la resta de la tripulació. Igual que qualsevol persona. És que t’has de veure en aquest moment. Sí que ho faria.

P. Quan dilluns tot el públic puga veure ‘La ley del mar’, penses que es remourà alguna cosa per dins?

R. Jo diria que sí. Per exemple, jo he vist ja el primer capítol i he plorat, perquè hi he vist reflectida la meua vida i la vida de la dona del mariner. Les dones dels mariners veuran les seues vides: la despedida del vaixell, tot el que pateixes… M’he vist reflectida jo i totes les dones dels mariners.

L'actriu que interpreta la dona real

Per a interpretar el paper de la dona del capità del 'Francisco y Catalina' en aquesta història dura, però necessària, el director ha comptat amb una intèrpret alacantina: Sonia Almarcha. L'actriu va conéixer Pepi per a construir el personatge.

P. Sonia, què ha suposat per a tu interpretar una dona com Pepi?

R. Primer de tot, ha sigut un honor interpretar una dona que té aquests valors tan ètics i tan humans. A més, he tingut la sort de conéixer-la i m'encanta perquè és una persona tan senzilla, tan humana i tan bonica.

P. A més, també és de Santa Pola?

R. Clar, el fet que siga de Santa Pola ajuda. Jo soc del Pinós, he viscut tota la meua vida a Alacant i he passat la meua infància a Santa Pola a l'estiu. Això feia que hi haguera coses molt reconeixibles per a mi. Ha sigut una sort que em donaren aquest paper, la veritat.

P. Se'ns remourà alguna cosa per dins quan veiem la sèrie?

R. Sí. Se'ns hauria de remoure a tots, perquè el que passa en la sèrie és terrible i continua passant. No hi ha tanta gent com Pepe i Pepi, ni com aquesta tripulació, que es bolquen i deixen en un segon pla el seu treball, l’economia i moltes coses, que són importants, però les deixes per a salvar vides. És una cosa que hauríem de fer tots sense plantejar-nos res més, ni polítiques, ni altres coses…

P. Quina reacció espereu per part del públic hui en una preestrena que comptarà amb 300 persones?

R. Jo crec que s’emocionaran molt. Estem molt acostumats a sentir notícies sobre pasteres que arriben amb persones ací i allà, fins al punt que s’ha convertit en una cosa habitual i no hauria de ser així; però en la sèrie aquestes persones tenen nom, cognom, història… els coneixem a tots i crec que això farà que els veiem d’una manera diferent.

P. Pepi estarà present hui. Ha sigut complicat interpretar una dona viva que existeix i que, a més, coneixes?

R. En realitat no, perquè tant el director com els productors van decidir que no faria una rèplica ni una imitació de Pepi. Havia de ser una versió lliure de Pepi i també de les seues circumstàncies: hi havia molta part ficcionada. Per exemple, en la història entre Pepi i Pepe, hi ha coses que no són reals. La pobre Pepi patia molt i em deia: “Però jo no bec, jo no em vull separar…” És a dir, que hi ha una part ficcionada. Però ha sigut molt fàcil, perquè és una dona amb la qual parles deu minuts i veus que és un gust i que és molt fàcil entendre't amb ella.

La història d’aquesta dona senzilla i valenta, i amb les idees igual de clares que el seu home, s’estrena en À Punt el dilluns 15 de gener en ‘prime time’.