Podòleg, percussionista, i per casualitat vocalista de La Fúmiga: "El grup és el triomf de la naturalitat i normalitat més absoluta"

"La vida real és açò, l'altra cosa és el regal més meravellós". Així li ho confessava Artur Martínez a Xavi Blasco, que en À córrer visitava la clínica de podologia i fisioteràpia on treballa a Alzira, a la Ribera Alta. També passa consulta en una clínica a València: "En ser una professió un poc autònoma, puc compaginar-ho". Hi ha companys del grup que treballen en fàbriques i ho tenen més complicat: "tenim un concert a les 23 h i a les 6 del matí ja han d'estar treballant" i d'altres que directament s'ho van haver de deixar.

Artur Martínez va estudiar Arquitectura Tècnica, però rondava l'any 2009 quan va acabar i com diu ell "no estava 'el horno para bollos'" i va decidir fer una doble titulació: Podologia i Fisioteràpia, gràcies al fet que comptava amb el suport dels pares: "Si no arriben a estar els pares, no sé què haguera fet". Durant uns anys va estar treballant en la Facultat de Podologia, però entre la docència, la clínica i La Fúmiga va haver de triar perquè amb "tot no es pot".

La Fúmiga està ahí i ens va guai, però hem decidit mantindre les professions per a tornar quan tot açò s'acabe.

Això sí, els components de La Fúmiga van decidir mantindre els seus treballs principals perquè no volen dependre de la música. "La música és un regal, La Fúmiga està ahí i ens va guai, però hem decidit mantindre les professions per a tornar quan tot açò s'acabe".

La clau de l'èxit: ser normal

Encara hi ha qui entra a la clínica i no es pot creue d'estar veient a Artur amb una bata atenent-lo: "Nosaltres no som ningú, però hi ha gent que ve i flipen molt". Amb Xavi Blasco, Artur ha repassat els orígens de La Fúmiga i recorda com tot va eixir espontàniament entre amics a qui els agradava la música. Reconeix que ell va acabar com a vocalista quasi per casualitat: "Això va ser una fugida cap avant, com tot". La Fúmiga és un grup instrumental, però Artur reconeix que quan van pujar a un escenari, "el cos els demanava que hi haguera algú interactuant amb el públic" i Artur amb la seua característica personalitat, confessa, "em va tocar".

Mai hem viscut que som un grup de música, som els amics que tenen la sort de passar els estius, les primaveres, la tardor i els hiverns amb els seus amics en un grup de música.

La Fúmiga va nàixer com una banda de carrer i s'ha convertit en un dels grups de moda de la música en valencià. Els seus integrants són el mateix grup d'amics que va crear la banda en 2012 i ara per ara, ja han aconseguit premis com l'Ovidi, el Carles Santos i el Tresdeu. Quan Artur repassa tot els èxits del grup, Xavi li pregunta per la clau de l'èxit i el vocalista ho té clar: "Si açò és un triomf és el triomf de la naturalitat i la normalitat més absoluta". Artur considera que "és una virtut ser una persona normal, som molt agraïts amb el públic que ha estat amb nosaltres des del principi, li devem tot a eixa gent i d'això no ens podem oblidar".