"Quan el Montgó fa capell, pica espart i fes cordell": una dita popular per a advertir del mal oratge
La singular geografia valenciana deixa pas a un recital de dites i refranys sobre aquest fenomen meteorològic
La Comunitat Valenciana presenta una singular geografia, amb nombroses muntanyes i serres. Cada comarca en té les seues. Si els habitants de la Marina Alta miren al Montgó com a un dels símbols de la seua geografia, el mateix succeeix amb el Mondúver a la Safor o el Montí a Onda, a la Plana Baixa. Aquest important nombre de topònims, no només donen forma a la geografia sinó també al recital de dites i refranys de la nostra llengua.
"Quan Bèrnia fa capell, pica espart i fes cordell"
Una d’aquestes dites té relació amb un dels núvols que podem observar a les muntanyes, el capell. Per a entendre la dita, el meteoròleg Adrià Revert ha analitzat en què consisteix aquest fenòmen meteorològic en A la Ventura. Segons explica, és fàcil de reconéixer-lo visualment, s’aprecia un núvol que s’adapta a la forma del cim de la muntanya i dóna la sensació, per la seua forma, de semblar-se a un barret.
Com es forma un capell?
Quan una massa d’aire prové de la mar arriba més carregada d’humitat. A la Comunitat Valenciana, els vents de llevant transporten aquestes masses d’aire fins a les muntanyes. En aquests punts, es veuen obligades a ascendir, disminuint la seua temperatura i produint la condensació del vapor d’aigua que contenen. Aquest procés, junt a l’orografia de la muntanya, dona eixa forma tan particular al núvol, que es desplaça i cavalca sobre el cim com si d’un capell es tractara.
Algunes situacions meteorològiques caracteritzades per l’elevada humitat i la formació d’alguns núvols baixos són símptoma de temps inestable, raó per la qual l’observació d’aquests núvols pot ser indicatiu de pluja o mal oratge. Les dites locals prenen consideració d’aquest fenomen meteorològic: “Quan el Benicadell té capell, pica espart i fes cordell”, una manera popular de predir i advertir del mal oratge.
Diverses versions de la mateixa dita
I és que la particular geografia valenciana, amb un gran conjunt de muntanyes i serres, fan que la dita siga àmpliament coneguda a través de les diferents comarques, només canviant el nom del topònim de la muntanya de referència o, en alguns casos, afegint xicotetes variacions. Un exemple de llengua viva que s'adapta i es mimetitza amb el nostre territori.
Tens tots els continguts d'A la Ventura en el web d'À Punt.
