Raimon: "Quan jo parlava amb Fuster li deia que estudiaria Història i després mira, he sigut el que he sigut"

L'any en què es compleix el seixanta aniversari de l'LP Al vent, Territori sonor d’A Punt visita el cantautor Raimon a sa casa de Barcelona per a repassar la seua prolífica trajectòria. Un Raimon amb molta serenitat i feliç ha rebut l'equip del programa. A la primera pregunta de si mira arrere, ha dit: "Vaig començar a cantar en públic a finals del 1962 i he acabat el 2017. I no pense tot el que he fet, ara estic vivint altra vida".

Raimon, un dels màxims exponents de la Nova Cançó, al llarg de la seua vida ha tingut intenses relacions culturals amb artistes de la talla d’Alfaro, Miró i Tapies. A la pregunta de com han il·lustrat tant la seua trajectòria les més de cent cançons seues, el cantant valencià ha dit que "eixe vincle ha anat lligat a la meua manera de viure". 

Així va conéixer Raimon el pintor Miró

Va ser afortunat en poder comptar amb la participació d'un dels grans líders del moviment surrealista del segle XX, Joan Miró. Raimon ha explicat a l’equip de Territori sonor que moltes relacions amb aquests artistes van començar perquè a ells els agradaven les seues cançons, que després es van convertir en amistat.

"Per exemple, jo tinc moltes coses de Miró perquè ens vam conéixer a França per pura casualitat, a un restaurant. Ell ja em coneixia a mi. I com que allà hi havia una guitarra, jo li vaig cantar una cançó. I ell, després, em va enviar una litografia dedicada que sempre ha estat a l’entrada de casa a Xàtiva. I tota la gent de Xàtiva venia a veure-la. Després he tingut molts Miró… perquè hem fet moltes portades de discs per al Japó, per al disc Cançons de la roda del temps i altres".

El disc que va marcar el futur de Raimon

Raimon va començar a cantar en públic a finals del 1962. "Els d’Edigsa em van dir que calia fer un disc. L’elepé encara no existia i aquells discs sols portaven quatre cançons… Com que jo tenia sols tres cançons vaig fer una quarta a correcuita. Vam fer el disc, que va eixir el març del 63, amb portada del fotògraf Oriol Maspons. I en eixir el disc es van vendre 40.000 exemplars… Aquell disc va obtindre el Premi Revelació.

Quan l’equip de Territori sonor li ha preguntat quan es va assabentar que es dedicaria a la música, el cantautor refrescant la seua memòria ha respost: "Jo cantava, però ni imaginar dedicar-me… Jo parlava amb Fuster i li deia que jo estudiaria Història i després he sigut el que he sigut", ha dit entre riures un Raimon tranquil, que ara mira amb perspectiva i satisfacció el seu treball al llarg d’una vida.

Així va ser com Raimon, en compte d'Història va acabar llicenciat en música, discografia i vivències. Molt prompte arribaria el seu primer poema musical de Salvador Espriu: la Cançó del capvespre. Un poeta que ell va conéixer gràcies a un llibre que li va regalar Fuster. Raimon, en l'entrevista, també ha recordat que aquest poema musical el va compondre durant un curs en el qual estava becat a Aix-en-Provence (França).

Aquest interés per musicar la poesia va ser una aposta personal que les discogràfiques miraven de reüll, però al qual ell va sucumbir en conèixer el treball d’alguns poetes. Com ell mateix ha dit, "la Universitat de València d’aquella època ignorava la poesia de poetes com Roís Corella de Cabrera, Ausiàs March… I quan jo la descobrisc fora de la universitat, em bolque a aquesta glòria de poemes medievals… com el de 'Veles e vents'".    

Durant l’entrevista el músic s’ha emocionat en diversos moments, un, quan ha tornat a sentir la seua veu i música en el poema d’Ausias March, "Veles e Vents". L'entrevista ha repassat molts racons de la seua trajectòria i s'ha detingut en els seus vincles amb l’art pictòric i la poesia.

Escolta l'entrevista sencera de Territori sonor ací: