Samantha: “Dubte molt que una IA puga arribar a compondre un ‘Corazón partío’… amb el sentiment, l’esforç i la vida que hi ha darrere”

En Som de casa, Ximo Rovira entrevista Samantha Gilabert, la cantant de Beniarrés, per a saber què opina sobre la música actual en relació amb els seus referents musicals.

P. Samantha, tu fas una música molt contemporània, però també vas als clàssics de sempre. Tens referents o arrels a l’hora de compondre una cançó o de posar-la en escena?

R. Hi ha arrels i hi ha referents que hui en dia són actuals però, clar, si parlem de gent com Madonna, amb qui podem remuntar-nos als anys huitanta o fins i tot a finals del setanta, veiem que és una artista que ha tingut una evolució cap a la música més moderna. La seua música dels anys huitanta podria ser considerada música moderna i, evidentment, seria un referent a l’hora de crear. Com també ho pot ser Raphael.

P. Quins dos artistes has mencionat! És com quan parlem de la música d’abans i parlem dels Beatles, Elvis, Michael Jackson… Van ser personalitats que canviaren el curs de la música. Quins serien per a tu els artistes que poden arribar a canviar la història de la música hui, quan tot és tan eclèctic i es barreja tant tot ?

R. És complicat perquè damunt ara la música va molt ràpida. Abans teníem un disc i el teníem durant un any, any i mig o inclús dos anys. Ara, quinze dies, com a màxim un mes, el gastem tot de seguida, i passem a una altra cosa. I passa igual en qualsevol indústria, com en la indústria cinematogràfica, on veiem que passa el mateix. Tenim les plataformes, on podem accedir en qualsevol moment, veiem una sèrie en dos dies… I després, què?

P. Consumim tot molt ràpid. I després està això de les xarxes: milions de persones que es connecten a les xarxes i busquen música, noves tendències, i els autors heu d’estar molt pendents de donar a menjar al gran monstre de les xarxes socials, no?

R. Les xarxes socials són un avantatge i també un desavantatge, perquè jo puc estar molt prop dels meus fans i de la gent que em segueix i ells, molt pendents de mi, però també hi ha un gran desavantatge perquè els artistes ja no som tan exclusius com ho érem abans, quan per a veure un artista o saber d’ell, havies d’anar a un concert o a una firma de discs i poc més. Ara tenim a l’abast aquestes estreles més i sabem què han dinat, on van estar ahir de vesprada… És com que ho sabem tot.

P. Tenim molt accés a les intimitats de les celebritats, però és una cosa que també està molt relacionada amb la història de la música, no? Perquè fans n'hi ha hagut sempre, no?

R. Les xarxes socials ens ajuden mogolló ara mateix en la música a anar més enllà. Per exemple, jo el 2021, quan vaig fer la cançó amb Nino Bravo pel Nou d’Octubre, va arribar a moltíssima gent de Llatinoamèrica gràcies a les xarxes socials, perquè clar, Nino Bravo és un referent en la història de la música hispana. I això no sé si hauria passat tan ràpid fa uns anys…

P. Precisament aquesta unió d’una cantant tan contemporània com tu i la veu de Nino Bravo és un símbol que la música és una i és eterna, no?

R. Va ser molt guai!

L’arribada de la intel·ligència artificial a la música

P. Resulta que ara, les editores musicals i les companyies que estan donant oportunitats a les noves generacions, analitzen qui pot tindre èxit o no a través de la intel·ligència artificial. Sembla que ja no es valora l’olfacte d’aquells professionals que podien intuir on hi havia una futura estrela. A més, la intel·ligència artificial està intervenint també en la composició. Penses que hi ha un perill?

R. Hi ha un perill, com en totes les indústries artístiques, que la intel·ligència artificial s'hi clave massa, però jo dubte molt que una IA puga arribar a compondre un Corazón partío… És impossible! Podria fer cançons molt boniques, però crec que és físicament impossible arribar a veure temes de Vivaldi, Queen o Nino Bravo fets per IA. Jo crec que és impossible. Poden intentar-ho, però és que el sentiment, la vida que hi ha darrere, l’esforç físic.. És que és impossible.

P. L’ànima, veritat?

R. Sí. Però hi ha gent encabotada que la IA ens destronarà… En fi, jo crec que mai cap IA podrà fer cançons tan boniques com les que ha fet qualsevol persona.

Ximo Rovira firma al peu aquesta previsió de Samantha.