Set coses de les Falles que fa anys eren revolucionàries i ara són normals
Recordes quan els fallers vestien de negre? I quan les comissions desfilaven a ritme de corneta i tambor i no s'usava la dolçaina i el tabal?
En els anys de transició democràtica algunes falles començaren a despuntar mostrant noves maneres de vestir, de tocar la música, de fer la festa... El que passa és que, en realitat, moltes d'aquestes novetats no eren tan innovadores, sinó que el que feien era rescatar un model de festa que ja havia existit en temps de la República i que durant el franquisme havia desaparegut. En concret una falla, la de King Kong, va abanderar aquest moviment que l'ubicava a l'avantguarda. El documental La revolució King Kong ha aprofundit en els aspectes de la festa que aquesta falla va fer reviscolar i que hui en dia hem assumit com a normals.
L'esclafit de color de la indumentària valenciana
La indumentària valenciana és un esclafit de color i diversitat, que amb el franquisme va convertir-se en obscuritat i negror. És així com s'introdueix el trage per als fallers que rep el malnom de "panderola". Consisteix en una jaqueteta i uns pantalons negres, que inspirant-se en la indumentària de torrentí afig una faixa de diversos colors depenent de l'estatus del faller: així tenim un color per als membres de Junta Central Fallera, un altre per als presidents, un altre per a la directiva de cada falla i un altre per a la comissió. Aquesta vestimenta es va imposar a partir de l'any 1954, però hi ha comissions que mai van vestir de negre, com la Falla King Kong o també la falla Arrancapins.
Era el color una forma de protesta
Aquest vestit negre s'instaurava per a uniformitzar i, com diu el membre de l'Associació d'Estudis Fallers Josep Lluis Marin, "anar en contra la diversitat i la varietat". Xavier Rausell, investigador d'indumentària, per la seua banda, recorda que "abans de la creació de la Junta Central Fallera, la indumentària era la que ens havia arribat per tradició oral, inspirada en el llaurador i la llauradora valenciana" i és aquesta forma de vestir la que s'ha convertit en "el model principal per a la festa de les falles".
L'horitzontalitat en la comissió fallera en contra de la jerarquia
"No sabíem quasi res del que era l'organització de les Falles", diu Julio Tormo, creador de la falla King Kong. Cap dels membres d'aquesta comissió havien sigut fallers abans i és per això que el seu modus operandi contrastava amb l'estructura jeràrquica de les falles del franquisme. Històricament, les falles han estat caracteritzades per ser una festa popular, feta pel poble i per al poble.
La festa ix dels paradors per a viure's als marxadors
Una obsessió de la falla King Kong havia estat que la festa fora popular i integradora. És per això que van decidir muntar unes revetles sobre un escenari al mig del carrer, perquè fora visible per tot el món. L'artista Joan Monleón, amic de Julio Tormo, va ser una de les primeres cares en aquest tipus de festa i va ser ell qui va encunyar el terme marxador. Com apunta Tormo en el documental, les revetles van ser un dels productes estrela de la falla King Kong, ja que van fer el que no feien les falles, "eixir al carrer". La primera d'aquestes revetles va ser entre el carrer Salamanca i Jacinto Benavente i pels seus escenaris van passar artistes com el ja esmentat Joan Monleón, però també Sardineta, Patxinguer Z, Lluís el Sifoner o Al Tall.
Vam fer el que no feien les falles, eixir al carrer
Fins llavors, els paradors havien instaurat un model de festa molt elitista, tancat, en què es convidava artistes de renom com Raphael, Marlene Dietricth, Lola Flores... només perquè els gaudiren "les falles burgeses", com apunta Jesús Peris Llorca, professor de la Universitat de València. Els paradors eren "llocs de distracció vinculats a les associacions d'empresaris", remata.
Les falleres majors deixen de ser només una cara bonica
Durant el franquisme, se solia nomenar com a fallera major dones que eren filles de ministres, de militars, d'empresaris o d'alts càrrecs de les institucions. La figura de la dona va quedar així relegada a un segon pla en la presa de decisions. En els anys de la transició afloraren falles com la de King Kong en què les dones comencen a tindre un major pes. Pilar Cano, una de les falleres majors d'aquesta comissió, assegura que "les dones tenien opció a vot".
Només unes poques falles desfilaven a ritme de dolçaina i tabal
Hui en dia no s'entén la festa sense la música de la dolçaina i el tabalet. No obstant això, va haver-hi molts anys en què les comissions desfilaven a colp de tambors i cornetes, com si es tractara d'una marxa militar. Va haver-hi falles, com la de King Kong, que s'hi van oposar i mai van desfilar amb altra música que no fora la de la dolçaina i el tabal i tocaven peces com La manta al coll o Amparito Roca, exactament com es fa hui en dia. "L'Ofrena era una barreja de parada militar i processó i la falla King Kong la reconverteix en una desfilada festiva", explica Jesús Peris Llorca, professor de la Universitat de València.
L'Ofrena era una barreja de parada militar i processó i la falla King Kong la reconverteix en una desfilada festiva
Els llibrets són vehicle de cultura i identitat
Per al primer llibret de la falla King Kong van encomanar les il·lustracions a Mariscal. Va ser un llibret colorit i hui en dia és peça de col·leccionista i objecte de culte. Hi van publicar Joan Fuster, Josep Vicent Marqués, Sanchis Guarner, Vicent Andrés Estellés... És a partir d'aquest moment que els llibrets deixen de ser una publicació monòtona i avorrida, només informativa, per a convertir-se en un vehicle de transmissió cultural i d'identitat. "La falla King Kong és la primera que aposta per fer del llibret un vehicle d'expressió, de cultura i de creativitat", diu Josep Lluis Marin, membre de l'Associació d'Estudis Fallers. Aquesta manera de crear els llibrets persisteix hui en dia i s'ha instaurat quasi com l'única manera de fer-ho.
Les falles, un espai per a la diversitat
"Érem una falla molt permissiva", diu Enrique Lucas, president del grup Ediciones Plaza i faller de la comissió King Kong. Tant és així que en els convulsos anys de transició democràtica, van tindre una fallera trans.
El documental Informe: la revolució King Kong a la carta i en la tele, dijous a les 22:45 hores
El documental Informe: la revolució King Kong recull les veus expertes que són testimoni d'una iniciativa revolucionària que volia acostar la festa a la societat, traient les comissions dels casals i apostant per l'ús de la indumentària tradicional.
