Tretze frases de Joan Monleon que defineixen el poble valencià

La periodista Lola Bañón va conversar amb Joan Monelon en una interessantíssima entrevista el 1997 que hem recuperat de l'arxiu de Televisió Valenciana. La saviesa del showman perdura a pesar dels anys i el seu missatge perviu i ens defineix encara hui en dia.

 

"Pensat i fet no vol dir que estiga mal fet, el pensat i fet valencià és meravellós"

"Tenim una rapidesa mental, no deixem les coses per a demà. El sambenito que no sabem fer les coses és mentida. Pot ser que l'anarquia valenciana siga el que li agrada a la gent." 

"La societat valenciana és molt matriarcal i les mares tenen un paper fonamental"

"Ma mare era molt realista, i això que em dedicara al teatre no ho veia amb bons ulls. 'Fes el que et done la gana, però a les 7 del matí has d'obrir l'orxateria', em deia ma mare. M'han ensenyat que m'he de guanyar la vida." 

"La vida és una disfressa: la societat marca un paper per a cadascú i, si no, estàs fora de la societat"

"Som personatges transformistes. Un director de banc actua com a tal al banc, però després... Cadascú pren dimensions distintes segons on està. Quan crees un personatge, el crees dins de tu. M'agrada observar molt la gent i, així, després, pots transformar-te i viure aquest personatge."

"El personatge de Joan Monleon és Joan Monleon, el més difícil és trobar el teu lloc"

"Quan arribe a una casa sempre pregunte: 'On m'assente?'. I si em contesten 'On vulgues', jo sempre dic 'no, a mi m'agrada que em marquen el lloc'. Quan tu t'assentes al lloc on s'assenta un altre, no està bé, no has de furtar el lloc a l'altre, això crea una tensió. Trobar el lloc en la vida es important per a no crear incomoditat a ningú. Trobar l'estil i aquesta forma d'actuar és important."

"Ací hi ha la transgressió valenciana que no passa en un altre lloc"

"Quan vas a les festes d’un poble, el primer que veus són uns senyors molt seriosos que estan desfilant i vestits de dona, i són el banquer o el guàrdia civil. Hem de potenciar-la més i divertir-nos més."

"Tot té una accepció sexual perquè som mediterranis"

"La gent que està en contacte amb la terra i veu com creixen les coses, és així. La mare terra és un acte sexual que fa créixer les coses. Jo no dic mai res sexual, si algú pensa que la clòtxina és una altra cosa... Amb El pare Mulet, el Tirant lo Blanc, ja ho véiem, no ho he inventat jo. També és veritat que en castellà ja no sonaria igual." 

"Quan estàs dins del bosc no pots veure res, des de dalt sí que veus quin és el problema"

"Quan una persona té un problema i està dins del problema, no veu el camí, però quan la traus del problema i ho veu des de dalt, la cosa canvia. Quan està dins del bosc no pot veure res. El consell sempre és que u mateix puga solucionar els seus problemes". A Joan Monleon sempre el van considerar un bon conseller, en la ràdio i també al manicomi en Con el culo al aire, disfressat de papa quan aconsellava als altres bojos. "Sí, tinc un punt de credibilitat, d'experiència en la vida", deia Monleon.

"Els mitjans han d'estar per al públic, perquè la gent entre dins"

"És ràdio oberta, Monleon parlant amb la gent, la gent toca per telèfon, parla, és una cosa de tota la gent". Així definia Bon dia Monleon, el programa que tots els matins de 10:00 a 13:00 hores liderava en la ràdio pública valenciana el 1997. 

"El cine o el teatre és distint perquè pagues una entrada, però en la tele i la ràdio estàs envaint la intimitat de les persones"

"Les persones tenen dret a deixar-te entrar o no. Si a tu et toca a la porta una persona maleducada no la deixes entrar, però si és correcta la convidaràs. A les 8 de la nit qui veu un programa és la família, la tele té l’obligació de mirar les hores que són importants per a la família, els xiquets, les dones... En un teatre, cine, entres o no, però si envaeixes la intimitat de les persones, això hem de cuidar-ho més. No pots entrar atabalant la gent. Això es l’èxit del presentador." 

"Som un poble molt esplèndid i compartim les coses"

"A mi sempre m'han fet molts regals, el que tenim per casa, coques... El que tenim en casa és aquest gran present que es fa, com les fruites en la mocadorà. Som un poble molt esplèndid i compartim les coses."

"Tenim un apegament a la nostra terra que no es veu en cap altre lloc"

"Els valencians tenim una cosa que tira, que quan estàs fora de València te n'adones i és quan comença a agradar-te de veres la teua terra. És com si carregares les piles en vindre. No m’he sentit mai còmode fora, no m’han tractat malament, però no espot explicar. A València es viu molt bé. Fora de la teua terra és com si et trasplantaren, pots arrelar o no. Jo sent les coses i m’emocione amb les nostres coses: davant de la Mare de Déu, les festes…"

"Cada u és lliure de pensar el que vulga" 

"Hi ha un públic que no ha comprés el que faig. Jo vull el meu lloc i no em preocupa passar-me'n. Donar poses és molt fàcil, és mes difícil aguantar la teua posició. Mostrar-te tal com eres és el que val en la vida."

"A mi sempre em va bé"

"Quan et prens la vida com es deu prendre, sempre estàs bé."