Hiroshi Fujii: el japonés que s'ha establit a Alcoi per a ser dolçainer

Alguna vegada us heu plantejat aprendre a tocar la dolçaina? Potser, l’excusa que heu trobat per a no fer-ho siga que als vostres pobles no hi haja cap escola on apuntar-se. La pregunta és: fins a on seríeu capaços d’anar per a complir un somni? Viatjaríeu, per exemple, a l’altre costat del món? Doncs això és el que va fer Hiroshi Fujii, un japonés que va descobrir a Alcoi un lloc perfecte on cultivar la seua passió per la música.

Hiroshi Fujii ha visitat Bona vesprada per a acompanyar amb la dolçaina el grup de danses Sant Jordi d’Alcoi en el ball de la Moma, juntament amb el tabaleter Quique de Cocentaina. Màxim Huerta ha explicat com va acabar Hiroshi a la capital de l'Alcoià.

"Fa trenta anys que vaig arribar a Alcoi, perquè volia aprendre a tocar la guitarra amb el mestre José Luis González, que era qui havia ensenyat al meu mestre al Japó".

L’alcoià José Luis González va ser un dels deixebles del gran Andrés Segovia i altres guitarristes mundialment famosos, com Regino Sainz de la Maza. Va recórrer tota Sud-amèrica com a primera guitarra de la companyia d’Imperio Argentina i va treballar durant sis anys a Austràlia com a concertista i professor en el primer centre de formació de guitarra clàssica al país. Més tard, es va convertir en una celebritat també a Nova Zelanda, Nova Guinea i el Japó. Per això, en els anys setanta molts músics japonesos volien estudiar amb ell. De fet, Alcoi es va convertir en la seu d’una autèntica escola internacional de guitarra espanyola amb alumnes de tot el món.

Hiroshi, natural de Kobe, es trobava a principis dels anys noranta estudiant guitarra a França, però volia aprendre amb el professional que havia ensenyat el seu mestre nipó i es va desplaçar fins a Alcoi, on José Luis González impartia classes.

Així és com va acabar deixant definitivament Kobe, una ciutat coneguda mundialment per l’alta qualitat de la carn de vedella i pel Gran Pont de l’estret Akashi Kaikyo que, amb vora quatre quilòmetres, durant molts anys va ser el pont en suspensió més llarg del món (fins que el pont dels Dardanels va ocupar el pòdium el 2022). Finalment, Hiroshi es va traslladar a Alcoi, anomenada la ciutat dels ponts, perquè en té més de vint, necessaris per a circular per la seua accidentada orografia.

Però mentre estudiava guitarra, la dolçaina —o xirimita, com li diuen a la zona— es va creuar en el camí d’Hiroshi. Va conéixer el dolçainer contestà Hipòlit Agulló i va decidir que també volia aprendre a tocar aquell peculiar instrument. Al Conservatori Municipal José Iturbi de València, Xavier Richart va ser el seu professor.

Des d'aleshores no ha parat de tocar la dolçaina ni la guitarra i ha participat en molts esdeveniments i concerts, el que l’ha convertit en tota una personalitat a Alcoi. Ferran Cano recorda l’any 2016, quan l’escolliren per a dirigir l’Himne dels Moros i Cristians, un acte que mai havia estat dirigit per un estranger, ni per un dolçainer. A més de les 22 bandes que hi van participar, per primera vegada van incloure en el programa les quatre colles dolçaineres de la localitat. El ministre de l’ambaixada del Japó a Espanya va presenciar l’esdeveniment.

"Va ser molt emocionant i des d’aquell moment em sent ja una miqueta alcoià", confessa Hiroshi. L’humor de la terreta ja el té: quan Màxim Huerta li pregunta com és que parla tan bé el valencià, respon que ell no parla valencià, sinó alcoià.

Però quan els companys de Bona vesprada li pregunten per què s’ha quedat a Alcoi, Hiroshi Fujii respon molt seriosament. "Em vaig quedar a Alcoi perquè és on vaig trobar la música que a mi m’agradava fer", afirma.

Així és com la música va ser el pont que va unir Kobe amb Alcoi. Aquest sí, sense dubte, és el pont més llarg del món.